La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

OPINIó | des del morter

I vam fer el primer pet

25/06/2012 | Per Natàlia Borbonès | comentaris comenta

Els músics es van disfressar d'heralds per donar la benvinguda a les forces vives.

Els músics es van disfressar d'heralds per donar la benvinguda a les forces vives.

Els del morter ens vam estrenar per Sant Joan i com sempre vam obtenir un gran èxit de públic i de crítica, tot i que algú anava dient per la plaça que havíem sonat una mica massa ràpid i precipitat. I què voleu? Després d'un any hivernant, teníem unes ganes horroroses de fer un pet. Però ja se sap que en aquest coi de poble hi ha cent mil entesos en la Tronada i tots hi han de dir la seva. Abans, però, i mentre el Jordi Alcaraz ens anava col·locant a la plaça, vam voler seguir, tot estirant molt el coll i traient el cap per damunt del morter, les incidències del saló de plens. Val a dir, primer de tot, que vam veure el Marc Navarro al vestíbul de l’Ajuntament col·locant primorosament la banda de música que, disfressada d'heralds, tocaven per donar la benvinguda a les forces vives: ara col·loquem bé aquest coll, ara estirem aquesta cisa per aquí, ara mirem que el barret no caigui pel darrere... Bona feina, Marc! Algú l’havia de fer! I si no la fas tu, qui la farà en el nou IMAC? En fi. El pregó de la Neus Segrià va ser com ha de ser un pregó: personal, intransferible, correcte i curt. Res a dir. Faltaria més. Una altra cosa van ser els parlaments de l'alcalde, que no va tenir més remei que acudir a NW La revista de Reus perquè li solucionés alguns bocins de les seves dissertacions, en concret els excel·lents articles de Montserrat Flores i d’Ezequiel Gort sobre els 300 anys del títol de ciutat i els 500 anys de la col·locació de la primera pedra de la prioral, respectivament. Com que l'alcalde parla com parla i llegeix com llegeix, perquè no tothom és Ciceró i ni cal que ho sigui, la Natàlia, que és molt pesada i pedant, anava recomanant als seus veïns de banc que llegissin els originals de la revista perquè només així podrien entendre què estava dient el Pelli. Té una mica de mala bava aquesta xica, oi? I també vam quedar marejats per les vegades que la nostra màxima dignitat municipal va repetir les efemèrides necrològiques que celebra, ara i/o properament, la imperial i atenta ciutat, és a dir, els anys que fa que van néixer o morir Fortuny, Prim, Gaudí i Tapiró, a les quals va sumar els 125 anys del carrilet, com si no en tinguéssim prou. I quan ja ens pensàvem que ens projectarien una imatge de la mòmia de Prim i del cor de Fortuny a les pantalles de l'escala del palau municipal, perquè una mica de gore no hauria cantat enmig de tot plegat, va callar l'alcalde i vam veure com el regidor de Cultura se situava rere el faristol per fer una de les seves típiques intervencions de jo-passava-per-aquí-i-ara-em-diuen-que-he-de-llegir-un-discurset-ves-quina-llauna, en aquest cas per anunciar el tro de festa 2012: Josep M. Vallès, va dir. I qui és aquest senyor?, preguntaven alguns perquè el regidor es va oblidar de dir qui era Vallès, encara que després el va biografiar llargament i precisa. Sort que els del morter som llestos com una mostela i savis com el Palomar i de seguida vam fer córrer la veu que era el president de l'Esbart Dansaire Santa Llúcia i de la germandat ídem. Enhorabona, Josep M. Vallès, pensa que no tothom ens pot tenir a casa tot l'any.

I encabat ja vam actuar nosaltres i els del masclet van fer de les seves. Això ja ha començat i no té aturador. Bum!

Deixa el teu comentari

Nom

E-mail

Comentari