La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Tradicions

Conversa a l'entorn de la Setmana Santa

"Tothom que participa en els actes de la Setmana Santa té una creença que es manifesta de diferent manera"

23/03/2016 | Per NW Revista de Reus

Creu Sáiz (d'esquena), conversant amb Joan Ramon Mestre. (Foto: F.D.)

Creu Sáiz (d'esquena), conversant amb Joan Ramon Mestre. (Foto: F.D.)

CREU SÁIZ

Per a mi la Setmana Santa té evidentment un sentit religiós, cristià, fonamentat en Jesús mort i ressuscitat. De festes, en podríem organitzar totes les que volguéssim, però la Setmana Santa té un rerefons molt important, que és el de la resurrecció de Crist. I la Setmana Santa no tindria sentit sense una quaresma, i una quaresma no el tindria sense un Nadal, on celebrem el naixement de Jesús. Per tant, la Setmana Santa té sentit quan hi ha un camí que hi desemboca però que no hi acaba, sinó que s’acaba en la continuïtat d’un Crist ressuscitat. Si no, la majoria de coses que fem com a cristians no tindria sentit. La vida de la comunitat segueix després de la pasqua de resurrecció.

JOAN RAMON MESTRE

És un tema religiós, és clar, però no tothom té la mateixa fe. I no es pot mesurar des de fora la fe de cadascú. Però sí que crec que tothom que participa en els actes de la Setmana Santa –la qual desemboca en la Pasqua de resurrecció, que és el moment culminant, hi estic d’acord– té una creença que es manifesta de diferent manera. Per exemple, les Tres Gràcies atrauen milers de persones i crec que totes tenen la seva fe. Però d’aquests milers de persones, el diumenge següent a missa, només n’hi ha un centenar.

CREU SÁIZ

O menys.

JOAN RAMON MESTRE

O menys, sí, però amb el seu sentiment religiós. Segur que la persona que no té cap creença no participa a la Setmana Santa.

CREU SÁIZ

Potser sí que ho fa, però des d’un altre angle. De l’angle de l’espectacle.

JOAN RAMON MESTRE

Però tampoc n’hi ha tants que hi participen des d’aquest punt de vista.

CREU SÁIZ

Hi ha persones que si no sortissin els passos el Divendres Sant per veure aquelles figures, aquelles vestes, aquella música que els recorda la seva infància, les seves vivències independentment de la fe, potser no s’interessarien per assistir als actes de la Setmana Santa. A mi, no m’afectaria la meva fe cristiana si no hi hagués professons. I a molts cristians, tampoc. Em penso que si no sortís la professó o no hi hagués les Tres Gràcies, hi hauria un daltabaix a la nostra ciutat de Reus.

JOAN RAMON MESTRE

Però hi ha persones que sense creure gens segueixen aquests tipus de manifestacions? Crec que no. En alguna cosa han de creure. Les persones que surten el Divendres Sant, ja sigui per anar a les professons o per contemplar-les, alguna cosa han de veure en la creença. A més a més, si n’hi ha un que no creu, potser se’n convencerà a partir d’anar a veure la professó.

CREU SÁIZ

Em vaig trobar una vegada a la Prioral un senyor que em va dir que l’hi veuria molt sovint per la música de l’orgue. “No sóc creient, no em veurà a altres actes de celebració, però quan toca l’orgue, m’agrada tant, que m’hi faig present”, em va explicar. La litúrgia cristiana és bonica, està ben preparada, ben muntada, hi ha una bona tramoia... Per això, quan hi ha una cerimònia “pomposa” agrada, independentment de la fe.

JOAN RAMON MESTRE

Jo estic molt d’acord amb un mossèn amic meu que una vegada em va comentar que a la Sagrada Família de Barcelona les figures són a la façana, al carrer, no pas a dins. La gent les veuen i potser algú entrarà.

CREU SÁIZ

O, si més no, pot ser que s’interrogui sobre la religió. O pot ser que no avanci més. Per això té sentit la predicació de la paraula. A l’Evangeli, quan Jesús anuncia el nou regne, va desgranant una mena de programa. I els que l’escolten van dient “això que ha explicat m’agrada i això no. perquè va en contra de les meves creences com a jueu”. Però també pensen que els afecta, s’hi veuen implicats i que si ho seguissin, anirien una mica millor tots plegats. Jesús sempre acabava dient que qui tingui orelles per escoltar que escolti. Sempre amb llibertat. Jesús mai no judicava. Mai.

La primera vegada que vaig venir a Reus i em van explicar què eren les Tres Gràcies i vaig veure els milers de persones que atreia, em vaig emocionar molt. Però hi havia gent de les comunitats cristianes que em van dir que aquells milers de persones no les veuria mai més perquè només es congregaven a la plaça de la Sang per aquell fet. Però... qui sóc jo per jutjar la fe mínima o màxima de cadascú? Per a aquelles persones, allò és la seva màxima expressió de fe. Em sembla que no s’hi va per quedar bé. I potser n’hi ha que no són creients, però senten una emoció i un acatament.

JOAN RAMON MESTRE

Però s’ha de sentir alguna cosa perquè solament per “l’espectacle” no s’hi va. Qui hi va, alguna cosa sent.

CREU SÁIZ

Sí, però s’hauria de preguntar a cadascú per què hi va. Els dubtes són normals. Si creus que no hi ha res més després de la vida però has fet el bé, t’has interessat per l’altre, has viscut la vida en plenitud i t’has donat com a persona, doncs sortós de tu. Però si creus que hi ha alguna cosa més, doncs tot això que tens. Quan Jesús s’acomiada dels seus a la pasqua jueva, a l’últim sopar, veu que la cosa és tensa, que aquells grups s’estan desanimant, ell veu un final imminent. I asserena. “Assereneu-vos, confieu en mi, a la casa del pare hi ha lloc per a tots”, els diu. I Tomàs li contesta: “Senyor, si no tan sols sabem on aneu, com podem saber el camí?” Aquest és un interrogant que ens plantegem tots. Però te n’has de fiar. La comunitat cristiana té uns cercles concèntrics: n’hi ha que estan molt a prop del nucli i d’altres que estan a la perifèria, però no han abandonat. Hi són.

JOAN RAMON MESTRE

Per part de vostès, mossèn, crec que haurien de fer més per atraure aquestes persones. Perquè, per exemple, al Divendres Sant, hi ha milers de persones a la professó de les tres de la tarda i també moltíssimes a la del vespre. Però arriba dissabte a la nit, i quantes n’hi ha a la Prioral? Quants som a Sant Francesc, que és on vaig jo? Dues dotzenes? Per què no es pot atraure més gent?

CREU SÁIZ

No t’ho sabria respondre. La nostra missió és la de viure l’experiència del cristià. Jesús, en les seves paràboles, diu vosaltres sou la sal de la terra, però la sal no la pots tenir en un pot, si volem que serveixi per a alguna cosa s’ha de posar a l’amanida. Hi ha coses que les fas perquè ets persona que forma part d’una comunitat, però, a més a més, hi poso aquest petit plus de cristià. Per què vas al camp de futbol? Perquè et sents membre d’aquell club i pagues les quotes, però no vas a tots els partits. Hi vas el dia que hi ha un Reial Madrid-Barça.

JOAN RAMON MESTRE

És clar. A les Tres Gràcies hi anem tots perquè és el dia del gran partit. En un dia normal, el creient no traurà enfora les seves creences, però en aquell moment, perquè creu que és el moment més important o gran, sí que ho farà. És el moment àlgid, però no perquè sigui un “espectacle”, sinó perquè sent alguna cosa.

CREU SÁIZ

La tradició està muntada sobre això. Hi ha uns passos amb unes figures que, si t’agrada l’escultura, les admiraràs. Però des del meu angle, jo no veuré només l’escultura. L’escultura em remet cap al què vol dir, el que significa.


(Nota: Aquesta conversa va ser publicada a la revista NW número 36, el mes de març de 2015. Podeu accedir a la conversa completa, i a la revista sencera, fent clic sobre aquest enllaç)