La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Trapezi 2014

Adéu a la Fira del Circ de Catalunya dels ganivets

L'espectadora diu adéu al Trapezi d'enguany, que en general ha trobat fluixet i avorridet

11/05/2014 | Per Natàlia Borbonès

Un dels espectacles de carrer que s'han pogut veure en aquest Trapezi.

Un dels espectacles de carrer que s'han pogut veure en aquest Trapezi.

Resum de dissabte. L'espectadora i excronista del Trapezi comença la jornada mirant el programa. Decideix passar de la matinal —té feina preparant la NW revista de paper, que estarà als quioscs el 21 de maig— i anar directament a la programació de tarda. A veure. A les quatre hi ha la presentació del web Circat.cat i del projecte Autopista. Circus Dissemination. Pensa que no té prou nivell per assistir a una trobada de professionals del circ i decideix allargar una mica la migdiada. Sí, sí, d'acord, a dos quarts de cinc hi ha El Covador, on alumnes de circ presenten el que han après durant el curs. L'espectadora ho respecta molt però ja porta uns quants covadors a les espatlles i decideix no anar-hi. No vol torrar-se el sol —el dermatòleg li ho ha prohibit terminantment— ni donar puntades de peu als gossos tinyats que segurament camparan pel pati de l'Institut Baix Camp. Per tant, a les sis es planta al teatre del mateix institut, on els catalans Daramoaï presenten Vals Blessé. No acaba de veure ben bé de què va. Un cantautor circense conceptual, un acròbata que fa girar diverses rodes cyr, unes projeccions audiovisuals on van clavant uns ganivets... Ep! Ganivets! L'espectadora comença a pensar que ja ha vist uns quants ganivets en aquest Trapezi. Ho analitzarà més tard. Bé. S'acaba Vals Blessé i els dos actors agraeixen al públic des de l'escenari el suport a la cultura i al circ. Només per això l'espectadora s'emociona i els aplaudeix amb fervor. Ànims, xics. Amb uns quants retocs, el vostre espectacle quedarà rodó.

L'antiga falsa experta en circ decideix llavors fer un tomb per mirar de veure algun espectacle de carrer. No n'hi ha gaires enguany, però algun trobarà. A la plaça del Teatre veu que ni una girafa podria veure alguna cosa del que fa Ganso&Cia. Hauria de començar a posar ordre a la primera fila de canalla asseguda a terra, a la segona fila de cotxets de la canalla que seu a terra, a la tercera fila de pares i mares dels cotxets de la canalla que seu a terra i a la quarta fila de gent enganxada al mòbil. Pensa que si l'exèrcit de personal armat amb walkie talkie que ha contractat el Trapezi no fa aquesta feina, ella no la farà pas. Per tant, fa unes passes més i es troba a la plaça del Baluard, on també hi ha molta gent. Però a còpia de donar trompades —són molts anys de Trapezi— es col·loca en la tercera fila, on contempla amb plaer la proposta dels Elegants, quatre experimentats artistes circenses catalans que ofereixen un espectacle que no té res de l'altre món però que està executat amb precisió, gràcia i alegria. El públic els recompensa amb aplaudiments sovintejats. Els Elegants acaben i l'espectadora pensa que ja pot anar cap al Teatre Fortuny, on divendres li van tancar la porta als morros perquè va arribar tard per culpa que l'espectacle anterior havia començat amb retard. Mentre espera a la porta es dedica a informar a amics, coneguts i saludats que ja no queden entrades per veure Escarlata Circus. Com que la taquilla està tancada, ella decideix usurpar la feina de la Cinta i del Margalef. "Però si al Fortuny caben 800 persones", li contesten contrariats els molt carallots. "Sí, però aquest espectacle es fa dalt de l'escenari i, per tant, de 800 persones s'ha passat a 80". "Oh, però això no ho diu el programa". "Xata, des de quan fas cas dels programes del Trapezi?". Total. Que per fi pot veure el Cabaret petrificat de Jordi Aspa i Bet Miralta, els antics directors del Trapezi. I xala bastant veien les evolucions d'Aspa amb el fuet i, ostres no pot ser, els ganivets! Més ganivets! Serà aquest el Trapezi dels ganivets? Immersa en aquestes cavil·lacions —és que divendres ja va patir una sobredosi d'arma blanca a Marée Basse de la Compagnie Sacékripa— se'n va a la Jijonenca a menjar un gelat de pinya i mango mentre fa temps per a l'últim espectacle de la jornada que vol anar a veure, Indomador d'Animal Religion. Mitja hora abans ja és a les portes del teatre de l'Institut Baix Camp perquè encara no s'ha tret del damunt la psicosi del tancament de la porta als morros. "Esperarem cinc minuts perquè els espectadors de Marée Basse tinguin temps d'arribar aquí", anuncia la taquillera al públic que fa una estona que fa cua. L'espectadora dóna gràcies als déus de no portar ella un ganivet a la bossa. Si no, es convertiria en una psicòpata i faria algun disbarat. Perquè a veure: a ella la va esperar algú divendres quan va arribar tard al Cabaret petrificat perquè l'anterior espectacle havia començat tard? Oi que no? Què vol dir, doncs, això d'esperar-nos perquè els altres puguin arribar d'hora? Què és aquest desori? Però de seguida es tranquil·litza perquè només són cinc minutets i perquè Quim Giron, artífex d'Indomador, ofereix un autèntic recital de gimnàstica, dansa, acrobàcia i transformisme. El públic li dedica l'ovació més llarga que l'espectadora ha vist en aquest Trapezi. Ella s'hi apunta, tot i que Giron també ha jugat amb el fuet i els ganivets i l'espectadora ja comença a estar una mica tipa de fuetades, ganivetades, masoquisme i sadomasoquisme. Hi ha una canalla que no es cansa de repetir a les seves mares que tenen por. Que no saben aquestes mares desnaturalitzades que a les nou els nens ja han de ser al llit? Però aquesta canalla té raó. Massa ganivets en aquest Trapezi. Però la falsa excronista circense no sap analitzar el fenomen. No ha fet cap màster en criminologia.

Diumenge. L'espectadora surt de casa a les dotze del migdia després d'haver planxat una muntanya de roba —es podria fer amb una planxa un bon espectacle per al Trapezi?— perquè ha quedat amb la seva mare per anar a veure les roses del Centre de Lectura. Les tradicions són les tradicions encara que, en el fons, sap perfectament que tant a ella com a sa mare les roses els importen un rave. Però fan la comèdia de cada any. En fi. Dóna gràcies als déus de tenir només fills mascles. Al Mercadal, es troba que arriba la tropa de l'elefant del Trapezi, a la qual s'han afegit un elefant petit i un carro circense antic fet pels alumnes de l'Institut Jaume I de Salou. És molt bonic. Mira el programa però no troba cap informació sobre aquesta meritòria incursió dels salouencs en el Trapezi. Però per què mires el programa, bleda?

A les set de la tarda anirà a veure Bêtes de foire del Petit théâtre de gestes, l'espectacle que hauria d'haver vist dissabte però que va haver d'ajornar perquè va anar a veure Cabaret petrificat, que hauria d'haver vist divendres si no li haguessin tancat la porta del Fortuny als morros perquè va arribar a tard pel culpa del retard amb què va començar l'espectacle de Cal Massó. Quan surti de l'espectacle esperarà que al parc de Sant Jordi no quedi ni una ànima per cridar: "Vull que torni un espectacle de trapezistes!!!!". I així donarà per acabada la seva incursió al Trapezi 2014, que en general ha trobat una mica avorrit i fluix. Però si el lector vol saber sobre el present i el futur de la Fira del Circ de Catalunya, és del tot recomanable que llegeixi l'interessantíssim i seriós reportatge que Cèsar Compte ha escrit per a la revista NW. El 21 del maig, als quioscs. L'ex-especialista en el Trapezi diu adéu a la Fira del Circ de Catalunya 2014.

 

 

Notícies relacionades
CULTURA | Trapezi 2014
El Trapezi conceptual i dels retards

10/05/2014 | Per Natàlia Borbonès | comentaris comenta

"La cronista local confessa que no en sap gens, de circ, i que, per tant, no cal que s'escarrassi en bastir uns escrits farcits de terminologia del ram per fer veure que sap de què parla. S'ha acabat fingir. S'ha acabat fer veure que ets qui no ets, Borbonès, que ja no ets cap criatura. La modesta periodista de poble s'ha tret la disfressa d'experta de pega i s'ha quedat amb el vestit de simple i senzilla espectadora."