La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Trapezi 2014

El Trapezi conceptual i dels retards

10/05/2014 | Per Natàlia Borbonès

El meravellós Duo Laos va salvar l'espectacle inaugural del Trapezi.

El meravellós Duo Laos va salvar l'espectacle inaugural del Trapezi.

La cronista local confessa que no en sap gens, de circ, i que, per tant, no cal que s'escarrassi en bastir uns escrits farcits de terminologia del ram per fer veure que sap de què parla. S'ha acabat fingir. S'ha acabat fer veure que ets qui no ets, Borbonès, que ja no ets cap criatura. La modesta periodista de poble s'ha tret la disfressa d'experta de pega i s'ha quedat amb el vestit de simple i senzilla espectadora. Una espectadora madura i amant de les arts escèniques, però poca cosa més. Per tant, el que el lector llegirà tot seguit serà el resultat de les impressions superficials i ignorants d'una espectadora que, divendres, va tornar a casa a la una de la matinada amb ganes de poder dormir com una soca al llit i no en una grada.

L'excronista, doncs, havia reservat des de feia dies les entrades dels espectacles de pagament que volia anar a veure, fet que li va comportar una hora llarga de feina perquè convé una bona planificació si es vol veure el màxim nombre d'espectacles del Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya. El programa informa de la durada de les funcions, per la qual cosa, amb una simple operació de suma i resta, el seguidor fanàtic del Trapezi es pot programar una jornada en què creu que ho podrà veure gairebé tot. Tot si res no falla, és clar. I divendres, moltes coses van fallar.

Per què? Perquè per primera vegada en els seus divuit anys d'història, els espectacles del Trapezi comencen tard. Veiem. A tres quarts de sis, Marée Basse de la Compagnie Sacékripa, a la plaça de la Patacada. Hora real de començament de l'espectacle —que va avorrir una miqueta l'espectadora—: un quart de set. Ai, ai, això vol dir que haurà de córrer per anar al llac del parc de Sant Jordi, on ha d'actuar un funàmbul a un quart de vuit. Però no porta les sabatilles de córrer, vatua l'olla. Prefereix, doncs, anar a berenar a prop de Cal Massó, on a un quart de nou ha de començar l'espectacle Cherepaka de la contorsionista Andréane Leclerc. El programa diu que dura 25 minuts. Fantàstic. Tindrà temps per arribar al Teatre Fortuny, on a les nou del vespre actuarà Escarlata Circus, els antics directors artístics del Trapezi que l'espectadora té moltes ganes de veure.

Bé. Ja es troba a les portes de Cal Massó. Al programa que hi ha penjat a la porta diu que Cherepaka dura 55 minuts. S'encenen les alarmes. Ho preguntem. "Espereu, que ho vaig a investigar", diu el simpàtic noi del Trapezi encarregat de tenir cura de la companyia. "No dura 55 minuts però potser una miqueta més de 25" és, si fa no fa, la resposta. És un quart i cinc de nou, el públic encara és al carrer i l'excronista de pega es posa nerviosa. Ves si no arribarà a temps al Fortuny! I, efectivament, no hi arribarà. Després de patir més de mitja hora de contorsions conceptuals, l'espectadora fa un esprint i arriba a les nou i tres minuts a les portes del Fortuny, que se li tanquen —a ella i a uns quants afectats més pels retards dels espectacles anteriors— als morros. És clar: el Jordi i la Bet han començat puntuals perquè encara es deuen pensar que el Trapezi és el seu Trapezi i no el Trapezi dels retards. Contrariada, l'espectadora se'n va a l'oficina de la fira a explicar la seva desgràcia. Plora una miqueta i li canvien l'entrada d'Escarlata Circus per a la funció que fan avui dissabte a les nou. "Però és que dissabte a les nou tinc entrada per a Bêtes de foire a la vela del parc de Sant Jordi!", protesta la molt bleda. Llavors li donen una entrada de Bêtes de foire per a la funció de diumenge a les set de la tarda.

Com que l'espectadora té por que també li tanquin les portes de La Palma als morros, mitja hora abans ja deambula per davant del local del capdamunt del carrer Ample. Té entrada per a l'espectacle Face nord de la companyia Un loup pour l'homme, que ha de començar a les deu de la nit. Les portes de La Palma obren puntuals i el públic entra a l'espai central del recinte, que ha quedat molt bufó amb un llampant tatami blau, uns bonics llums de revetlla i unes harmonioses grades —ni rastre de l'alegre promiscuïtat de les antigues sessions golfes del Trapezi, que enguany han estat desterrades al parc de Sant Jordi—. Jordi Gaspar, director artístic del Trapezi, anima la gent a seure a terra, a tocar del tatami, "perquè hi hagi una interacció més directa amb els artistes". L'espectadora fa veure que no el sent i es queda tranquil·lament escarxofada a la grada. Considera que ja ha interactuat prou amb el show del Fortuny. Bé, passat un quart d'onze, comença l'espectacle. L'excronista comprova que el proper espectacle que ha d'anar a veure també es fa a La Palma. Què bé, no haurà de córrer un altre esprint amb el perill de no arribar a temps i que li tornin a tancar la porta als morros, que a aquestes alçades ja se li comencen a inflar. Un loup pour l'homme presenta les seves acrobàcies conceptuals sense que el públic hi interactuï gaire, la veritat sigui dita. I tot seguit comença una sessió de circ fòrum moderada pel periodista circense —aquest sí que hi entén de veritat, i no com la excronista local, que era un bluf— Jordi Jané. Què bé, pensa la periodista de poble. Així estaré entretinguda fins a tres quarts de dotze, hora en què ha de començar Rudo de la companyia Manolo Alcántara. L'excronista sent com Gaspar, Jané, els loups i el poc públic que s'ha quedat al circ fòrum —la desbandada ha estat general perquè la gent normal vol veure espectacles i no saber com i per què es fan— parlen. És un moment de relax, una música de fons que la va adormint. S'acaba l'agradable xerrameca i passem a l'espai de La Palma on hi ha una vela petita i moníssima. A les dotze de la nit, encara hi fem cua al davant. Ja portem un quart d'hora de retard. Per fi entrem i Alcántara es passa deu minuts més asseient el públic a les grades. Tot seguit ofereix el seu espectacle d'equilibris conceptuals de petit format, del qual l'espectadora només retindrà el número d'ell i un titella passant la maroma. Un moment màgic que Jané trenca quan anuncia una altra sessió de circ fòrum. L'espectadora surt esperitada de La Palma i enmig d'un carrer Ample desert i feréstec crida a tot pulmó: Vull que torni el Circo Maccheroni!!!!, que és l'última vegada que es va pixar de riure i va xalar de valent en un espectacle del Trapezi. Però ja fa anys, d'allò.

Postdata: Dijous hi va haver la inauguració del Trapezi. Primer, una sessió fosca a Cal Massó, on les autoritats van dir quatre coses. Per què no ho van fer, com sempre, als lluminosos i familiars jardins de l'IMAC? Res. Ara tot ho hem de fer a Cal Massó. O sigui que discursos, endrapada de canapès, ingesta de cerveses i al carrer. Ni una mica de música, vaja. Què trist! I a la nit, cap al parc de Sant Jordi, on s'havia emplaçat el públic a assistir a un cabaret d'obertura perquè ja se sap que enguany no hi ha hagut espectacle inaugural a la plaça del Mercadal. L'espectadora va desitjar que comencés a ploure i a veure si acabava allò. I sí! Com que és una pobra periodista de Reus, Sant Pere la va satisfer, encara que només amb quatre gotes. Ara que, per ser justa, ha de fer una menció especial a la meravellosa parella d'acròbates Duo Laos. Ells van salvar una proposta sense solta ni volta.

 

Notícies relacionades
CULTURA | FIRA DEL CIRC DE CATALUNYA TRAPEZI
Trapezi torna a omplir de circ i acrobàcies els carrers i els teatres de Reus

10/05/2014 | Per NW Revista de Reus | comentaris comenta

La Fira del circ de Catalunya Trapezi ja ha atret l'interès de centenars de reusencs i reusenques, però, també de foranis que aquests dies són a la ciutat per gaudir de la divuitena edició de la mostra dedicada al circ. 36 companyies faran més de vuitanta representacions durant els quatre dies de la fira que acabarà demà.