La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Centre de Lectura

Un acte cultural gens banal

23/11/2013 | Per Natàlia Borbonès

Els Premis Nacionals de Cultura 2013 es van lliurar el 8 d'octubre.

Els Premis Nacionals de Cultura 2013 es van lliurar el 8 d'octubre.

L'acte institucional de recepció del Premi Nacional de Cultura, aquest divendres al Centre de Lectura, va tenir la sobrietat, la seriositat i el respecte a la intel·ligència dels assistents que no va tenir el de lliurament de tots els premis, el 8 d'octubre, al Saló del Tinell de Barcelona. Una cerimònia que la cronista va voler seguir per la tele perquè hi havia "uns de Reus" premiats i volia gaudir del moment. Però, ai, sembla que Bibiana Ballbè, la mussa de Mascarell i de la cultura in del moment, deu marcar tendència en la Conselleria de Cultura i en el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Quina és aquesta tendència? Doncs que la cultura s'ha d'explicar de manera divertida o és un plom que no interessa ningú. Resultat? La cronista, morta de vergonya aliena, va haver de contemplar com es confonia l'amenitat amb la banalització. Feia patir veure els premiats com eren entrevistats per una actriu joveneta, pobre fill meu, que era evident, o com a mínim així ho va semblar, que no sabia qui eren aquells senyors i aquelles senyores honorables que feien cara de no saber què hi feien allà (Hermann Bonnín, Josefina Castellví, Agustí Fernández, Josep Maixenchs, Eduardo Mendoza, Imma Monsó, Elsa Peretti, Josep Ramoneda, Torres Monsó i el Centre de Lectura, és clar). Cal reconèixer que la Ballbè ho hauria fet millor, sí. Però ja se sap que la maduresa, la veterania i els tractaments de vostè i de vós no venen i sí, en canvi, la joventut, la ignorància i el tuteig. Són guai del Paraguai! Zàping i a córrer.

Per això, divendres li va semblar correctíssim el que va fer el Centre de Lectura que, conscient que aquests actes sempre són una mica pesats, va idear una posada en escena protocol·lària i seriosa i que va saber ventilar en una horeta. L'acte era d'agraïment al CoNCA per l'honor rebut (els premis els decideix aquest organisme i els atorga la Generalitat) i s'hi accedia per rigorosa invitació. Per això, cada assistent va seure en una butaca batejada amb el seu nom on hi havia un petit obsequi: una mini llibreta en què es recorden els guardons rebuts per l'ateneu en els 154 anys de la seva història, o sigui, el Premi d'Honor Lluís Carulla (1982), la Creu de Sant Jordi (1983) i el flamant Premi Nacional de Cultura (2013). I van anar passant els ponents. Primer, el president de l'entitat, Xavier Filella, que va llegir una llarga llista de noms del passat i del present als quals va dedicar el premi. Segon, el president del CoNCA, Carles Duarte, que va explicar les funcions de l'organisme que presideix, el qual s'inspira en el que es va crear l'any 1945 a la Gran Bretanya per tal de salvaguardar la cultura dels partidismes polítics. Tal i com va recordar el mateix Duarte, en plena guerra contra l'Alemanya nazi, el ministre del ram bèl·lic va plantejar al primer ministre Winston Churchill la necessitat de treure els diners a la cultura i als museus per donar-los a la fabricació d'armament: "I per què estem lluitant, doncs, si hem de tancar els museus?", va ser la sàvia resposta del veterà estadista. Però que la cultura faci la seva independentment del que facin els polítics sembla fàcil al Regne Unit, on tenen la BBC, però molt complicat aquí, on tenim la Conselleria de Cultura i TV3. Però cal desitjar molta sort i força anys de vida al CoNCA. El tercer ponent va ser el delegat del Govern, Joaquim Nin, que va fer un discurs que va causar sensació si es tenen en compte els xiuxiueigs que va aixecar entre el públic. La cronista es veu incapaç de reproduir-lo de tan original com va ser tant en el fons com en la forma. Només dir que Nin va contestar Duarte, el qual havia lamentat que el Premi Nacional de Cultura hagués arribat massa tard al Centre de Lectura: "No. Ha arribat en el moment just perquè així el podem viure i gaudir". Vist d'aquesta manera, potser sí. I el quart i últim ponent va ser l'alcalde Carles Pellicer, que va impactar no pas pel que va dir, que no va dir res que es pugui ressenyar, sinó per la seva seriositat. Molt seriosa es va veure també a la segona tinent d'alcalde, Teresa Gomis, que el dia abans havia declarat al jutjat pel cas Shirota. No és per riure, no.

A primera fila de la sala d'actes seia part del plenari del CoNCA com l'escriptor Valentí Puig i la cineasta Isona Passola. La cronista suposa que van quedar gratament sorpresos de la visita que, moments abans, havien fet per les instal·lacions del Centre de Lectura. Ara que Reus ja no compta per a res en les altes instàncies de la cultura del país, recordin, senyors i senyores del CoNCA, que la ciutat té encara el Centre de Lectura. Per a tot allò que hagin de menester.