La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Cos 2013

El mim pur i dur, i controvertit, va tornar al festival

21/10/2013 | Per Natàlia Borbonès

L'espectacle de Guillem Albà, "Trau", és un dels que ha tingut més bona acollida en el festival.

L'espectacle de Guillem Albà, "Trau", és un dels que ha tingut més bona acollida en el festival.

Per fi un mim! I quin mim! El japonès Makoto Inoue va fer recordar, amb la seva esplèndida actuació de dissabte a la Sala Santa Llúcia, per què el Cos es deia fins no fa gaire Festival de MIM i teatre gestual, paraula que fou substituïda per la de MOVIMENT tres anys després de la mort del mestre del gest Marcel Marceau, el 2007, encara que els dos fets no tinguin res a veure —el certamen va canviar de nom el 2010 per la incorporació en la seva programació de l'extint festival Més Dansa—. Però el nom de Marceau, considerat el millor mim de la història, i el record de les seves memorables intervencions al Cos dels anys 2002 i 2004, en els dies de glòria del festival, venia sovint a la ment amb la contemplació de les evolucions de Makoto Inoue: cara lleugerament pintada de blanc, llenç idoni per anar-hi pintant una bona gamma d'expressions humanes; i un perfecte domini del gest executat amb l'acompanyament d'una banda sonora impactant. Un autèntic Marceau del segle XXI. Inoue explica a Richard la història del Ricard III de Shakespeare, aquell personatge coix i estrafet, ambiciós i malvat, envejós i cruel, però extremadament intel·ligent, que no dubta a matar tot aquell que s'interposa en el seu camí al tro d'Anglaterra. Una tragèdia que el mim japonès resumeix en 45 minuts. L'actuació va provocar controvèrsia en el públic que omplia la Sala Santa Llúcia. O va agradar molt o no va agradar gens. Era de preveure. Richard és mim pur i dur, sense cap concessió ni a l'acudit ni a la gràcia. De les actuacions que mereixen passar als annals del festival.

Els espectacles Richard, Rebember me i The Neighbors Grief is Greener han mantingut l'ambició artística del Cos en uns nivells més que acceptables. La resta ha sigut molt desigual. Per exemple, va ser molt aplaudit dissabte al Teatre Fortuny Cube de Kulbik, companyia que fusiona la dansa urbana (hip hop) en aquest cas amb la poesia del mexicà Ulises Paniagua. Veient l'actuació, l'espectador es podia preguntar si la companyia està insegura de si el hip hop té prou envergadura artísica per traslladar-lo del carrer a dalt d'un escenari i sigui, per tant, necessari embolcallar-lo amb una mica d'intel·lectualitat. Els experiments s'han de saber fer. Si no, el resultat és un espectacle pretensiós i un pèl avorrit. Però a la majoria del públic li va entusiasmar. I això és el que compta. O no?

També van ser una mica decebedores las Maletas (La maleta de Irati) dels madrilenys Jagat Mata, espectacle de dansa, gest i manipulació d'objectes amb què es va tancar diumenge el Cos al Teatre Bartrina. I és precisament amb la meritòria manipulació de les maletes, i en la seva consegüent transformació en un personatge més, on rau el punt fort de la proposta de Jagat Mata. Per cert, molt poca gent es va congregar diumenge al Bartrina per contemplar aquest espectacle i dir adéu al Cos. Un dels factors pot haver estat els importants retards, en alguns casos de fins a un quart d'hora, amb què han començat alguns espectacles del festival. Diumenge, l'Institut Baix Camp estava ple de gom a gom per veure l'enginyosa Trau de Guillem Albà, que va començar amb un quart d'hora de retard, cosa que va fer que molta gent renunciés a intentar batre el rècord mundial dels 500 metres llisos per arribar al Bartrina amb temps per veure les Maletas. Tanmateix, els desajustaments no impediran que no deixem d'anar al Cos per mirar de trobar-hi l'originalitat i l'excel·lència artística. Remenant remenant, sempre se'n troba.


Balanç oficial

Pel que fa al balanç oficial del Cos 2013, l'organització n'ha fet un de molt positiu, com no podia ser de cap altra manera. Segons l'Ajuntament, hi han passat unes 8.000 persones entre els espectacles dels teatres i els de carrer. El director artístic, Lluís Graells, ha destacat la bona acollida del públic a les diferents propostes i ha subratllat l’alt nivell de qualitat que s’ha pogut veure durant el festival. El regidor de Cultura i Joventut, Joaquim Sorio, ha destacat el fet que el Cos ha mantingut un alt nivell de qualitat com a referent europeu de les arts gestuals. Graells ha afegit que durant el festival s’han pogut veure programadors interessats en els espectacles, de manera que s’ha assolit una repercussió important més enllà de la ciutat. Aquesta edició ha destacat, entre altres coses, per la presència a Reus la tarda de divendres dels tres espectacles seleccionats dins la convocatòria Move Award, que promou una xarxa de quinze festivals de teatre d’arreu d’Europa. Precisament el component europeu ha estat ben present en el festival amb la presentació, divendres, de la Unió Europea del Nou Teatre Popular, xarxa de la qual el COS de Reus és membre fundador i que té entre els seus objectius promoure el teatre com a eina cultural de proximitat i a l’abast de la ciutadania capaç de “trencar clixés” respecte de la relació tradicional del teatre amb els espectadors.

Notícies relacionades
CULTURA | Cos 2013
El Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual comença amb bon peu

19/10/2013 | Per Natàlia Borbonès | comentaris comenta

La setzena edició del Cos, el Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual de Reus, ja rutlla des de dijous, tot i que ha estat aquest divendres que ha agafat embranzida gràcies a la presentació de la Unió Europea del Nou Teatre Popular (UENTP) i a la sensació que han causat dos dels espectacles de la programació: "Rebember me" i "The Neighbor's Grief is Greener".