La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Cos 2013

El Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual comença amb bon peu

19/10/2013 | Per Natàlia Borbonès

La companyia israeliana Emanuella Amichai Dance Theatre ha estat una de les sensacions del Cos.

La companyia israeliana Emanuella Amichai Dance Theatre ha estat una de les sensacions del Cos.

La setzena edició del Cos, el Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual de Reus, ja rutlla des de dijous, tot i que ha estat aquest divendres que ha agafat embranzida gràcies a la presentació de la Unio Europea del Nou Teatre Popular (UENTP) i a la sensació que han causat dos dels espectacles de la programació: Rebember me i The Neighbor's Grief is Greener.

La presentació de la UENTP ha tingut el valor afegit d'aplegar a Reus noms importants de l'escena europea, els quals han promogut la creació de la nova entitat: Carlo Boso, que ja és un vell conegut del Cos i que aquest cop hi és present com a codirector de l'Académie Internationale des Arts du Spectacle (AIDAS), que té la seu a Versalles (on també s'ha radicat la de la UENTP); André Helbó, president del departament d'arts de l'espectacle de la Universitat Lliure de Brussel·les; Greg Germain, director del festival Off d'Avinyó; Yohann Turbet, director d'afers culturals de Versalles; Leonardo Petrillo, director del carnaval de Roma; i Marco Rota, director del Festival Zanni è Arlechini de Bèrgam. Tots ells i el director del festival reusenc, Lluís Graells, han presentat la UENTP, que es va constituir a Versalles l'any passat però que es va començar a gestar al Cos de 2010. En definitiva, la UENTP és una xarxa que de moment aplega quinze festivals i centres de formació escènica d'Europa i que treballa perquè no es perdi el teatre popular, és a dir, aquell que prima el vincle de l'espectador amb l'actor i el creador, que es pot representar en qualsevol espai urbà (places, carrers, parcs, esglésies, museus...), que s'adreça a tot tipus de públic sigui quina sigui la seva condició social, econòmica i intel·lectual i que advoca perquè les entrades siguin barates. "En un temps de crisi que posa en perill les polítiques culturals, aquests festivals s'uneixen perquè els seus esforços siguin reconeguts a escala internacional com una forma legítima, original i eficient de proposar a tothom una cultura creativa, universal i creadora de vincles socials”, afirmen els promotors de la iniciativa. Tot plegat, una gran filosofada, dirà el lector d'aquest article.

Potser sí però de moment una d'aquestes proclames ja és ben palpable al Cos, en concret en el preu mòdic de les entrades dels espectacles, que costen 1, 2 i 10 euros, quantitats prou assumibles per a una economia tan precària com és la nostra. O sigui que qui no s'acosta al Cos d'enguany és perquè no vol, o bé perquè es pensa que és el mateix festival patètic de l'any passat o bé perquè no se n'ha assabentat que el fan (de fet, els programes de mà no van estar a l'abast fins al matí de dijous). El Cos va arrencar dijous, doncs, amb la veterana pallassa suïssa Gardi Hutter, que va presentar al Teatre Fortuny Jeanne d'Arppó, un espectacle que va estrenar el 1981 i que ara ha recuperat. La mitja platea que va omplir el Fortuny va acollir amb una càlida ovació una proposta tendra i divertida però que en un escenari més petit i amb la pallassa més propera al públic potser hauria evitat que l'espectador desconnectés en alguns moments de les evolucions del personatge subtil i naïf que interpreta la Hutter. I és que del que s'ha pogut veure fins ara al certamen, només dos espectacles han cridat l'atenció pels comentaris que han aixecat. D'una banda, Rebember me de la companyia italiana Sineglossa, un espectacle de dansa críptic, desconcertant i fosc, que no va deixar indiferent ningú per la innovació, la provocació, la posada en escena i l'argument (la fusió explícita de les identitats masculines i femenines). Els dos ballarins que el van interpretar ni van sortir a saludar després de la representació, fet que va acabar de descol·locar el públic que s'havia aplegat a la Sala Santa Llúcia, el qual no estava gens segur del que acabava de contemplar. Per cert, a aquesta sala li cal una insonorització urgent perquè durant la representació no es va deixar de sentir el xivarri del bar adjacent. I de l'altra banda, The Neighbors Grief is Greener de la companyia israeliana Emmanuella Amichai Dance Theatre, un espectacle surrealista i amb molta mala bava que es desenvolupa en una cuina que sembla un estudi de televisió i en la qual quatre mestresses de casa i un home viuen la seva peculiar i cruel rutina diària. Un còctel impactant de dansa, gest i música, que va ser molt aplaudit pel públic que va ompir el petit teatre de l'Institut Baix Camp.

Aquests espectacles són dos dels tres seleccionats en l'última convocatòria del programa Move-Award (una xarxa de suport d'àmbit europeu que promou noves creacions de teatre visual) que s'han pogut veure en aquest Cos. El tercer és Malasombra, dels mallorquins AuMents, una compania que ja ha actuat en altres edicions del festival. Divendres van presentar Malasombra al Teatre Bartrina. Els espectadors van rebre amb una certa fredor una proposta que té una innegable i potent bellesa visual ("la posada en escena combina elements de dansa, teatre visual, videocreació, teatre d'objectes, ombres experimentals i música de rock en directe", explica el programa, tot i que els músics en directe van brillar a Reus per la seva absència) però a la qual li sobren, potser, un grapat de minuts que en llasten el ritme. Acotar la durada d'un espectacle gestual (l'absència de la paraula obliga l'espectador a redoblar la concentració) és essencial per mantenir sempre l'atenció del públic, cosa que saben perfectament els membres de Sineglossa: Rebember me dura un quart d'hora, el temps just i necessari perquè a l'espectador no se li acabin de fondre els ploms.