La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Sentència del Jutjat de Primera Instància número 1

Catalunya Caixa ha de tornar 27.000 euros a la família d'un reusenc a qui van 'col·locar' preferents als 82 anys

La sentència, que es pot recórrer, és la primera d'aquestes característiques al Camp de Tarragona

03/05/2013 | Per NW Revista de Reus

Alfred Guarch, familiar del client de l'entitat, acompanyat pel seu advocat, Josep M. Pujol, llegint la sentència.

Alfred Guarch, familiar del client de l'entitat, acompanyat pel seu advocat, Josep M. Pujol, llegint la sentència.

Rosalia V. F i la seva filla Anna M. C. V. podran recuperar els 27.000 euros -més els interessos- que el seu marit i pare va adquirir 'sense tenir-ne consciència- com a participacions preferents el dia 21 de juliol de l'any 2006, en una oficina de l'antiga Caixa Catalunya ubicada a la plaça de la Llibertat de Reus. El 'comprador' tenia en aquell moment 82 anys i pel que es desprén de la resolució judicial, no era coneixedor del que suposava aquesta operació financera. Alfred Guarch, familiar del client reusenc i testimoni de la part demandant ha explicat que "quan el meu sogre va fer signar aquests papers, estava convençut que anava cap a casa amb una nova llibreta d'estalvis. La nostra sorpresa va ser majúscula quan a l'anar a buscar els diners ens van dir que ja no hi eren. Per aquest motiu vam decidir emprendre accions judicials contra l'entitat".

Quasi sis anys després d'aquella operació, la lletrada del Jutjat de Primera Instància número 1 de Reus ha dictat una sentència en la que afirma que "de la lectura del contracte de venda de valors, de l'ordre de compra de participacions preferents i del futlletó informatiu aportat per l'entitat bancària, es veu que aquest material està redactat amb termes de caràcter tècnic que només pot ser interpretat o entès per persones amb coneixements financers que no tenia el contractant". 

Manca d'informació de l'entitat bancària

L'advocat de la família, Josep Maria Pujol, ha explicat que "en un primer moment l'entitat bancària va argumentar que el tema hauria prescrit a l'haver passat més de quatre anys de l'operació, però, la jutgessa n'ha dictaminat la seva nul·litat de ple dret". La lletrada explica en la seva sentència que "en el contracte  i en l'ordre de compra es fa constar que es tracta de productes indicats per a inversors que volen assumir pocs riscos o amb un termini d'inversió molt curt i amb una rendabilitat esperada propera a la del mercat monetari". Segons la jutgessa, "aquesta informació, a més de ser escassa, és contrària a la definició que la Comissió Nacional de Valors dóna d'un producte d'aquest tipus".

En la citada sentència, s'afirma que "caldria haver avisat el client dels riscos d'aquest producte, especialment el seu caràcter perpetu i de la possibilitat que hi havia de no recuperar els diners en un termini curt si no hi hagués cotitzacio en el mercat". Es diu també que "al llarg del procés no consta que els empleats de l'entitat demandada expliquessin tota la veritat al client faltant d'aquesta manera a l'obligació de transparència que marca la normativa". Ja de manera més subjectiva, la jutgessa explica que "tenintt en compte l'edat que tenien els contractants de l'operació -més de 80 anys- i de la seva qualificació professional (xofer i mestressa de casa) l'entitat hauria d'haver extremat la informació que va proporcionar al seu client i hauria d'haver presuposat que aquest no tenia els coneixements financers corresponents" per entendre l'operació. 

Per tot això, la sentència -que no es ferma i que sembla ser la primera d'aquestes característiques que es coneix al Camp de Tarragona- obliga a l'entitat -de qui no va ser possible ahir a la tarda disposar de declaracions- a tornar els diners als hereus de qui va signar els papers l'any 2006, més els interessos devengats des d'aquell dia i a assumir també les costes judicials.