La Revista de Reus

No és bo que una ciutat tingui un ajuntament sense pressupost actualitzat a les circumstàncies del moment. Amb aquest esperit, els redactors de la llei del Règim Electoral General ja van preveure el 1985 una eina per evitar-ho i poder donar sortida a situacions d'inestabilitat política als ajuntaments que, en no tenir l'eina de convocar eleccions anticipadament quan més convingui, sovint presenten situacions complicades. Una altra eina és la moció de censura. Però en el cas de Reus obligaria a posar-se d'acord una oposició de composició tant heterogènera, que obligaria a la CUP a posar-se d'acord amb Ciutadans, PP i PSC, cosa impossible en el context polític actual. A més, ERC i Ara Reus -que la CUP voldria com a 'socis' de la moció de censura- ja han dit que mantenen el seu compromís amb l'actual govern municipal, cosa que queda ben clar en la fotografia que il·lustra aquesta crònica, on hi ha tots els regidors del govern, inclosos Ara Reus i ERC, i que ha estat presa després del ple que ha rebutjat el pressupost. Descartada, doncs, la viabilitat de la moció de censura, queden dues alternatives: o prorrogar els pressupostos (és a dir, treballar amb les mateixes partides econòmiques que el 2016) o forçar l'aprovació dels nous passant pel tràmit de la qüestió de confiança, que és el que ha decidit fer Pellicer i els seus socis. Una situació sense precedents a la ciutat, i que no fa massa setmanes posava 'de moda' l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, quan es va trobar en la mateixa situació que Carles Pellicer.

Els dimonis dels Pastorets

Amb la qüestió de confiança, Pellicer aconsegueix dues coses: La primera, garantir uns pressupostos molt treballats i que tenen poc a veure amb els de l'exercici anterior. L'Ajuntament de Reus ha vist incrementar la seva capacitat d'inversió, ha reduït deute, ha generat un superàvit comptable del 2016 que ofereix recursos... I té entre mans projectes de magnitud (d'alguns dels quals en fa bandera, com la Capital de la Cultura Catalana), i necessita poder enfocar solucions per a l'Hospital, entre altres coses. Per a tot això, els comptes del 2016 no servien, i en calien de nous. I la segona cosa que aconsegueix Pellicer és mostrar a tothom qui són els dimonis dels Pastorets Municipals. La campanya d'aquests últims dies de regidors expicant les bondats del pressupost (Reus guanya, era el lema) té aquesta pretensió evident: que els reusencs sàpiguen per què la ciutat no pot gaudir d'uns pressupostos "reals i possibles", en paraules del regidor d'Hisenda, Joaquim Enrech. Políticament, a Carles Pallicer la jugada li ha sortit molt bé, i és ben probable que els grups de l'oposició no hagin calculat prou bé els efectes d'una campanya d'aquestes característiques. Excepte els regidors del PSC, decantats a donar suport als pressupostos, però que no van rebre la llum verda de l'assemblea de militants. Les ferides de la guerra oberta entre Carles Pellicer i el PSC en el mandat anterior són massa profundes, i ara en surten conseqüències. Convé no oblidar que l'any passat el que va evitar una situació similar a la d'enguany és la CUP, que va donar suport al projecte del govern. Diuen que el govern no va complir la seva part del tracte, i per això enguany no n'han volgut sentir ni parlar. L'assemblea de militants va prendre l'acord.

A les pròximes setmanes, doncs, assistirem a la teatralització d'un debat polític que acabarà de la mateixa manera que haurà començat: amb el mateix govern, el mateix alcalde amb els mateixos socis, i amb la mateixa oposició. Però amb pressupostos nous. I un dels actors principals serà la CUP, que voldrà que quedi clar que ERC prefereix optar "per la dreta" que no pas per una alternativa d'esquerres que ells proposen. 

El guio de la teatralització té el seu primer acte el dimecres, 12 d'abril. es debatrà la qüestió de confiança. Si Pellicer la guanya (cal majoria simple, és a dir, els vots del govern més l'abstenció d'algun grup), els pressupostos quedaran automàticament aprovats. Si la perd, els comptes quedaran igualment aprovats si en el termini d’un mes després del rebuig no es presenta una moció de censura amb candidat alternatiu a alcalde, o si aquesta no prospera, amb el suport de la majoria absoluta del plenari. És a dir, que com a molt tard cap al 12 de maig hi haurà pressupostos.

La Llei, per cert, diu que aquesta maniobra es pot dur a terme un màxim de dues vegades durant el mandat de quatre anys. "No és gens fàcil arribar a consensos en aquest consistori", ha dit l'alcalde al Ple. Queden dos anys per a les eleccions municipals, previstes per al maig del 2019. Per tant, l'any que ve es podria repetir. Al següent, ja no. Però al maig hi haurà eleccions.