L’Editorial Piolet va editar, el 2008, un mapa “centrat aproximadament en la població d’Alforja” amb el títol que ara dóna nom a aquest article; de manera que per comprovar que efectivament la vila d’Alforja presideix una vall quasi perfecta, res millor que anar a la seva capçalera i inici de la conca hidrogràfica de la cabalosa –quan plou força– riera que hi neix.
Sortirem, doncs, de Reus per la carretera d’Alcolea (N-420) i a les Borges del Camp agafarem la de Cornudella (C-242 si seguim i anem per la variant, C-242z, si passem per dintre), que ens portarà, ja passat Alforja, fins al coll del mateix nom, on, quasi exactament entre els dos vessants, o dues aigües, veurem la indicació i pista per la qual, en set quilometres i amb compte, arribarem a l’ermita de Puigcerver. És al llarg d’aquesta pista on veurem el dibuix d’una vall, que s’allarga a la nostra esquerra, pràcticament en sentit est i, per tant, quasi paral·lela al mar [fotografia]. I ja arribats a destí, situats davant l’ermita, dominarem amb la vista, sobretot en un dia serè, bona part de la nostra costa, ja que a la dreta endevinarem, mar endins, la planura del Delta; quasi al centre, el cap Salou, i per l’esquerra, tot un pany de litoral que no acaba fins una llunyana serralada, probablement el Garraf. Animats per la vista, i com que tot ho hem fet amb cotxe, esmerçarem deu minuts per pujar a la miranda on trobem, per aquest ordre, una caseta de guaita, una esvelta creu de ferro, un original pessebre de rodó de construcció i un senyal indicador. Per pujar a aquesta miranda, que és el punt més alt del Puigcerver (839 metres), baixarem uns 100 metres per la pista que tenim a la dreta –situats a la porta de l’ermita i de cara al mar– i just en començar el primer revolt, abans d’un rètol de prohibit encendre foc, agafarem un corriol evident a la dreta, que travessa un bosquet d’alzines. Des del pic, a més de totes les serralades fins als Ports, veiem, immediatament sota, la vall del Cortiella –Porrera– amb les perfectes bancades de les noves plantacions de vinya del Priorat.
De tornada al vehicle, els més caminadors podeu demanar que us vinguin a buscar a l’ermita de Sant Antoni, a tocar del nucli urbà d’Alforja, on podreu baixar per una bonica pista –rètol de PR “Alforja 1’25 H” – que en poc més de sis quilometres us hi porta –els del cotxe també tardaran una bona estona. Aquesta pista és utilitzada pels alforgencs per pujar en romiatge cada primer diumenge d’agost (Mare de Déu de Puigcerver), com ho demostra que hi trobarem una bonica creu de pedra amb la inscripció Creu de Formatge, que sembla que fa referència a la formació de la processó, que a partir d’allí ja avançava amb la solemnitat deguda.
