La Revista de Reus

Pau Salas (Tarragona, 1975) és el prototipus de jove que, als anys noranta, s’enquadrava en el que se’n deia generació JASP (Joven aunque sobradamente preparado), denominació que va fer fortuna a partir de l’anunci publicitari d’un model de cotxe. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses a ESADE i màster MBA, de seguida va trobar feina i va poder fer carrera professional en una empresa multinacional amb seu a Barcelona, amb bona feina, bon càrrec, bon sou i la maleta sempre feta per viatjar per Europa. “Però em faltava alguna cosa”, explica. Havia entrat al sistema, però a mesura que anava passant el temps “em preguntava cada vegada més per què continuava treballant”. La feina no l’omplia, però tenia una afició que li permetia desfogar-se: l’escalada. En els seus viatges per Europa havia descobert que en algunes ciutats s’havien muntat rocòdroms on els aficionats a l’escalada podien practicar sota sostre el seu esport, sense necessitat de desplaçar-se a la muntanya. Establiments, doncs, que permetien fer escalada els dies laborables en sortir de la feina, entrenar-se per tenir millor forma a l’hora d’enfrontar-se a la roca natural i, a més, poder ensenyar aquest esport als qui s’hi volen introduir. En tot el Camp, on les muntanyes que l’envolten estan considerades un paradís de l’escalada esportiva que atreu visitants de tot el món, especialment a la zona de la serra de Montsant, no hi havia cap establiment d’aquest tipus. Pau Salas veu clar que “una empresa ha de satisfer necessitats” i que en aquest territori hi havia aquesta necessitat. Ho va començar a estudiar seriosament fins que va decidir deixar la feina que tenia i hipotecar casa seva per poder fer realitat “treballar en alguna cosa que m’agradés i, així, ser més feliç”.

De tot aquest procés en naixia SLAB, una sala d’escalada oberta a la zona del Tecnoparc, a tocar del Decathlon. Va triar Reus per diversos motius. El primer: “Calia buscar un lloc en el nucli central del Camp que formen Tarragona, Reus i Salou”. El segon: “Reus té la muntanya més a prop”. I el tercer: “Vaig trobar una nau amb prou alçada –12 metres– en un polígon ben comunicat, on és fàcil aparcar i on, des de Reus, es pot anar a peu. I tot això amb un preu de lloguer raonable”. Previ a l’elecció del lloc, va haver de fer un pla d’empresa, feina de la qual, per formació i experiència, és un expert. Tot i aquesta circumstància, “vaig demanar ajut, perquè quan fas un pla d’empresa està clar que el paper ho aguanta tot, i calia avaluar bé el risc que podia assumir”. És el pla d’empresa, elaborat durant un any, que ha obtingut el Premi Reus a la Creació d’Empreses 2012, un guardó que, a banda de la dotació econòmica (5.000 euros), “m’ha permès ensenyar el pla, que l’hagin valorat altres persones i que l’hagin reconegut”. “El premi –assegura– m’ha permès que hagin validat la feina feta fins ara, que m’hagin dit que vaig pel bon camí”. Va començar sol, ha anat contractant monitors d’escalada en funció de les necessitats i ja ha hagut de contractar algú que l’ajuda en el dia a dia.

Els diners de la hipoteca de la casa li van servir per fer la inversió inicial, l’adequació del local, que va obrir al setembre. Ha instal·lat un rocòdrom del qual aviat han tingut notícia la gent de l’escalada de la zona, que tenen els seus fòrums i s’intercanvien informació a través de les xarxes socials. Quan se li pregunta si hi ha prou mercat, Pau Salas contesta com un expert en economia: “Es calcula que l’escalada interessa una de cada mil persones”. O sigui, que si el Camp s’apropa als 500.000 habitants, el mercat potencial més pròxim és d’unes 500 persones “a les quals cal sumar tota la gent que ve cap aquí a buscar les vies d’escalada de les nostres muntanyes i que poden utilitzar les instal·lacions per entrenar-se”. El rocòdrom té multitud de vies possibles, que van de les més assequibles fins a les de més dificultat, que Salas s’ocupa d’anar variant de manera periòdica perquè els usuaris vagin marcant-se reptes inèdits. A la sala poden escalar unes cinquanta persones de forma simultània, que poden triar entre una seixantena de vies diferents.

A SLAB, a més d’escalar, es pot llogar i comprar el material necessari. És un altre vessant del negoci, com també ho és l’organització d’aniversaris o esdeveniments per a particulars o empreses, i cursos de tota mena, inclosos els d’iniciació pensats per a escolars. El nucli principal del negoci són, però, els socis, perquè SLAB funciona més o menys com un gimnàs: es paga una quota que permet l’ús il·limitat de les instal·lacions. A més, però, hi ha entrada de dia sencer o només de matí o només de tarda. Anar una tarda a escalar a SLAB, per exemple, val 12 euros. De moment, ja passa del centenar de socis.

Les instal·lacions, que han requerit d’una inversió del voltant dels 200.000 euros, estan homologades, de manera que poden acollir competicions oficials d’aquest esport, tant campionats de Catalunya com d’Espanya, a més de proves tipus Open, obertes als socis. Ja té prevista alguna prova del circuit català de la Copa de dificultat d’escalada. Servirà, també, per fer difusió d’aquest esport, que ha provocat un espectacular canvi de vida a Pau Salas.

Més inforamció.

Reportatge publicat al númeo 11 de la Revista NW (Desembre 2012)