La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Covid-19

Residències: La resistència a la pandèmia

A Reus hi ha 980 places residencials er a gent gran, 600 de les quals són públiques

29/09/2020 | Per Esteve Giralt

Les residències reprenien a poc a poc l'activitat en el procés de 'desescalada', amb la interacció dels interns i els cuidadors (Foto: José Carlos León)

Les residències reprenien a poc a poc l'activitat en el procés de 'desescalada', amb la interacció dels interns i els cuidadors (Foto: José Carlos León)

La vida segueix, tot i l’excepcionalitat, a la residència Marià Fortuny de Reus. Les cuidadores i els equips assistencials miren de mantenir les rutines del centre, trencades per la pandèmia. Durant setmanes, des de l’esclat del coronavirus, es van prohibir les visites de familiars i les sortides dels residents, com a la totalitat de residències de gent gran del país. A poc a poc es va recuperant una mica de normalitat, tan necessària també per a la gent gran. En aquesta residència, gestionada pel grup Sagessa, i en totes les residències de Reus i del país. 

El blindatge, escrupolós, les mesures d’autoprotecció i un punt de sort, com admeten els professionals i experts consultats, han evitat fins ara que cap brot causi estralls en cap residència de la ciutat. Però l’excepcionalitat ha afectat la qualitat de vida dels interns, durant mesos sense visites dels seus familiars, sense poder sortir del centre, amb les activitats comunitàries limitadíssimes per raons de seguretat sanitària. 

Les residències han estat al focus de la pandèmia a Catalunya i la resta de l’Estat. Més de la meitat de les persones mortes fins ara per culpa del virus ho han fet en un centre geriàtric. A Catalunya,  4.111 avis i àvies han mort en una residència per la Covid-19. Són dades oficials. Suposa el 72% de totes les mortes registrades per la pandèmia al país. Més de 15.000 persones, incloent-hi també els professionals, han emmalaltit en una de les residències geriàtriques escampades pel país.  

La fragilitat dels interns, persones la majoria molt grans i amb un alt grau de dependència, amb patologies molt diverses, expliquen segons els metges els estralls que causa la malaltia quan entra a qualsevol residència. Els esforços s’han centrat, a Reus, com han intentat arreu, en evitar que la Covid-19 es colés a cap centre. Ha estat, fins ara, un èxit. 

 

Vigilància i angoixa permanent 

Gairebé un miler d’avis i àvies segueixen vivint a Reus amb angoixa l’amenaça del coronavirus. Els rebrots preocupen a la comunitat geriàtrica com abans van atemorir les residències els efectes de la primera gran onada del virus. 

Salut Pública i el sistema de vigilància Epidemiològica extremen tots els controls i coordinen el sistema d’alertes. Centenars de professionals, persones anònimes que no surten a cap portada, garanteixen a la pràctica el que expliquen els protocols. “Arran d’aquesta crisi, la figura del tècnic higienicosanitari ha agafat una altra dimensió, és la persona responsable de vetllar pels equips de protecció, que es compleixin els protocols de neteja, fer la sectorització... és una figura que ha sortit reforçada a les residències”, destaca Teresa Rabadà, delegada per la coordinació dels centres de caràcter residencial (Departament de Salut).  

Les persones que fan la neteja, històricament les grans oblidades, han estat també bàsiques. Una mala praxi pot torçar-ho tot. Tots els detalls compten, des de com es gestiona la roba bruta de cada centre a com s’eliminen els residus. “Un instant és el que pot fer perdre-ho tot”, afegeix Rabadà.  

Són ja cinc mesos de viure en alerta permanent i el cansament es nota també a les residències. “És un tema complex, les mesures preventives han estat eficaces, però la qualitat de vida en una residència confinada és complicada. Una persona amb demència que hagi d’estar un dia rere un altre a la seva habitació... Entre tots plegats hem de buscar la manera de compaginar una vida de màxima qualitat amb les mesures preventives. Això és el que hem de treballar ara, és un repte de futur, com atenem a la gent gran en aquesta situació. Hem de veure què estem provocant i hem de buscar l’equilibri”, sosté Montserrat Vilella, regidora de Benestar Social a l’Ajuntament de Reus.   

“Ha tingut un gran impacte entre els professionals de les residències, la gent ha patit molt, també tenen la seva família, amb malalts de risc a casa. En una de les residències de Reus es van confinar els mateixos professionals, en estades de catorze dies, això té un impacte brutal pels treballadors. I al cap de catorze dies entrava l’altre torn. Ha de ser duríssim”, recorda Rabadà. 

La desescalada de les residències encara dura. Es van confinar abans i s’estan desconfinant més tard, amb mesures de prevenció molt més estrictes. “Hem de ser prudents però tampoc passar-nos, perquè un pacient que fa tres visites a l’hospital pot estar-se tres mesos aïllat a la seva residència. Una altra cosa és si hi ha un repunt, que ens haurem de tornar a confinar”, explica la doctora Almudena Garnica, coordinadora d’Atenció ambulatòria a la fragilitat a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. 

Les visites dins del centre segueixen estant molt limitades i vigilades. “No tothom ho viu igual, hi ha persones que no ho viuen bé”, destaca Rabadà. S’ha millorat molt en la facilitat en poder fer proves PCR, en el marge de 24 hores, el que facilita la gestió del blindatge dels centres. Al principi va ser molt complicat, sense la possibilitat de fer proves i amb falta d’equips de protecció individual (EPI).  

Com poques persones, la doctora Garnica té una visió panoràmica, privilegiada, de la situació de les residències de gent gran de Reus i comarca. La doctora i el seu equip de l’Hospital Sant Joan han mantingut i segueixen mantenint un contacte permanent amb els diferents centres. Entre les seves funcions, donar suport als metges de l’atenció primària que atenen a la gent gran a les residències i fan seguiment de les diferents patologies. 

“Ens vam espantar molt”, recorda la doctora Garnica de la fase d’eclosió de la pandèmia a Barcelona i Madrid, amb “un impacte altíssim” a tantes residències de gent gran. “L’objectiu era protegir-nos, és una part de la població molt vulnerable”, afegeix. Les primeres setmanes es va arribar al punt de no tenir la possibilitat de comprar ni guants. “Hi va haver situacions que no ens haguéssim imaginat mai que ens podrien passar, no podíem comprar enlloc guants de la talla M”, recorda Rabadà.  

Tots els centres residencials de Reus i la comarca van tancar-se des del minut 0, creant circuits per mantenir una bona higiene, per fer totes les mesures de prevenció, blindant els centres. Des de l’atenció Primària s’ha fet també una feina de vigilància per detectar personal sospitós de tenir la malaltia. Hi ha hagut pocs casos i s’han aïllat ràpidament.       

La vigilància activa continua. Qualsevol sospitós és sotmès a proves PCR i s’aïlla, si cal. “Hem de seguir tensos, com fins ara. Amb tots els equips de protecció, tots els recursos sanitaris. En qualsevol moment es pot produir un rebrot que ens faci confinar un centre o fer una atenció més específica”, destaca la doctora Garnica. En això coincideixen tots els actors del sistema. Blindatge. “Seguirem així una temporada llarga, llarga”, preveu Rabadà. Les residències estan preparant ara un pla de contingència que recull tots els supòsits en cas de contagis per si hi ha la segona gran onada a la tardor. 


De la residència a l’Hospital Sant Joan 

La doctora Garnica vol deixar ben clar que sempre que cal es traslladen els residents dels centres geriàtrics a l’hospital Sant Joan. Es valora cada situació, cas per cas. “Intentem donar a cada persona gran el que necessita en la darrera etapa de la seva vida”, explica. Des de la comunitat mèdica lamenten la imatge que s’ha transmès, sostenen que esbiaixada, de l’atenció sanitària de les residències, com centres on s’ha deixat morir els pacients que es contagiaven del coronavirus i emmalaltien de gravetat. Si necessita alguna cosa que no se li pot oferir a la residència, es traslladen a l’hospital.

“Dels pacients que hem tingut amb Covid-19 en residències del Baix Camp, el 90% s’han atès al centre, sense cap contratemps, i només un s’ha traslladat a l’hospital Sant Joan”, destaca la doctora Garnica. “No es discrimina cap pacient per edat”, insisteix.  Les xifres de residents que han tingut Covid-19 en residències de Reus són molt baixes: menys de deu pacients. 

L’ancià és molt heterogeni. Hi ha des de persones en plenes facultats a persones que estan enllitats i no coneixen ningú. De persones molt dependents i de gran fragilitat, a persones en un bon estat de salut, en situacions molt menys complexes. Cada cas necessita una atenció a mida. “Si es pot fer amb medicació hospitalària a la residència, es fa, però si necessita anar a l’hospital, s’hi va. No és veritat que no puguin venir a l’hospital”, insisteix la doctora Garnica. 

“El perfil de pacients de la residència és de persones molt dependents, fràgils, pluripatològiques, de manera que si entra la Covid-19 a la residència, és molt probable que l’impacte sigui fatal, per això la vigilància proactiva i l’aïllament precoç és tan important”, explica Garnica.   

L’Hospital Sant Joan ha fet una feinada prèvia, davant de la pandèmia, per analitzar prèviament l’estat de les persones grans que hi ha a les residències de Reus i la comarca. L’equip sanitari ampliat de la residència, els que coneixen la persona gran des de fa anys, el metge, la treballadora social, la infermera, la psicòloga, l’acupuntora, tots han ajudat a estratificar els pacients residents per saber què necessiten. Una feina prèvia clau en cas de penetrar la Covid-19 en una residència.   

També s’ha dotat a les residències de medicació hospitalària i recursos per poder tractar els pacients amb problemes respiratoris. “L’impacte de la Covid-19 ha estat poc, no hem tingut una situació d’estrès”, conclou la doctora Garnica. “Hi ha hagut algun cas aïllat, l’impacte ha estat molt suau”, coincideix Teresa Rabadà. 

En tota la Regió sanitària del Camp de Tarragona pocs centres han tingut brots importants. El context general ha estat positiu, tot i la gravetat de la situació viscuda sobretot a dues residències: la Ballús (Valls) i la Nostrallar (Els Pallaresos), amb molts contagis i persones grans mortes. A Valls, per exemple, van morir 28 persones de les 57 que eren a la residència.


El cas Monterols  

El cas de la residència Monterols, un centre sociosanitari on també s’atenen persones grans, no pot incloure’s dins de les residències de gent gran. El centre ha patit diversos rebrots els últims mesos, amb majoria de pacients asimptomàtics, segons la informació amb comptagotes que ha arribat des del centre a través del Departament de Salut. La revista NW Reus ha demanat poder parlar amb els responsables del Grup Pere Mata per valorar la situació, però fins ara no ha obtingut cap resposta. 

“Que els casos que hem tingut a Reus hagin estat en un sociosanitari (Monterols) no és per casualitat. El confinament el van fer més tard. Els sociosanitaris, que són espais residencials però amb un component mèdic important, van fer més tard el confinament. Les entrades i sortides en un sociosanitari van ser fins a l’últim moment, per la mateixa dinàmica interna. Per això han estat en sociosanitaris i no en residències. A les residències vam arribar a temps, als sociosanitaris hi va haver moviment fins al darrer moment”, raona Vilella. Malgrat això, la majoria de casos han estat asimptomàtics, de caràcter lleu. Gràcies a les proves PCR s’ha pogut fer un seguiment estret del què ha passat al Monterols per evitar contagis a fora del centre i que s’escampés entre tots els interns.  

La baixa incidència de la COVID-19 a les residències de gent gran de Reus s’explica, en bona part, per la incidència de la pandèmia a la regió sanitària del Camp de Tarragona. Fins ara, el virus no ha penetrat com sí que ho ha fet en altres àrees geogràfiques. En la primera onada, l’exemple paradigmàtic més proper és Barcelona. Durant els rebrots, la comarca del Segrià, que per proximitat i relacions de mobilitat suposa un risc evident per al Camp de Tarragona. 

“A Reus hem tingut zero casos a les residències i clar, la perspectiva és diferent”, destaca Vilella. L’Ajuntament de Reus, tot i no tenir competències directes en Salut, ha seguit amb preocupació i atenció la situació de les residències de gent gran. Durant les primeres setmanes, amb les dificultats per trobar equips de protecció individual (EPI) per al personal de les residències. Protegir-se era urgent però costava moltíssim trobar material. “Hem intentat ajudar en tot el que podíem, les residències necessitaven un plus de suport; vèiem què passava a Barcelona i no sabíem ben bé com afrontar-ho”, recorda Vilella. El Consistori va fer arribar material als centres. “El què teníem ho vam compartir, hi havia coses que no teníem”, recorda.  

“Podem passar de tenir un pacient aïllat a tenir-ne cinc o sis, i això són molts equips en un dia. Ara estem ben dotats, però en una fase extrema o de rebrot, tot és poc”, avisa la doctora Garnica. No es pot abaixar la guàrdia.  

Es van fer rondes de trucades amb totes les residències, cada una en les seves circumstàncies. De les Germanetes dels Pobres a la Marià Fortuny. El virus no entén de forma de gestió ni propietats dels centres, de gran diversitat. “No hem distingit si la residència era pública, privada o concertada”, destaca Vilella.      

Quan el Govern d’espanyol va decretar l’Estat d’Alarma, l’ara sembla que molt llunyà 14 de març, amb l’ordre generalitzada de confinament domiciliari, el coronavirus no havia penetrat pràcticament a la regió sanitària del Camp de Tarragona. Prendre les mesures de protecció de la població amb antelació, amb el blindatge de les residències abans que la cadena de contagis estigués activa entre la població tarragonina, és una de les claus que explica per què la majoria de centres geriàtrics han pogut mantenir a ratlla la pandèmia, com a mínim fins ara. 

“A Reus hem tingut una doble sort. Una incidència baixa de la malaltia i que ha arribat més tard que a altres llocs del país, ens hem beneficiat de les mesures de prevenció, és a dir, el confinament ha sigut efectiu. Un cop el virus entra en una residència, és molt complicat, ho hem pogut veure al sociosanitari Monterols, o altres residències del voltant. Aquí es va fer el confinament abans i ja no va entrar. Hi ha hagut una bona feina de les residències, el personal ha estat molt curós”, destaca Vilella.   

La suspensió d’ingressos i visites a les residències de la regió sanitària de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran fan palès que la pandèmia no s’ha acabat. Ni de bon tros. “Ara sabem moltes més coses com a societat que no sabíem el 14 de març. No ens hem adonat de com realment hem canviat en tant poc temps, ara anem tots amb mascareta, abans ningú”, reflexiona Vilella.  Ara, l’obsessió és localitzar els focus i aïllar-los. “Hem de saber on és per poder-lo delimitar”, afegeix. 

A Reus hi ha una gran diversitat de residències. De centres moderns, on és fàcil aïllar pacients, d’altres residències més antigues on és molt més complicat fer-ho. “La feina de confinament ha estat bastant homogènia tot i la diversitat, totes les residències han tingut molt zel amb els seus residents”, d estaca la doctora Garnica. “Hi ha professionals que no han volgut que els féssim les proves de cribratge, per saber si estaven immunitzats o no, per no venir a l’hospital Sant Joan i posar-se en risc”, afegeix.



 

Podeu llegir íntegre el reportatge, publicat a la revista NW número 95 (juliol 2020), disponible aquí:


Revista NW número 95 (Juliol 2020)