La Revista de Reus

La grip de 1918 coneguda popularment amb el nom de "grip espanyola" és segurament una de les catàstrofes sanitàries més oblidades de la història. Si la comparem amb altres pandèmies, se n'ha parlat poc i les investigacions científiques són escasses, sobretot des d'una òptica local. Malgrat tot això, va ser una de les malalties més mortíferes amb més de 50 milions de morts, pel cap baix, en pocs mesos, tres vegades més que els que van perdre la vida durant la Primera Guerra Mundial. Per fer-nos una idea de l'afectació a Espanya, el 1917 hi va haver 465.722 defuncions (per qualsevol causa), el 1918 la xifra es va elevar fins als 695.758 morts i l'any següent, el 1919, van tornar a baixar fins als 482.752. Les defuncions de 1918 és el màxim històric que es va arribar el segle passat.

Tarragona no va ser un dels territoris més afectats per la grip. De fet, un estudi elaborat el 2014 per diversos investigadors i publicat a la revista BMC Infectious Diseases, situava Tarragona en el desè lloc per la cua pel que fa a la mortalitat del virus en el total de les províncies espanyoles. Reus va seguir aquesta tendència territorial. Tot i que el brot no va ser tan virulent com en altres ciutats, es va endur desenes de vides.

El 1918 Reus era una de les ciutats més poblades de Catalunya, més inclús que Tarragona, amb uns 26.000 habitants. L'esperança de vida a la ciutat era molt alta a principis del segle XX, per sobre de la mitjana espanyola, sobretot en les dones. El 1915 era d'uns 50 – 51 anys per a les fèmines i d'uns 46 pels homes.

Si ens fixem en la grip espanyola, hi va haver tres onades: la primera, a la primavera de 1918; la segona, durant la tardor de 1918, i la tercera, entre l'hivern i la primavera de 1919. La més forta va ser la de la tardor, el mateix brot que va afectar Reus. El primer traspàs a causa d'aquest virus a la ciutat es notifica el 15 de setembre de 1918. Malgrat aquest apunt, cal tenir en compte la dificultat per determinar la causa de la mort. El primer dia que la premsa local es fa ressò del brot que afectarà la ciutat és el 13 de setembre quan el Diario de Reus publica en crònica local: "actualment són en gran nombre els malalts que es noten en aquesta ciutat, sent els mals que més abunden els de caràcter gripal i desajustos intestinals".

El virus es va anomenar de diverses maneres. La malaltia es va guanyar el nom de grip espanyola perquè a l'estat no hi havia censura de premsa, ja que no es trobava immers en la Primera Guerra Mundial i, precisament, les primeres informacions van aparèixer als diaris espanyols. Així doncs, semblava que la pandèmia només existís a aquí. A banda de grip, als escrits de l'època es pot trobar amb el nom de "grippe", "influenza", "epidemia" o "soldado de Nápoles". Aquest últim terme està lligat amb la cançó que duu el mateix nom de la sarsuela La canción del olvido, el fil narratiu de la qual té lloc a Nàpols i una cançó amb una melodia que com la grip, s'encomanava ràpidament.

Reus no va ser de les ciutats més afectades

"Hi va haver un elevat nombre de defuncions entre els 20 i els 40 anys", explica la professora de salut pública de la UIC, Margarita Gonzalvo Cirac. Ella també és demògrafa, va estudiar la mortalitat del segle XX a la província de Tarragona i coordina l'arxiu del Dr. Frias de l'Hospital Sant Joan de Reus. Gonzalvo comenta que els primers contagis a la ciutat es devien produir amb l'arribada d'algun jove amb tren. Hi ha diverses teories sobre l'origen de la grip. Els primers casos documentats es troben en un camp d'entrenament a Kansas, als Estats Units. És possible que alguns soldats marxessin cap a Europa per participar de la guerra i acabessin contagiant a tots aquells que lluitaven al front, expandint el virus per tot el continent.

Segons xifres publicades al Diario de Reus, el 22 d'octubre de 1918 el nombre de contagiats s'elevava als 2.000 casos a la ciutat. Dos dies després, parlaven de 9.000 casos a tota la província i el 29 d'octubre, a Reus els contagis ja havien baixat a la meitat, als mil. L'octubre de 1918 van morir 177 persones a Reus a causa de la grip. El mateix període de l'any anterior, n'havien mort 59. Només cal mirar el registre civil dels diaris. A tall d'exemple, el 20 d'octubre s'anuncien una desena de defuncions, sis de les quals amb menys de 40 anys.
Si posem l'ull en alguns pobles, hi havia 800 malalts per grip a Valls, 74 al Vendrell, 26 a la Riba, 75 a Benifallet, 206 a Móra d'Ebre, 32 a Riudecanyes, 138 a Vila-seca, 70 a Montbrió, 700 a Amposta, 59 a Vilaplana, 100 a Ascó, 20 a Almoster, 22 a Riudoms o 45 a Castellvell. Les pàgines del mateix rotatiu indicaven que al Catllar, al Morell i a la Pobla de Mafumet no s'havia detectat cap cas, un fet que atribueixen a què en aquests municipis "contínuament cremen moltes fogueres consumint gran quantitat de sofre, com es feia el 1885 amb l'epidèmia del còlera".

El vent de Reus

La doctora Margarita Gonzalvo subratlla tres factors determinants que podrien explicar el nombre baix d'afectacions si el comparem amb altres ciutats. En primer lloc, la higiene. "Reus era una ciutat que tenia nivells elevats de salut publica i qualitat de vida. Es notava en la seva esperança de vida", explica. "La neteja, l'aire lliure, el sol, les quarantenes, l'aigua neta, rentar-se les mans, etcètera, eren hàbits que formaven part de la societat de Reus", afegeix.

En segon lloc, el bagatge cultural. "Era una ciutat de cultura", destaca la demògrafa mentre assenyala dos indicatius: la quantitat de nenes escolaritzades era de les més altes de les ciutats del voltant i de l'Estat i de Reus van sortir grans intel·lectuals aquella època com Antoni Gaudí, Josep Tapiró o el Dr. Frias. En tercer lloc, Gonzalvo comenta que Reus era una "ciutat ben alimentada". Finalment, encara assenyala un quart punt, el vent de Reus: "El Dr. Frias explica a la seva tesi que el vent bufa d'oest a est, és a dir, de terra a mar; potser els vectors surten cap al mar i no infecten l'ambient".

Les mesures extraordinàries tarden en arribar

La premsa de l'època recull algunes de les mesures sanitàries que es van prendre en l'àmbit local. Val a dir que van demorar-se força, tant és així que el 21 de setembre el Diario de Reus alertava: "Sabem també que fa pocs dies van arribar a la nostra ciutat dos malalts procedents d'un poble infectat, que van haver de ser transportats amb cura en cotxe al seu domicili tan aviat van arribar a la nostra estació. Sabem que en el batalló que guarneix aquesta plaça hi ha força atacats d'aquesta malaltia. Sabem moltes coses més que callem per no alarmar i sabem que davant l'amenaça de ser envaïts per tot arreu d'aquesta malaltia no s'ha pres cap mesura que indiqui algun mitjà que ha d'emprar per preservar-se del Soldat de Nàpols que ens ataca amb tenacitat. Què fa la Junta local de Sanitat?".

L'endemà, l'alcalde de Reus, Manuel Sardà informa a través d'un ban que a causa de "l'alteració en la sanitat pública", ha ordenat que "desapareguin totalment els focus d'infecció que constitueixen la poca neteja de moltes cases i establiments" és per això que "es practicaran les visites domiciliàries que es creguin convenients per tal d'evitar el contagi". El mateix dia, en la crònica de la sessió plenària del dia anterior, el Diario de Reus recull la demanda del regidor Tricaz: que "s'extremin les mesures sanitàries" a causa la pandèmia.

Tancament d’escoles i suspensió d’alguns actes

El 29 de setembre de 1918, la Junta provincial de Sanitat ordena tancar les escoles. El 20 d'octubre, l'alcalde Sardà prohibeix l'accés als cementiris, a l'hospital civil i a les cases de beneficència. Al mateix temps, s'habilita un espai a l'antiga ermita del Roser, l'actual institut Gabriel Ferrater, perquè passin la quarantena els infectats que arriben a la ciutat per tren o per carretera.
També es limita la celebració de tota mena de balls, públics o privats, i no es permeten les sessions de cinema ni d'altres tipus d'espectacles. Malgrat això, el Teatre Fortuny, la Sala Reus i el Kursaal segueixen oberts i fent projeccions que s'anuncien al mateix diari. Fins i tot, en plena pandèmia, s'inaugura el Teatre Bartrina el 26 d'octubre de 1918. Contrasta doncs amb algunes suspensions d'actes com la fira d'Alcover, les festes majors del Morell i de Vinyols i els Arcs o el tancament temporal del Parc Samà.
El 20 d'octubre, el diari Las Circunstancias, la veu del republicanisme a la ciutat, publica un comunicat d'alcaldia on es recomana a tots els veïns que "contribueixin a atacar el mal ventilant les habitacions, espargint-hi clorur de calç i altres desinfectants, no escopir a terra i tenir completament nets els locals i l'exterior dels edificis". A més a més, s'enganxen alguns cartells pels carrers amb recomanacions higièniques elaborades per la Mancomunitat de Catalunya i es fan pregons amb consells com ara no escopir a terra per tal d'erradicar la pandèmia.

Les campanes no toquen a morts

El diari Foment, portaveu del partit d'àmbit municipal Foment Nacionalista Republicà, va acusar d'inoperància el consistori reusenc. Extremadament dur és l'article del 13 d'octubre de 1918, sota el títol de Pobles que mereixen mals governs qualifiquen els polítics locals de nepotisme, les mesures higièniques de la ciutat de "desgavell" i de "posar en perill la salut del poble". Dos dies abans havien fet una recomanació als seus lectors: "Està demostrat que la pols és el millor vehicle per a transportar el microbi productor de la grip. Ja que el nostre Ajuntament no es preocupa de regar els carrers, seria molt convenient i higiènic que el veïnat escombrés i regués, especialment en dies de vent". I per si no n'hi hagués prou, el diari acusa el consistori de "prohibir les defuncions" després que s'hagi prohibit que les campanes toquin a morts per no alarmar la població.

Durant aquests dies, la premsa també es fa ressò de la poca concurrència al mercat setmanal, dels carrers buits al vespre o de la neteja constant amb mànegues del tomb de ravals, la plaça Prim o la del Mercadal, llavors batejada com a plaça de la Constitució.

Una partida pressupostària extraordinària

Entre les mesures que va prendre l’Ajuntament de Reus, destaca l’aprovació d’una partida extraordinària de 17.360 pessetes per fer front a la pandèmia. A més a més, s’obre una subscripció voluntària per fer donatius que es destinaran a la Junta Local de Sanitat que acaba recaptant 18.470 pessetes com a mínim. Totes les aportacions són individuals com ara la de 1.000 pessetes d’Eduard Toda o la de 500 d’Evarist Fàbregas. 

Pel que fa a donatius també cal anomenar el de diversos particulars, socis del Pantà de Riudecanyes, que lliuren 4.000 pessetes a l’administració local.

D’altra banda, es crea la denominada Junta d’Autoritats amb metges, membres de la Junta Local de Sanitat, representants de l’ajuntament o els denominats alcaldes de barri per gestionar tot allò que té a veure amb la pandèmia. 

“¡Desinfectad la nariz!”

La premsa diària era la manera més efectiva per mantenir la població informada. Durant els mesos que dura la pandèmia prolifera la publicitat de farmàcies o de remeis "infal·libles" contra la grip a les pàgines de la premsa local. Per exemple, al Diario de Reus s'anunciava un bàlsam per aplicar a les fosses nasals: ¡DESINFECTAD LA NARIZ! posava a tall de titular seguit d'un text que assegurava que aquest ungüent era "l'únic i verdader talismà antipandèmic". També van aparèixer altres medicaments com les pastilles Quit o Kiosly que, segons les indicacions, curaven la grip.

Cal destacar l'aparició de nombrosos articles científics sobre la pandèmia als diaris locals. El 15 d'octubre de 1918, el Diario de Reus assegurava que "la infecció es contrau respirant l'aire en què ha tossit, esternudat o parlat un malalt". Els mateixos periòdics van destinar alguns paràgrafs de les seves pàgines a divulgar consells per frenar els contagis. El Diario de Reus demanava, per exemple, que no es fumés pel carrer i que es respirés "únicament pel nas", que es fessin fregues per tot el cos amb alcohol de romaní o aigua de colònia. També es recomanava una quarantena de deu dies després de passar la malaltia.

Picabaralla a la premsa local

En aquell moment, els principals diaris de la ciutat eren els que hem esmentat: el Diario de Reus, Las Circunstancias i Foment. El primer és el que recull més informació de la pandèmia i es mostra crític amb l'Ajuntament de Reus que pren mesures quan la grip ja està estesa per tota la ciutat, el segon lloa el govern municipal i qualifica d'alarmistes les altres dues publicacions i el tercer malparla de l'alcalde Sardà i la Junta Local de Sanitat. Els tres rotatius van protagonitzar una picabaralla a principis de novembre que confrontaven visions a l'hora de fer front a la grip.

El 3 de novembre de 1918 un article del Dr. Frias al Diario de Reus vanaglòria els advertiments que havia fet el mateix diari dies abans reclamant que l'ajuntament dediqués més esforços a combatre el virus. En aquelles línies, el Dr. Frias assegura que ara que ja remet la pandèmia era moment de fer balanç i exigia algunes mesures com per exemple que l'hospital de Reus disposés d'un laboratori clínic assegurant que ara "no posseeix ni un microscopi". Al mateix temps, demanava una potabilitzadora d'aigua municipal per si mai arribava un virus d'origen hídric, un pavelló hospitalari per aïllar malalts en casos de pandèmies o forns crematoris "per destruir productes contaminats i que no es puguin desinfectar". Així mateix, el metge sol·licita que els diners de la partida extraordinària anunciada per l'ajuntament i de la subscripció voluntària es destinin a impulsar les demandes que esmenta, tenint en compte que la pandèmia ja estava retrocedint. L'endemà, a les mateixes pàgines, un dels articulistes més freqüents de l'època al Diario de Reus, un tal J.M. Pagès Garcia, exigia també que aquest fons econòmic es destinés a "muntar una vertadera estació sanitària com la ciència reclama".

Tres dies més tard començava la picabaralla. Las Circunstancias assenyalava diversos periòdics locals com el Diario de Reus, Foment o La Veu del Camp d'orquestrar "campanyes contra l'Ajuntament i la Junta mixta de Sanitat i Beneficència"aprofitant la pandèmia. Ho fa a través d'un article titulat amb el nom de Grippales que situa a la portada. Des d'aquestes línies conviden els articulistes Frias i Pagès a participar de la comissió sanitària i que passin de les "paraules" als "fets". I l'endemà mateix, Frias i Pagès responen a Las Circunstancias acceptant el repte d'entrar a la junta gestora "sempre i que no siguem meros espectadores", diuen.

La juguesca continuava uns dies després quan Las Circunstancias recollia l'oferiment de Frias i de Pagès i reclamava a la Junta que ho tingués en compte: "com que no és cosa de menysprear un oferiment tan valuosíssim, al nostre judici, el del senyor Frias i Roig - perdoni el jove Pagès que jutgem de menor eficàcia el seu – si el nostre prec pot servir d'alguna cosa, traslladat queda a la Junta de Sanitat perquè no prescindeixi d'opinió i de concurs tan lluminós com el que se li brinda".

La pandèmia remet a finals de novembre

Durant la segona quinzena de novembre sembla que van caure els contagis a Reus si tenim en compte que baixen les publicacions sobre la grip. El 15 de novembre de 1918 el Diario de Reus diu: "Segueix en descens la pandèmia gripal en aquesta ciutat en dades que podria donar-se per acabada". Tant és així que a finals d'aquell mateix mes s'anuncia que la Selva del Camp celebraria la seva festa major coincidint amb Sant Andreu el 30 de novembre, el que fa preveure que la pandèmia havia minvat notòriament.

La demògrafa Margarita Gonzalvo assegura que la població a Reus es va recuperar "molt ràpidament", i que "demogràficament no es nota", diu. De fet, segons dades de l'IDESCAT, el 1910 hi havia 25.363 habitants a la ciutat i el 1920, 30.266. Aquestes xifres evidencien que la ciutat va continuar expandint-se sense fre, fins a superar les actuals més de cent mil persones que habiten a la capital del Baix Camp.

Reportatge publicat a la revista NW número 92 (Abril 2020), que podeu adquirir aquí:

Revista NW número 92