La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | ESPORTS

Més de 10.000 persones assisteixen assíduament a Reus a centres esportius

La ciutat compta amb una quarantena d'espais que ofereixen tota mena de serveis

30/04/2019 | Per Raúl Rodríguez

Activitat dirigida al pavelló olímpic. Els assistents fan exercicis pensats per millorar la salut cardiovascular.

Activitat dirigida al pavelló olímpic. Els assistents fan exercicis pensats per millorar la salut cardiovascular.

La llista s’ha fet llarguíssima. Gairebé cada temporada arriba a casa nostra alguna modalitat nova que s’afegeix al ja ampli ventall existent d’activitats esportives que es poden practicar en un gimnàs (ja es pot fer, per exemple, bici estàtica mentre et connectes al Facebook, mires Netflix, descarregues la progressió del teu entrenament o et sotmets a una sessió integral d’electroestimulació). Però precisament aquesta mateixa especialització, juntament amb una creixent sensibilització i preocupació de la societat per la cura de la salut, és la que ha portat al fet que avui en dia a Reus siguin sobre les 10.500 persones -segons dades del MIEM (Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals) reusenc- les que assíduament assisteixen a centres esportius. Allà faran exercicis de fitness, wellness o musculació, intervindran en activitats dirigides del caire més variat, practicaran el crossfit, gaudiran amb diferents balls, s’endinsaran en els esports de combat i arts marcials o disposaran d’un entrenament individualitzat amb una persona que controli la seva evolució. Anar als gimnasos i als espais de benestar és sinònim de salut. I una salut prou bona i abundant és la que té aquest sector.

Reus compta actualment amb prop d’una quarantena d’espais amb característiques molt heterogènies que ofereixen, per quotes que arrenquen des dels 30 euros mensuals, la possibilitat genèrica de posar-se en forma, tot i que després cada persona afinarà més en els seus objectius concrets: “Hi ha molta diversificació. Per exemple, la gent gran fa esport per fer salut perquè li ha dit un metge. Hi ha gent que ve a preparar proves físiques per entrar a treballar a Mossos o Bombers. Hi ha gent que vol estar una mica més maca i que intenta perdre pes –més en el cas de les dones- o guanyar més musculatura –més en el cas dels homes-. I també hi ha gent, tot i que no és tan habitual, que el que vol és guanyar pes”, explica Ramon Castells, gerent de Faro Fitness Center, un dels centres pioners en actiu a la ciutat, ja que va arrencar en el 1972.

Canvi de concepte

Un dels espais del gimnàs que hi ha al Pavelló Olímpic Municipal.El concepte de gimnàs ha canviat considerablement del que era en el darrer tram del segle passat respecte als espais que s’utilitzen en l’actualitat. A la sala única amb màquines i eines tradicionals es va començar inicialment a afegir l’espai per a l’aeròbic  i, amb els anys, activitats de fitness d’allò més variades i que periòdicament van actualitzant-se, aprenentatge de diferents arts marcials, introducció del ioga i el pilates, pràctica renovada de la natació i exercicis dins l’aigua i, més darrerament, la presència d’entrenadors personals per optimitzar l’esforç que es realitza. També darrerament alguns establiments han ampliat els seus serveis combinant-ho amb pàdel, esports de lluita o classes de ball, per exemple, per augmentar el seu atractiu, així com els clubs poliesportius amb altres seccions.

Tot aquest ventall ha anat generant una major simpatia cap a aquest sector des del punt de vista dels ciutadans i, per aquesta major demanda, als gimnasos i clubs més arrelats a la ciutat els ha anat apareixent una sana competència davant la possibilitat de negoci que es podia generar. Una dada que envigoreix aquesta percepció -és una mica llunyana en el temps però valuosa per la seva segmentació- és que, segons l’estudi fet per la Diputació de Barcelona l’any 2006, el PIB de l'esport a Catalunya era del 2,1%. Per comparar la seva importància, només cal veure que la fabricació de vehicles a motor representava l'1,9%. El paper de l’esport, amb el decurs dels anys, indiscutiblement ha anat guanyant pes i protagonisme, i la gent que ho ha incorporat al seu tarannà quotidià sigui quina sigui l’especialitat que practica és, amb diferència, el grup més nombrós que fa exercicis esportius en tot el territori català. Sempre, però, sobrevolarà l’efecte “delay” entre una ciutat com Barcelona i una com Reus. I és que el que triomfa a la Ciutat Comtal en matèria esportiva tarda una mitjana d’uns 5-6 anys en arribar al Baix Camp.

Mesos especials

Saber què és el que busca un client és clau per poder oferir-li i captar-ho. “La gent fa esport per passar-s’ho bé, però les motivacions depenen de cada usuari. Uns, els majoritaris, en fan perquè li donen més importància a la relació social i, al mateix temps, volen que s’estigui per ell. I d’altres hi van perquè volen entrenar i tenen un objectiu clar, necessiten unes instal·lacions més tècniques”, concreta una monitora d’un dels club poliesportius de la ciutat. Per aquest motiu, qui més índex de fidelització aconseguixi és qui més benefici en treurà, ja que hi ha molts associats que amb freqüència, per motius diversos, canvien de gimnàs. Parla el director esportiu del Reus Deportiu, Toni Sánchez: “La fidelització del client a un gimnàs sempre té un petit tant per cent de rotació, però nosaltres gairebé no l’experimentem, ja que com que oferim moltes coses per fer, no en tenim gairebé gens. La gent mira el preu i les infraestructures, que estigui dins la ciutat o tingui pàrquing... També hi ha la possibilitat que, dins de les famílies, els més petits facin esport en alguna de les seccions que tenim i al mateix temps els adults aprofitin el temps per fer ells gimnàs o classes. Tot ajuda al fet que se sentin a gust i no marxin”.

Durant tot l’any és bon moment per anar al gimnàs, però segueix havent-hi tres ocasions on s’experimenta una pujada d’intencions... i d’inscripcions. “La més destacada és a l’abril, amb el que anomenaríem Operació Bikini, per arribar millors a l’estiu; al setembre, coincidint amb l’inici del curs escolar; i al Nadal, pels bons propòsits de l’any nou, tot i que la climatologia i les despeses nadalenques juguen en contra”, apunten des del gimnàs del Pavelló Olímpic Municipal.

A més de gimnasos que obren durant les 24 hores cada dia de l’any, també estan sorgint darrerament noves tendències esportives per aprofitar els espais verds de Reus: entrenadors personals qualificats que reuneixen un grup de persones a un parc de la ciutat i realitzen junts exercicis aprofitant i respectant l’entorn natural i el mobiliari urbà. I tampoc cal deixar de banda el cal·listènia, una modalitat col·lectiva que es fa al carrer i que treballa els moviments de grups musculars aprofitant el propi pes corporal amb la finalitat d’aconseguir bellesa i fluidesa en moure’s. I per a qui no vulgui sotmetre’s a una quota mensual, sempre li quedarà l’opció de participar en caminades populars, curses solidàries, sortides en bici, activitats per a la gent gran o exercicis al maquinari dels parcs públics de Reus, oferint la nostra ciutat una alternativa interessant als gimnasos i espais tancats.


Especialitats físiques que es poden practicar a Reus:

Fitness i Aigua: 

Cycling Indoor, Cycling Virtual, BodyPump, Bodycombat o Cardiobox, Body Balance, CXWORX (Core), Bosu, Hipopresius, Total Body Conditioning (TBC), BodyJam, Sinergy 360, TRX Suspensión Training, Jukari, Power-Jump, Abdominals, Entrenament funcional, Tono, Step, Zumba, V02, GAC, GAP, High Intensity Interval Training (HIIT) o CrossFit, Aerobox, BodyVive, TaeBo, Stretching, Pilates, Ioga, Tai-Txi, Entrenament Natural, Aqua Dynamic, Aquagim, Aquamaster, Aquagac, Aquaprofunda, Aqua Zumba i Aquatono. 

Esports de lluita i Arts Marcials: 

Judo, Taekwondo, Kàrate, Aikido, Aikishintaiso, Kung-Fu, Jiu Jitsu, Muay Thai, K1, Kickboxing, Boxa, Grappling, Vale Tudo, MMA, Hapkido i Full Contact. 

Balls:

Balls de Saló, Ball Esportiu, Salsa, Country-Line Dance, Dansa del Ventre, Sevillanes, Estils Urbans, Hip Hop, Popping, New Style, Zumba, Ballet, Bachata, Dansa Clàssica i Contemporània, i Dansa Jazz.

 


 

Reportatge publicat al número 79 de la Revista NW (Febrer 2019)