La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Esports

La gimnàstica més elegant

Gairebé 200 noies i nois tenen fitxa federativa de gimnàstica rítmica al Baix Camp

24/03/2020 | Per Cori Sebastià

“Recordeu que estem a la setmana prèvia al Campionat d’Espanya i hem de treballar amb la màxima intensitat”. L’Anna esperona amb aquestes paraules les 25 gimnastes, de 7 a 15 anys, que participaran en el campionat estatal de gimnàstica rítmica a Pamplona. Som al pavelló de l’escola Pare Manyanet de Reus. L’Anna Virgili és, juntament amb la Júlia Gené i l’Anna Gené, entrenadora del grup de competició de Copa Catalana de gimnàstica rítmica del col·legi Pare Manyanet. Quan tenia 5 anys, es va iniciar en aquesta mateixa escola en la gimnàstica rítmica. Ho va fer com passa amb molta canalla quan s’és tan jove, empesa perquè la majoria de les amigues s’hi havien apuntat. A diferència, però, del que succeeix de vegades quan una criatura s’inicia en un esport molt aviat, l’Anna no va abandonar, al contrari. Va descobrir que era un món que l’apassionava i hi va voler continuar. Es va formar en diferents clubs i quan va arribar als 16 anys va decidir seguir a la gimnàstica rítmica però com a entrenadora i jutge. Per això es va preparar i va fer els cursos específics per a tècnics.

Esportistes de diferents categories del Pare Manyanet, després d'un entrenamentEl col·legi Pare Manyanet va iniciar la gimnàstica rítmica com una activitat més de l’escola però de mica en mica la secció es va anar fent gran, va sumar més practicants i actualment competeix en l’àmbit de club, on ha obtingut molts bons resultats aquests últims anys. La secció de rítmica es nodreix amb alumnes de l’escola (l’Anna Virgili i les germanes Júlia i l’Anna Gené són exalumnes), però també d’altres centres educatius de la ciutat, de la comarca i de la demarcació, com ara Riudecanyes, la Selva del Camp, Riudoms, Valls i Tarragona. Les gimnastes més petites són de P-5 i les més grans tenen 16 anys, les quals competeixen per edats i per nivells.

Aquests últims anys, el centre ha volgut ampliar la seva activitat per convertir-se en un referent en el món de la rítmica més enllà de l’àmbit local i català. Per aquest motiu, la secció de rítmica de l’Associació Esportiva Pare Manyanet, amb la col·laboració de l’Ajuntament, organitza des de fa uns anys el Trofeu Ciutat de Reus. Un esdeveniment que aquest octubre passat ha celebrat la quarta edició i que ha vist créixer progressivament el nombre de participants fins a arribar  en aquesta última convocatòria a gairebé un miler de gimnastes de 46 equips de cinc comunitats autònomes (Catalunya, Comunitat Valenciana, Navarra, Illes Balears i Illes Canàries).


Un esport a l’alça

I és que la gimnàstica rítmica és un esport que viu un moment dolç. Ha vist com ha anat a l’alça en nombre de practicants en els últims anys tot i que encara està molt per sota del bàsquet i el patinatge, que són les dues disciplines que acaparen el nombre més gran de practicants.  En xifres absolutes, però, la rítmica és l’esport femení que més ha crescut en llicències. L’últim estudi del 2018 del Consell Superior de l’Esport ho constata. A Catalunya, en nou anys s’ha passat de menys de 500 a més de 7.700 llicències. Si posem el focus a casa nostra, segons dades del Consell Esportiu del Baix Camp, el curs 2018-2019 es van emetre 179 llicències a la ciutat de Reus, una xifra que puja fins a les 516 quan parlem de tota la comarca del Baix Camp. D’aquestes, 499 són de noies i 17 corresponen a nois. En els últims cinc anys, segons dades del Consell Esportiu del Baix Camp, les llicències han augmentat gairebé en 140 si bé el curs 2015-2016 es va arribar, entre noies i nois, a 679 llicències repartides entre gairebé una trentena d’escoles i clubs de la comarca.

També es constata un increment de llicències durant els últims tres anys si ens fixem en les dades de la Federació Catalana de Gimnàstica, que corresponen a les gimnastes que competeixen més enllà de l’àmbit escolar. L’entitat va emetre 173 llicències femenines al Baix Camp l’any 2016; 188 el 2017; 208 el 2018 i enguany ha estat de 186, una de les quals correspon a un gimnasta masculí, l’única llicència en l’apartat d’homes que hi ha en el període comprès entre el 2016 i el 2019.

Aquesta llicència masculina constata que a la rítmica, tot i considerar-se tradicionalment un esport femení, de mica en mica encara que tímidament, s’hi sumen practicants masculins. Aquest canvi de tendència també l’han notat a l’equip de gimnàstica rítmica de l’escola Pare Manyanet on aquest curs hi ha entrat un nen de segon de primària. El món de la rítmica conscient d’aquest canvi de tendència ja hi ha donat resposta i actualment es fa un Campionat d’Espanya exclusivament en categoria masculina.


Elegància i flexibilitat

La gimnàstica rítmica és un esport d’extrema bellesa on les gimnastes mostren la seva flexibilitat, elegància, creativitat i originalitat. El podem situar entre l’art i l’esport perquè es practica sobre una base musical. És el resultat de sumar tres elements: el moviment corporal, la utilització d’aparells (cinta, maces, cèrcol, corda i pilota) i l’acompanyament musical. Es pot practicar individualment o en conjunt. Els conjunts actualment estan formats per cinc gimnastes, que poden fer servir totes el mateix aparell o n’hi poden haver tres amb el mateix i dues amb un altre de diferent (en aquest cas l’exercici s’anomena mixt). El vestit amb el qual competeixen les gimnastes ha evolucionat amb el temps. Els mallots senzills que es feien servir en el passat han donat pas a d’altres més vistosos i sofisticats que porten incrustats milers de vidres Swarovski. Ara bé, la Federació Internacional de Gimnàstica marca unes normes. Per exemple, els vestits, siguin per a dona o per a home, no poden ser transparents ni estan permesos els tirants, i s’ha d’actuar amb el cabell recollit. Segons l’actual codi de puntuació, la nota final d’un exercici s’obté després de sumar les notes de dificultat i execució. A més, els errors que s’hagin pogut cometre durant l’actuació penalitzen i resten punts a la nota final. 

Actualment, a Reus, no solament es pot fer gimnàstica rítmica al col·legi Pare Manyanet. També es pot practicar, per competir més enllà de la demarcació de Tarragona, al Club Natació Reus Ploms, al Reus Deportiu i al col·legi La Salle. Els millors èxits esportius  aquestes últimes temporades s’han viscut, però, al Pare Manyanet on, per exemple, l’equip júnior va aconseguir la medalla de bronze al campionat d’Espanya que va tenir  lloc a Pamplona l’any passat. 

Anna Virgili, a l'esquerra, i les germanes Júlia i Anna Gené. Són les entrenadores del club del Pare ManyanetEntrenadores i gimnastes estan convençudes que es va fer realitat la màxima segons la qual l’esforç sempre té recompensa. I és que aconseguir medalla no és gratuït. Requereix constància i entrenament a fons. Virgili explica que en el cas del Pare Manyanet l’entrenament és de quatre dies a la setmana, tres hores al dia. La temporada per als conjunts comença al juliol i acaba al desembre mentre que la temporada per a les gimnastes que competeixen individualment s’inicia al gener i finalitza al juny.


Exigent i competitiu

Els entesos en la rítmica afirmen que per a una pràctica ideal d’aquest esport és necessària la interacció entre la gimnasta, l’entrenador i la família amb l’objectiu de crear uns hàbits adequats, tant alimentaris i socials com de seguretat per al manteniment del benestar físic i psicològic el qual generarà efectes positius en el rendiment intel·lectual i esportiu de les gimnastes. 

Virgili afirma amb rotunditat que aquest és un esport extremadament exigent i competitiu. “Requereix moltes hores d’entrenament i la implicació familiar”, apunta i destaca que la força d’aquest esport també està en els valors que transmet com ara la capacitat d’esforç i el treball en equip. “Uns valors que les gimnastes hauran de tenir en el futur perquè abans que gimnastes han de ser persones”, rebla l’entrenadora. 

En aquesta mateixa línia s’expressa Marc Gené, pare de tres noies que estan vinculades a la rítmica com entrenadores i gimnastes. Disciplina, puntualitat i ordre són alguns dels valors que ell destaca d’un esport del qual reconeix, amb un somriure, inicialment no va veure amb gaires bons ulls. Aficionat i practicant d’handbol i futbol sala, el Marc poc es podia pensar que la iniciació de la seva filla gran, la Júlia, en la rítmica acabaria arrossegant  i implicant amb convenciment tota la família. Alguns exemples ho fan evident. És el cas dels centenars de quilòmetres en cotxe que va fer diversos dies a la setmana durant anys per portar als entrenaments a la seva filla mitjana, l’Anna, a Sant Cugat del Vallès quan de ben petita va ser fitxada pel Centre d’Alt Rendiment (CAR) en un programa per a gimnastes de rítmica o més tard quan va formar part de l’equip del Club Pratenc del Prat de Llobregat. “En una ocasió vaig anar a buscar amb el cotxe a la meva filla a Barcelona, després que fes un examen, per portar-la fins a Santander, deixar-la i tornar jo cap a Reus”, explica el Marc. El seu cotxe ha estat més d’una vegada el mitjà de transport elegit de les companyes gimnastes de les seves filles per viatjar plegades cap a alguna ciutat on havien de competir mentre els seus pares ho feien en altres vehicles. “A casa de vegades li hem dit hostal perquè en temporada de conjunts sempre hem tingut canalla de fora. Alguna vegada el conjunt sencer. Matalassos al menjador, pizzes i endavant”, comenta amb una rialla. Afirma que compartir el matrimoni (la mare s’encarrega de fer les fotografies quan competeixen els equips del Pare Manyanet) i les tres filles el mateix esport ha estat bo per a la família perquè els ha unit més però també reconeix que en alguna ocasió ha estat motiu de discussió, com ara quan es va donar el cas que una germana era entrenadora d’una altra. 

Formació de l'equip més jove del Pare ManyanetLa implicació dels pares és fonamental perquè els fills puguin practicar un esport tot i que potser a vegades no es valora prou per part de les dues bandes. A banda de la inversió en temps que significa per als progenitors, la gimnàstica rítmica és un esport  que resulta car. A la despesa que suposa els desplaçaments, per exemple, s’hi ha d’afegir l’equipació. “Només en mallots a casa podem sumar centenar d’euros”, apunta el Marc. Una afirmació que de ben segur firmen altres pares. Ara bé, el Marc resta importància al sacrifici que els ha pogut significar a ell i a la seva dona, la Bego, seguir les filles en l’esport que han triat perquè ho han fet “amb molt de gust” però sí que vol destacar que els bons resultats aconseguits pels equips del Pare Manyanet són la suma del suport de l’Associació esportiva de l’escola, dels pares, de l’empresa Teixidó com patrocinador i de l’Ajuntament. “Sense ells no es podria fer res”, afirma amb convenciment.  Es compleix, doncs, també una altra màxima a la gimnàstica rítmica segons la qual la unió fa la força. Això sí, una de les forces segurament més elegants del panorama esportiu.



Reportatge publicat a la revista NW número 87 (Novembre 2019). El podeu veure sencer a l'edició digital de la revista, aquí: Revista número 87.