La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Esports

Guanyar-se el cor de Reus

El primer any a Segona es va saldar amb 2.900 abonats i l'any següent, amb 2.100. El tercer curs arrenca havent superat ja els 2.000

16/08/2018 | Per Esteve Giralt

Detall de la grada de l'estadi, en un partit de la passada temporada. (Foto: Tjerk van der Meulen)

Detall de la grada de l'estadi, en un partit de la passada temporada. (Foto: Tjerk van der Meulen)

En ple estiu, acabada la temporada, amb la salvació al sac des de la primavera, l’activitat als despatxos no s’atura. En un club de futbol professional, quan la pilota deixa de rodar la feina per dissenyar l’equip del següent curs és gairebé frenètica. L’èxit dependrà en bona part dels encerts de l’estiu en matèria de fitxatges. Però al costat de la direcció esportiva, el CF Reus Deportiu treballa des de fa temps per canviar la dinàmica d’un club que no ha aconseguit equiparar la seva dimensió esportiva, model d’èxit admirat arreu, amb la social. “En volem més: volem més gols, més afició, més futbol, més espectacle... i més punts!”, diu el nou lema de la campanya de captació de nous socis i abonats per la temporada 2018-19. 

Tot i els excel·lents resultats esportius, després de dues temporades jugant entre les elits del futbol espanyol, el club roig-i-negre segueix sense aprovar amb nota l’assignatura de la massa social. No és un problema nou, ni de bon tros. El mal és endèmic. Les xifres i les sensacions no són les que voldria el club ni tampoc les que esperava quan va materialitzar el somni de l’ascens. Ni la Segona Divisió A, un regal preuat per qualsevol ciutat de 100.000 habitants, ha servit per fer girar la truita. “Hem de créixer, hem de crear cultura de futbol a la ciutat, a poc a poc ho anirem fent”, diu Sergi Parés, director esportiu del CF Reus Deportiu. 

 

Omplir l'estadi

El Reus no aconsegueix omplir pràcticament mai l’Estadi Municipal, tot i ser per capacitat el més petit de tota la Segona Divisió: 4.500 seients. La fredor s’imposa sobre el caliu, malgrat l’alt rendiment esportiu d’un equip que no ha estat en zona de descens ni una sola de les 84 jornades que porta en dues temporades a la Segona Divisió A. L’assistència mitjana d’espectadors el curs passat va rondar els 2.000 aficionats, amb menys de mitja entrada a la majoria dels partits. De fet, pràcticament només es va omplir l’Estadi contra el Nàstic, l’etern rival.  

El volum d’espectadors jornada rere jornada depèn en gran part de la massa social, és a dir, del nombre de socis i abonats que paguen cada any per tenir el seu seient a l’Estadi. La temporada de l’estrena a Segona Divisió es va arribar als 2.900 abonats, rècord històric de l’entitat. La passada temporada, la de la consolidació del projecte esportiu, el nombre d’abonaments no va créixer, com s’esperava, i va viure una lleugera davallada: 2.100 abonats, segons dades facilitades per l’entitat roig-i-negre. 

Un club com el Nàstic, amb molta més tradició i experiència a la Segona Divisió, va acabar la temporada amb 9.100 socis, segons dades fetes públiques pel club de la Budellera, tot i encadenar la segona temporada seguida salvant-se in extremis del descens temut a la darrera jornada de Lliga. El Nou Estadi, amb 14.591 seients, ampliat l’any de l’ascens a Primera, triplica gairebé la capacitat de l’Estadi Municipal.  

El CF Reus Deportiu és perfectament conscient que la massa social és una de les assignatures pendents i treballa des de fa temps per intentar tombar la balança. “Sempre hem apostat per fer un joc molt atractiu, sí que és veritat que ens ha faltat fer gol, que és el més divertit, però hem de créixer en marca i apropar-nos a la ciutat, que Reus vingui cap aquí; és un tema que no està prou consolidat com voldríem, és un camí a córrer, una àrea de millora important. Reus és un lloc brutal per créixer i fer-ho plegats, té unes possibilitats enormes, la marca futbol et dona molt. A poc a poc ens hem d’apropar a la ciutat i Reus s’ha d’apropar a nosaltres”, afegeix Parés.

 

En volem més!       

La nova campanya d’abonaments per la temporada 2018-19 (En volem més!) va començar el 18 de juny amb la mateixa política de preus. “Per segon any seguit apostem per mantenir els preus dels abonaments, congelant quotes respecte a la temporada 2017-18”, expliquen des del club. Tot i les crítiques rebudes pels qui consideren que els preus són massa alts, el CF Reus Deportiu recorda que tot aquell qui ho vulgui es pot convertir en abonat pagant “de 45 a 440 euros en funció de la zona i els diferents descomptes que es puguin aplicar, en uns preus que es mouen dins de la mitjana de la majoria de clubs de la Lliga 123”, la Segona Divisió A. L’abonament dona dret a poder seguir els 21 partits que jugarà el Reus a casa. 

El Nàstic, que ha congelat també els preus, en el seu cas per tercera temporada consecutiva, té uns preus d’abonaments pel públic general (descomptes a banda) de 300 euros de la zona de tribuna, 200 euros a la graderia preferent i 150 al gol. 

El preu de l’abonament del Reus a la zona de tribuna és de 440 euros; la tribuna baixa 320 euros, el lateral 220 i el gol 180, una mica per sobre d’un club de la mateixa categoria com el tarragoní. Els preus baixen pels aficionats d’entre 15 i 21 anys, que paguen la meitat en cada una de les zones de l’Estadi Municipal, i encara més si són nens d’entre 8 i 14 anys, que paguen un 50% menys. A més a més, el club va crear la figura de l’abonat Sóc del Reus(jubilats, aturats, discapacitats, jugadors del futbol base, pares i mares de jugadors de futbol base i família nombrosa), amb els mateixos preus que els aficionats juvenils.  

A principis del mes de juliol, el club reusenc havia aconseguit 800 abonaments. Una xifra que acostuma a créixer quan s’apropa la data límit per renovar el seu seient, a principis d’agost, a partir de la qual tots els abonaments que no s’hagin renovat queden alliberats per tot el públic. El més probable, si no hi ha sorpreses, és que el club roig-i-negre mantingui un volum d’aficionats similar o una mica superior al de la temporada passada. 

Una de les mancances del Reus ha estat fins ara el públic més jove, el que acostuma a omplir arreu els estadis de futbol i fer més ambient. “Hem apostat per un públic familiar, que després això sigui un públic fidelitzat”, raona Parés. Perseguint aquest objectiu es van programar alguns partits a les dotze del migdia, per exemple, o es van orientar d’una determinada manera  les campanyes de captació d’aficionats. 

Joan OliverJoan Oliver, director general i màxim accionista del Reus, no és partidari d’impulsar iniciatives per promoure la formació de graderies d’animació, com fan molts d’altres clubs, amb preus gairebé simbòlics per omplir els gols de darrere les porteries. Els qui coneixen a Oliver expliquen que li va marcar molt la seva experiència al costat de Joan Laporta al Barça, quan el club va aconseguir apartar els aficionats violents i més radicals del Camp Nou, amb una guerra oberta amb els Boixos Nois. Salvant totes les distàncies, ja que el Reus no ha tingut mai cap sector d’aficionats violents, el mal tràngol que va passar Oliver quan era un dels directius de més pes del FC Barcelona podria explicar la certa fredor amb què el club ha tractat el sector d’aficionats més joves del club ganxet.  

Fent de nou una mirada al màxim enemic esportiu, en un exercici sempre delicat i incòmode, el Nàstic ha tornat a incentivar aquest juliol els abonaments dels més joves (d’entre 15 i 30 anys) amb un carnet de només 60 euros per tota la temporada pels aficionats de l’anomenda graderia Tarraco Invicta, al gol nord del Nou Estadi.  

 

La falta de tradició

La realitat del Reus amb la del Nàstic, a tocar físicament, té una diferència evident, la tradició futbolística d’una ciutat i l’altra. Tarragona ha viscut quotidianament els darrers 20 anys a la Segona Divisió A, des de que va aconseguir l’ascens a la categoria de plata del futbol espanyol la temporada 2003-04, tot i patir un dolorós descens  l’any 2012 i haver de passar pel purgatori tres temporades consecutives a la Segona Divisió B, una autèntica ruïna pels clubs de futbol, com pot testimoniar el club tarragoní, que va arribar a patir molt per no acabar engolit pel deute milionari acumulat. 

El CF Reus Deportiu, tot i que ara alguns sembla que ja ho hagin oblidat, no havia estat ni una sola temporada a Segona Divisió A abans de l’històric ascens de la temporada 2015-16 de la mà de Natxo González. Precisament el tècnic vitorià es va queixar amargament quan seia a la banqueta roig-i-negre de la manca de suport i l’actitud de part dels aficionats del seu equip a l’Estadi, amb unes declaracions sonades recordant als seus propis aficionats que el Reus no juga a la Champions League.

Futbol i Reus no han estat històricament un matrimoni de grans èxits. A la manca de tradició futbolística de nivell, amb el seu equip habitant tradicionalment entre la Tercera Divisió i més recentment a Segona B, cal afegir-hi les penúries per les quals ha passat el club, fins a mitjans del segle XX integrat en forma de secció dins del Reus Deportiu. D’ençà que es va independitzar, el CF Reus Deportiu ha hagut de lluitar fins i tot per la seva supervivència, seriosament amenaçada abans de l’arribada de la figura de Joan Oliver, l’home que arriba de fora per convertir-se en el màxim accionista de l’entitat a canvi d’injectar el capital necessari per professionalitzar el club i assumir-ne el control.   

“Reus ha tingut bon futbol base però ha costat molt tenir cultura de futbol, és així, les ciutats que han estat a dalt, a Primera o Segona molts anys, ràpidament recuperen la massa social quan l’equip va bé, l’aficionat torna. Per nosaltres és un handicap important, quan vam arribar teníem un club sanejat econòmicament però que era molt petitet; la marca ha d’anar creixent i posicionant-se. Els derbis amb el Nàstic ens han anat molt bé per atreure la nostra gent, que se sentin orgullosos, que s’enganxin amb l’equip, tenim una marca guanyadora”, subratlla Parés. 

Un dels desitjos del Reus és aconseguir també exercir la seva capitalitat en l’àmbit futbolístic, atraient més aficionats d’arreu del Baix Camp, de localitats properes com Riudoms, Cambrils, Salou o l’Hospitalet de l’Infant, o aconseguir anar més enllà i créixer també arreu del Camp de Tarragona. Fer créixer l’abast territorial de la marca Reus és una de les claus per entendre la dimensió del Nàstic, que ha aconseguit històricament que aficionats al futbol de fora de Tarragona sentin el color grana com a seu, amb penyes nastiqueres fins i tot a les Terres de l’Ebre. 

Fer realitat aquest repte, majúscul, només serà possible amb la consolidació del CF Reus a Segona Divisió. Un ascens a Primera Divisió, com va aconseguir el màxim rival la temporada 2005-06, es convertiria en un trampolí impagable de popularitat, com va passar a Tarragona tot i el paper galdós del club els nou mesos que va conviure a la Lliga de les estrelles.

Fer créixer la massa social és una feina lenta, molts cops poc agraïda, però absolutament vital, i no només per l’economia del club. Els abonaments representen lògicament una part del pressupost d’un dels equips més modestos de Segona Divisió, tot i que ni la més important, que paguen les televisions, però més enllà dels números hi ha intangibles claus pel rendiment esportiu. L’escalf dels aficionats és vital, segons asseguren sempre futbolistes i tècnics, perquè un equip es faci fort jugant com a local. 

Paradoxalment, en el cas del Reus, en les dues temporades que porta a Segona Divisió A, els resultats a casa han estat una de les claus de l’èxit, tot i que en molts dels partits el camp no presentava el millor aspecte possible. Els aficionats que sí que han decidit fer costat al seu equip des de l’Estadi han mostrat, això sí, una actitud positiva i de màxima fidelitat, també quan hi ha hagut moments complicats amb molt pocs gols i victòries escasses. 

 

L’estadi

Amb l’ampliació de l’Estadi Municipal fins a superar les 6.000 localitats, condició imposada per la Lliga de Futbol Professional (LFP) per garantir la continuïtat del CF Reus Deportiu, la falta de públic i massa social encara es faria més evident, perquè la mitja entrada d’ara (2.000 aficionats) es convertiria en un terç del total del futur aforament. L’ampliació segueix però penjant d’un fil, després que el club decidís la passada primavera que no optaria a la concessió oferta per l’Ajuntament per seguir a l’Estadi Municipal, i fins i tot assegurés que començava a treballar en un pla B, la polèmica amenaça de marxar a Riudoms amb un nou camp en propietat. 

No sembla la millor campanya de màrqueting ni publicitat possibles per un club que vol tenir més socis a la seva ciutat i fer créixer la seva marca, amenaçar en marxar a jugar al municipi veí, tot i que sempre s’ha repetit des de la direcció del club que el Reus sempre serà el Reus, encara que arribés a jugar a Riudoms. “És un dels dies més tristos dels últims quatre anys”, va arribar a dir Xavier Llastarri, el president del Reus, en aquella memorable roda de premsa a l’Estadi Municipal. 

Malgrat les dificultats i les assignatures pendents, el club mira amb il·lusió el futur, convençut que si se segueixen fent les coses bé sobre la gespa i es promou millor l’àrea social s’acabaran recollint els fruits també a les graderies de l’Estadi Municipal. 

Una mirada a un passat no massa llunyà, quan l’equip competia en camps de Tercera Divisió i tenia una estructura absolutament amateur, pot servir també per situar cada cosa al seu lloc. La rapidesa de les gestes esportives, gràcies a un model de gestió d’èxit i l’arribada de diners de fora, no s’han traduït a casa en una massa social a l’alçada d’un club de Segona Divisió A que no descarta, fins i tot, aconseguir algun dia lluitar per l’ascens a Primera Divisió.   

Amb els peus tocant a terra, a curt termini, el CF Reus Deportiu somia jugar amb un Estadi pràcticament ple en cada partit, empès pel creixement de la seva massa social i una marca més valorada a Reus, pels seus, una hipòtesi sobre el paper perfectament assumible en una ciutat gran i dinàmica econòmicament que històricament ha viscut molt allunyada de la pilota. 

 

Mirall de gestió esportiva

Molts dels clubs modestos de Segona Divisió A i Segona B tenen el CF Reus Deportiu com un exemple a seguir. Un referent en matèria de direcció esportiva i gestió del vestidor. Sense la possibilitat d’optar per grans fitxatges de renom ni pagar grans quantitats per jugadors consolidats a Segona Divisió A, el club ha fonamentat el seu èxit en la incorporació de jugadors compromesos que s’han fet grans jugant a Reus, convertit en gran aparador futbolístic. És el cas de Ramon Folch, Ángel Martínez, Alberto Benito o Jorge Miramon, traspassats les dues darreres temporades a clubs importants de Segona com l’Oviedo o el Saragossa, o fins i tot de Primera com l’Osca, després de brillar a l’Estadi Municipal. Fins i tot el rendiment de l’equip ha cridat l’atenció a la banqueta, amb la marxa de Natxo González al Saragossa o recentment d’Aritz López Garai al Numància. La dificultat per retenir els jugadors i fins i tot els seus tècnics els ha obligat a reinventar-se cada curs. Després de l’excel·lent primera temporada a Segona, molts van dubtar del rendiment de l’equip durant el segon curs, amb allò que una flor no fa estiu. Però va arribar aleshores el curs de la consolidació, sense patiments de nou per la permanència. Per treure’s el barret. 

 

El model del Nàstic 

El Nàstic ha aconseguit, tot i els mals resultats esportius de les darreres temporades, amb molts patiments per salvar-se a Segona Divisió A, consolidar la seva marca a dins i fora de Tarragona. El club ha hagut de compensar les derrotes, en bona part, a base de promocions i descomptes per incentivar l’assistència de públic al Nou Estadi. Tot i malviure al pou de Segona tot l’any, a prop o en zona de descens i convertir-se en un dels pitjors equips jugant com a local, el Nàstic va tancar el curs passat (2017-18) amb una assistència mitjana de 6.604 espectadors en les 21 jornades jugades al Nou Estadi, segons dades facilitades pel club tarragoní. Una de les millors entrades al camp del Nàstic (11.266 espectadors) va coincidir precisament amb la visita dels ganxets. 

El Reus, poc partidari a impulsar contínuament promocions i entrades amb preus més baixos, o regalant entrades, com sí que fan a Tarragona, ha optat enguany per fer també alguna promoció especial. L’assistència mitjana a l’Estadi Municipal la temporada passada va rondar els 2.000 espectadors. Molta feina per fer.