La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Futbol

El CF Reus Deportiu més ambiciós

Repàs a la història recent que ha portat al club a la 2a divisió de futbol

30/05/2016 | Per Josep Gallofré

El camp de futbol en un partit del mes de setembre de 2014, quan l'actual projecte del CF Reus Deportiu començava.

El camp de futbol en un partit del mes de setembre de 2014, quan l'actual projecte del CF Reus Deportiu començava.


(Reportatge publicat a la revista NW número 31, el mes d'octubre de 2014)

 


 

Per entendre la nova situació del CF Reus Deportiu cal remuntar-nos al 30 d’octubre de l’any 2012. Aquell dia Ramon Alabart en deixava de ser el president i Xavier Llastarri, qui ja ho havia estat anteriorment, n’ocupava el càrrec.

Les sigles SAE poden causar respecte en l’entorn del CF Reus. Alabart havia estat nomenat president el juny del 2009 després de la dimissió, precisament, de Llastarri. En aquell moment el president actual no va voler donar cap explicació sobre el seu adéu. Va ser llavors quan tota la responsabilitat va recaure sobre el que era màxim accionista del club, l’empresari Antonio Alonso, que va deixar clares les intencions de trencar les relacions amb l’equip roig-i-negre. Alonso va estar implicat en el cas "Marbre Roig", on se l’acusava de blanqueig de diners procedents dels seus socis d’Ucraïna i d’evasió de divises. Finalment, després de set mesos i tretze dies a la presó de Soto del Real (Madrid), el cas va ser arxivat el 25 de març del 2009. Van ser dies de dubtes i suspens, i fins i tot va sorgir la possibilitat que el club pogués desaparèixer. El que era en aquell moment alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i el regidor d’Esports, Joan Anton Verge, van nomenar com a president Ramon Alabart, que fins llavors ho era de la UE Santes Creus. Alabart seria provisional. Es tractava d’un període de transició fins a la dissolució de la societat, que va derivar en unes noves eleccions.

L’any 2010 Alabart aconseguia el seu objectiu i el CF Reus deixava de ser una SAE i retornava l’equip als socis. El club va arribar a un acord amb “la Caixa” i Caixa Penedès, i els actuals directius del club, amb el suport de l’Ajuntament, es van fer càrrec del deute. Per poder actuar com a entitat social es va haver de fundar un club nou, amb el nom de CF Reus Deportiu –abans era CF Reus Deportiu SAD. Tots els drets de l’entitat es van haver de negociar amb Antonio Alonso perquè els traspassés. La fundació d’un club nou permetia a Alabart estar entre sis i vuit anys al capdavant, però va deixar clar que s’hi estaria fins al 2012. La junta directiva d’aquell moment va haver de lluitar de valent perquè el club mantingués la categoria, els colors i l’escut que podem veure a l’Estadi Municipal, ja que va haver de refundar-se de nou.

La primera temporada d’Alabart a la presidència va acabar amb un ascens a Segona B frustrat pel Jérez de los Caballeros (Extremadura). Però a la segona anava a la vençuda, amb Santi Castillejo d’entrenador el curs 2010-11, el CF Reus aconseguia pujar de categoria en el darrer partit contra el Comerca de Níjar (Andalusia). Havia estat una temporada molt dura, amb el fort cop de la mort del jugador Jordi Pitarque. A partir d’aquest ascens l’equip ha aconseguit consolidar-se a la categoria de bronze del futbol espanyol. Fins i tot, la temporada 2011-12, la del debut a Segona Divisió B, ha estat la millor de la història del CF Reus, ja que ha quedat en vuitena posició.

 

Entra de nou Llastarri

La temporada següent es va seguir confiant amb el mateix entrenador, Santi Castillejo. Però hi va haver canvis a la junta directiva, els quals van esdevenir molt importants en la història del CF Reus Deportiu: el 30 d’octubre del 2012 Alabart deixava la presidència perquè l’ocupés Xavier Llastarri. La candidatura del president actual va ser l’única després que el 26 d’octubre es tanqués el període de presentació de candidatures. Llastarri va debutar com a president en un partit de la Copa Catalunya, precisament contra el Gimnàstic de Tarragona. Després de finalitzar la temporada 2012-13 a la zona mitjana de la classificació, la junta directiva va encarar el proper curs amb la il·lusió de poder prosperar tant en l’àmbit esportiu com econòmic. Una de les decisions més serioses que van haver de prendre va ser la de transformar el club, de nou, en societat anònima esportiva.

El 20 de setembre de 2013 la paraula SAE era una realitat a la capital del Baix Camp. El club tornava al capital privat. L’equip reusenc va deixar de ser propietat dels socis, després de decidir-se en el transcurs de l’assemblea extraordinària celebrada a les instal·lacions de Redessa. El “sí” va guanyar amb 260 vots, mentre que catorze socis van votar que no i 3 en blanc. Aquell dia Joan Oliver ja va fer els primers passos com a màxim mandatari del CF Reus. L’empresari era present a l’assemblea i, fins i tot, es va atrevir a agafar el micròfon durant el torn obert de paraules. “Sobre quin interès tinc a l’hora d’invertir al Reus? Ho tinc clar. És el meu primer projecte a Catalunya després de sortir del Barça fa tres anys. Vull que em serveixi com a mirall per al futur. Espero perdre pocs diners i no vull fer-me ric a Reus”, va expressar. Amb la constitució de la SAE, aterrava a la capital del Baix Camp un dels homes forts de Joan Laporta durant la seva etapa al FC Barcelona.

Oliver va comprar la majoria de les accions al llarg de tres torns. En el primer, els 400 socis del club tenien dret a comprar només una acció. En el segon termini, els socis més ambiciosos van adquirir un percentatge més elevat. En el tercer, i darrer, torn, l’exdirector de Televisió de Catalunya es va adjudicar la part que sobrava, gairebé el 95 per cent. El nombre total d’accionistes ascendeix a vint, i entre ells hi ha Xavier Llastarri. El Consell Administratiu del CF Reus està format, doncs, per Xavier Llastarri, que fa les funcions de president; Joan Oliver, que exercirà de vicepresident i conseller delegat, tot i tenir el 95 per cent de les accions del club, aproximadament; Francesc Sabater, que fins al moment era vicepresident i advocat del club; i Joan Centelles i Pere Lluís Mellado, homes de confiança d’Oliver.

Durant la roda de premsa de presentació, el 12 de maig de 2014, Oliver tenia molt clars els motius del perquè ha aterrat a la capital del Baix Camp per ser el màxim accionista del club. En primer terme, per la “seriositat i la gestió d’alt nivell”, va explicar, com també per l’estructura de futbol base del club roig-i-negre i de les escoles de futbol de la ciutat. L’objectiu d’Oliver és clar: ascendir a Segona Divisió, una categoria desconeguda per al CF Reus Deportiu. L’entitat sempre s’ha mogut a cavall entre la Tercera i la Segona Divisió B. Ara, el club s’ha consolidat a la categoria de bronze i ha aconseguit la permanència tres temporades consecutives, amb Santi Castillejo i Emili Vicente com a entrenadors. “Si no quedem entre els quatre primers, no podrem estar contents. Tot i això, no pujar no serà un drama. No acostar-nos a aquest objectiu, sí”, sentenciava Oliver el dia de la seva presentació. Malgrat tot, sempre ha defensat que es tracta d’un projecte a llarg termini.

Per als nous mandataris del CF Reus, la temporada 2013-14 tenia dos objectius: no patir esportivament i culminar la transformació amb SAE. Per a ells, ara comença una nova etapa on el projecte i els objectius molt clars. La intenció d’Oliver i de tot el consell administratiu també era professionalitzar el club. D’aquesta manera, s’ha aconseguit que els jugadors únicament es dediquin al CF Reus, així com els membres del cos tècnic.

 

Plantilla professionalitzada

La plantilla la formen un total de 22 jugadors, dos per posició. Un dels objectius de la temporada era garantir la competitivitat de la plantilla i per això no hi ha rols predefinits, i tothom lluitarà per la seva posició. Pel que fa als fitxatges, un dels criteris més importants de cara a la contractació ha estat el factor humà. En aquest sentit, es realitzava una entrevista personal amb pràcticament tots els jugadors que s’han incorporat, i aquesta va fer tirar enrere un parell d’operacions que ja tenien encarrilades.

El nou projecte del CF Reus Deportiu comptava amb un pressupost al voltant d’un milió d’euros, una xifra que esgarrifava més d’un, tenint en compte que any rere any s’havia retallat la partida pressupostària. La plantilla va patir molts canvis respecte a la temporada passada. De tots els integrants, només van quedar-se Edgar Badia, Riki, Ñoño, Ramon Folch, Sergi Masqué, Álex Colorado i Fran Carbia. En aquest sentit, Masqué era l’únic integrant de l’equip que va aconseguir ascendir a Segona Divisió B.

La resta, tot van ser novetats. Començant per l’entrenador. Natxo González tornava al que ell considera “casa seva”. Després del seu pas pel Sant Andreu i l’Alavés de Vitòria, el tècnic arribava de la mà de Xavier Llastarri. El mateix duet va aconseguir ascendir el CF Reus a Segona B la temporada 2005-06, tot i que un any després tornarien a baixar a Tercera. González parlava el dia de la seva presentació “del que sempre havia estat la seva llar”. El tècnic basc aterrava de nou a Reus amb l’experiència d’haver ascendit el Deportivo Alavés a Segona Divisió, i d’haver-lo entrenat durant mitja temporada.

La direcció esportiva, amb Sergi Parés al capdavant, tenia una important quantitat econòmica per invertir en futbolistes. La idea era clara, i més d’un jugador ja s’havia ofert a l’equip roig-i-negre. Tot i això, tenien clar que no s’havia de córrer per poder confeccionar un equip al més competitiu possible.

Arribava a la porteria Francis, porter menys golejat de Segona Divisió B durant les tres últimes temporades, procedent de l’Olímpic. A la defensa, dos centrals contrastats, com Moyano i Olmo, de l’Hospitalet i el Sabadell, respectivament. Els laterals també van ser reforçats, amb les arribades de Miguel Marín, per l’esquerra, i Eliseu Cassamà, per la dreta. Així com Dinis Almeida, del CD Joane portuguès, i Semedo, de l’Sporting de Lisboa.

Al centre del camp, Jaume Delgado, vingut des de l’Alavés, i Vitor da Silva, de l’Sporting de Lisboa, acompanyarien Álex Colorado i Ramon Folch. Xisco Hernández, de l’Atlètic Balears, i Muneta, del Mirandés, eren els homes cridats a fer d’enllaç entre el mig camp i la davantera, cosa que es coneix en el món del futbol com a mitjapunta.

En la línia atacant, Marc Sellarès s’incorporava procedent de la UE Llagostera, que aquest mateix any havia aconseguit l’ascens a Segona Divisió. Per la seva part, Edgar Hernández arribava a darrera hora des del CE Sabadell i signava per dues temporades.

 

Joan Oliver i Portugal

Menció especial necessiten els cinc jugadors portuguesos que militen actualment al CF Reus Deportiu. La bona relació del màxim inversor de l’equip reusenc amb el representant Jorge Mendes –el qual té en la seva cartera futbolistes d’elit com James, Cristiano Ronaldo, Falcao o l’entrenador José Mourinho – ja va provocar la temporada passada l’arribada de dos futbolistes portuguesos. Alexandre Guedes i Tobias Figueiredo van aterrar a la capital del Baix Camp procedents del filial de l’Sporting de Lisboa. El primer forma part de l’actual plantilla reusenca, mentre que el segon ja ha ascendit al primer equip portuguès.

Després de la primera experiència, enguany el club s’ha seguit fixant en la pedrera portuguesa. Eliseu Cassamá, del CD Joane, ha generat bones expectatives en aquests primers partits de la temporada jugant de lateral dret. Per la seva part, Dinis no ha gaudit de gaires minuts. El mateix ha passat amb Semedo, els portuguès encara no compta amb la confiança de Natxo González.

Un apartat diferent fa falta per a Vitor da Silva. El migcampista, de 30 anys, va fitxar pel CF Reus des de l’Sporting de Lisboa. La marxa del jugador a la capital del Baix Camp va generar estranyesa, ja que el futbolista té un bon cartell dins del mercat futbolístic. Da Silva va exercir el seu millor futbol la temporada 2012-13 amb el Paços de Ferreira, equip en el qual va aconseguir el tercer lloc a la Primera Divisió portuguesa. El modest club va jugar la fase prèvia de la Champions League contra el Zenit de Sant Petersburg, i després d’aquests encontres el futbolista va estar a l’òrbita de clubs com l'Espanyol o el Benfica.

 

El projecte de ciutat

El CF Reus es troba en un procés de transformació. En tots els sentits. El club vol ser una entitat familiar, i intenta que tots els reusencs en puguin ser partícips. Per aquest motiu, a cada partit a casa es convida diverses entitats de la ciutat a ser-hi presents, es compta amb la presència d’elements festius o s’organitzen activitats per als nens. Es tracta, doncs, d’un club que té la intenció d’apropar-se als reusencs.

Un dels objectius del CF Reus és potenciar el futbol base. De fet, el propietari del club roig-i-negre va voler destacar “la gran feina” que s’està fent en aquest sentit. I és que l’estructura que té muntada el conjunt roig-i-negre és un dels motius pels quals Oliver va invertir al club. Per aquest motiu, el club treballarà molt a prop la pedrera, amb l’objectiu que més d’un jugador pugui arribar al primer equip. De fet, Natxo González ja s’ha fixat en més d’un futbolista, i molts van ser els que van realitzar la pretemporada a les seves ordres. Entre ells, Roger Tarrés i Joshua Julve, que ja han signat la renovació amb l’entitat roig-i-negre.

A més, el nou CF Reus Deportiu vol tenir un major pes en la gestió esportiva i econòmica del CF Reddis, el filial del primer equip i que juga a Primera Catalana. La idea d’Oliver és reforçar la relació. Si fins ara el club roig-i-negre cedia jugadors, ara s’encarregarà més directament de la gestió.

Cap on anirà el projecte? El futur no es pot predir. Per ara, esportivament, el CF Reus competeix amb els rivals de la zona alta de la classificació. El grup 3 de Segona Divisió B és molt dur, amb equips molt competitius. Clubs contrastats, amb moltes promocions d’ascens a l’esquena, alguns fets a cop de talonari o projectes ambiciosos. De ben segur que el club roig-i-negre haurà de lluitar fins al final per quedar entre els quatre primers. Ningú va dir que seria fàcil.

 

 

Notícies relacionades
SOCIETAT | Futbol
El Reus Deportiu, nou equip de 2a A

29/05/2016 | Per F.D. | comentaris comenta

A la ciutat de l'hoquei, el futbol és el rei. Almenys, ara que l'equip del Club de Futbol Reus Deportiu ha aconseguit finalment l'ascens directe a la segona divisió de futbol, a la Liga Adelante, allà on el futbol ja és plenament professional. L'ascens es preveia des de la setmana passada, quan l'equip tornava de Santander amb un sorprenent resultat de 0 gols a 3 contra el Racing. Faltava el partit de tornada de l'eliminatòria, que els roig-i-negres també han guanyat per 1 gol a 0. En haver quedat campions de grup, s'estalvien la resta d'eliminatòries i l'equip ja és, de ple dret, de 2a Divisió.