La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Divulgació històrica

A la recerca de la memòria dels reusencs deportats als camps nazis

Iniciativa per recuperar les històries dels deportats i honorar-ne la seva memòria

22/11/2021 | Per Isabel Martínez

Imatge del reusenc Alfons Talarn, un dels reusencs deportats als camps nazis. Foto: Arxiu I.M.

Imatge del reusenc Alfons Talarn, un dels reusencs deportats als camps nazis. Foto: Arxiu I.M.

“Sense el testimoni de qui vam sobreviure als horrors d’aquell sistema polític que va assassinar a milions d’éssers indefensos i innocents, tots els seus crims haurien estat silenciats”. Aquests mots formen part del preàmbul del llibre Mauthausen: fin de trayecto. Un anarquista en los campos de la muerte, escrit per l’anarquista reusenc Lope Massaguer Bruch (1913- 1996) qui va arribar a aquest camp el 13 d’agost de 1940 i va sobreviure per explicar-ho a les generacions futures. Juntament amb Massaguer almenys 31 reusencs més van compartir aquest terrible destí empresonats en algun dels terribles camps construïts pel règim d’Adolf Hitler en el que s’ha considerat un dels episodis més foscos de la història de la humanitat.

  
A diferència d’altres àmbits de la memòria històrica, la recerca sobre la trentena de reusencs (en què s’inclouen tant els que van néixer a la ciutat com les persones que la van escollir per a la seva residència) no s’havia desenvolupat en profunditat fins a la data. Reparant aquest oblit, el consistori reusenc ja ha posat fil a l’agulla a la recuperació de les biografies dels deportats i als motius que els van dur als camps alemanys amb l’objectiu no només de conèixer aquestes trajectòries sinó també d’honorar les víctimes amb la col·locació de les llambordes Stolpersteine (llambordes de la memòria). Una iniciativa que compta amb el suport del Memorial Democràtic i que també s’està produint en altres municipis catalans com ara La Selva del Camp i L’Albiol. Precisament aquesta darrera localitat té el trist honor de comptar amb la primera víctima catalana de l’horror nazi en un camp, Miquel Maydeu Pallerola.
 
Els objectius de les actuacions
“El primer objectiu que buscàvem era divulgar la història i el segon ser útil per la memòria de les famílies per permetre’ls tancar el cercle, el dol per algú que han estat buscant o com a mínim veure reconeguda públicament la seva història de vida” explica la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Flores, qui no oblida prioritats complementàries com ara “localitzar altres deportats reusencs” fins ara no coneguts i, per últim, “prevenir contra la intolerància i el feixisme”.  
 
Trenta-dos reusencs a la llista provisional de deportats
Per assolir aquests objectius globals, l’Arxiu Municipal de Reus va organitzar, el passat 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, un primer acte telemàtic per recuperar la història d’aquests reusencs oblidats. Amb la xerrada ‘Els deportats reusencs als camps nazis’ a càrrec de l’historiador Joan Navais, es va donar a conèixer una llista provisional de reusencs empresonats en aquestes instal·lacions. En total, més d’un centenar de persones va seguir en línia la xerrada, un nombre que es va ampliar posteriorment gràcies als canals tecnològics que fa servir l’Ajuntament de Reus. “Una família que no havia sabut res més del tiet de la seva mare des que va marxar a l’exili, va veure el seu nom al llistat dels deportats i ens ha escrit per a dir-nos-ho” comenta, satisfeta, Flores qui assenyala que en les pròximes setmanes se’ls entrevistarà, igual com s’està fent amb altres famílies que ja han explicat l’experiència dels seus parents i han aportat documents com ara fotografies.
 
Presència a diferents camps nazis
A banda de Mauthausen on van ser traslladats 6 dels 32 deportats provinents de la capital del Baix Camp, la recerca preliminar ha trobat proves que diferents reusencs van estar a altres camps com ara Flossenbürg o Gusen. Amb les noves dades recopilades per aquesta recerca i la creació de nous “documents orals” gràcies als testimonis de les famílies localitzades, l’Ajuntament lliurarà un llistat ampliat de deportats reusencs a la Generalitat en el termini aproximat d’un mes. Cal pensar que segons les dades que es tenien el 1997 a l’Arxiu Municipal tan sols constava la presència de 17 reusencs en aquests camps, una xifra molt inferior amb la que es treballa actualment.


No obstant aquesta voluntat de comptabilitzar exactament el nombre de víctimes, l’ànim es basa en recuperar la memòria i contactar amb les famílies. “Volem fer que siguin més que un número, un nom en una llista” va dir, el 27 de gener, Flores respecte al procés que s’ha seguit fins ara. En el transcurs de l’acte, la regidora va recordar també que el treball impulsat té “perspectiva de passat, present i futur” en la línia de “vacunar” per situacions com l’actual auge de l’extrema dreta.


Durant la seva exposició al llarg de la xerrada, Navais va contextualitzar el moment històric pel qual els republicans van acabar als camps i les trajectòries ideològiques netament “republicanes i antifeixistes” de totes les víctimes. I és que a banda de militància anarquista com la de Massaguer i d’altres deportats reusencs, Navais va citar afiliació rabassaire, nacionalista i comunista entre els empresonats originaris de la ciutat.
 
Les condicions inhumanes dels camps
Fam, tortures, treball extenuant, maltractament físic i psicològic… Les condicions de vida als camps nazis difícilment eren superades pels deportats, el que va provocar que només un terç dels presoners reusencs pogués sobreviure al captiveri. A més, la crueltat dels nazis arribava a extrems difícilment imaginables. “Després d’afaitar als soldats alemanys rebia molts cops a les cames que li van provocar tot de nafres i un  dia un metge li va dir que el curarien, el van adormir i mentrestant li van treure un testicle, però no li van guarir les nafres” relatava, el 2019, la filla d’un dels deportats, Olga Talarn, sobre el que li va passar a Mauhausen al seu pare, Alfons Talarn.


“És increïble la capacitat de resistència de l’ésser humà, quan creus haver arribat al límit sempre pots anar una mica més enllà”, escrivia, al  seu torn, Lope Massaguer en el seu llibre editat pòstumament. Malgrat que no fossin publicats, molts altres testimonis d’aquell horror van sentir la necessitat de relatar el que van viure en diaris o memòries com va ser el cas d’Antoni Bofarull Ferrer, segons explica la directora de l’Arxiu Municipal, Elisenda Cristià, uns relats que durant dècades han estat preservats amb zel. D’altres famílies com la de Talarn van guardar llibres escrits per altres deportats, fotografies, diplomes o, fins i tot, pedres de la terrible pedrera en la qual feien treballar als deportats a Mauthausen. Aquest és el cas de la família d’Alfons Talarn qui va marxar a l’exili per la seva militància al PSUC i va ser capturat pels nazis el 4 de juny de 1940 a Malo-les-Bains, molt a prop de la ciutat de Dunquerque i de la frontera belga on formava part dels Batallons de Treballadors a França. No obstant totes les condicions adverses,  un dels aspectes que va destacar Navais en la seva xerrada va ser “la xarxa de solidaritat” establerta entre alguns dels presoners per tal de minvar el patiment d’altres més febles tal com relatava el reusenc Josep Casals qui va repartir “cullerades de sopa” entre altres companys. A diferència de Talarn amb qui va compartir militància al PSUC, Casals es va quedar a residir a la veïna França on va refer la seva vida. Després de no poques penalitats, Talarn i Casals van ser dos dels afortunats que van ser alliberats el 5 de maig de 1945. 

 

La llista

Fins a la data, el llistat de persones empresonades inclou a les següents persones i contempla tant a persones nascudes a Reus com aquelles que s’hi van establir de forma permanent:

 

  • Salvador Besora García 
  • Antoni  Bofarull Ferrer
  • Enric Calabuig Buigues 
  • Josep Casals Artiga
  • Pere Cases Salvadó
  • Josep Dols Gibert 
  • Domingo Ezcurra 
  • Miquel Fort Segué 
  • Josep Freixas Franch
  • Jaume Galtés Bordes 
  • Ramon Gorga Borràs
  • Victorià Grau Palau
  • Pere Isern Anton 
  • Josep Juncosa Escoda
  • Marià Marimón Estrens/Estremas
  • Juan Marín Pallejà
  • Josep Martí Amorós 
  • Lope Massaguer Bruch
  • Eudald Mercadé Martí
  • Josep Miquel Grant
  • Joan Moncusí Pellicer 
  • Josep Maria Monné Sentís 
  • José Moreno Alcántara
  • José Pallejà Queralt
  • Estanislau Pedrola Rovira
  • Ramon Recasens Marsal
  • Ramon Sans Gatell
  • Joaquim Santiago Calahorra
  • Alfons Talarn René
  • Joan Trill Franquesa
  • Joan Vergés Aleu
  • Pere Vergés Aleu. 

A més, l’Ajuntament de Reus també inclou el malagueny Angel Palomar Calabria en aquest grup a causa de la residència de part de la seva família a la capital del Baix Camp.


 

 

Reportatge finalista del premi Mañé i Flaquer de periodisme local, publicat a la revista NW número 101 (febrer de 2021). Podeu veure el reportatge complet adquirint la revista en format paper o digital al nostre quiosc virtual.

Galeria fotogràfica

Unes llambordes Stolpersteine, que recorden el lloc on van viure les víctimes dels camps nazis

Ramon Gorga Borràs, un dels reusencs deportats als camps nazis.

Portada del llibre escrit per l?anarquista reusenc Lope Messeguer, que relata l?experiència a Mauthausen, d?on va poder-ne sortir viu.

Mostra d'una llamborda Stolpersteine, que recorden el lloc on van viure les víctimes dels camps nazis

Grup de republicans, en una imatge del fotògraf Francesc Boix, la història del qual va inspirar la pel·lícula "El fotógrafo de Mauthausen.

Imatge del camp de Mauthausen, que es pot visitar a Àustria, avui.