La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

POLíTICA | ELECCIONS 2023

Un any pel canvi

La renúncia de Carles Pellicer a presentar-se a les eleccions municipals forçarà un relleu a l'alcaldia.

26/05/2022 | Per Marc Càmara

Teresa Pallarès (Junts), Noemí Llauradó (ERC), Andreu Martín (PSC), Débora García (Cs), Marta Llorens (CUP), Dani Rubio (Ara Reus), Sebastià Domènech (PP) i Pilar Flamenco (ECP).

Teresa Pallarès (Junts), Noemí Llauradó (ERC), Andreu Martín (PSC), Débora García (Cs), Marta Llorens (CUP), Dani Rubio (Ara Reus), Sebastià Domènech (PP) i Pilar Flamenco (ECP).

 

 


 

Aquesta anàlisi és una actualització del treballl publicat a la revista del mes de maig (número 115)

 


 

Reus enfrontarà a finals de maig del 2023 les eleccions més incertes dels darrers anys. Sobre la taula, diversos ingredients que predisposen una llarga campanya electoral que, de fet, fa mesos que s’albira: La trencadissa de l’antiga Convergència i els nous lideratges assolits; l’auge d’Esquerra durant els darrers anys; el ressorgiment ja evident del PSC; la presumible desfeta de Ciutadans; la manca de rumb a la CUP i la reforma interna que tenen prevista d’abordar; el possible increment de la intenció de vot al PP; la lluita de Podem per traslladar els resultats de les generals i les nacionals a les municipals; i l’alè al clatell de l’extrema dreta augura un escenari complicat. I aquests són només els ingredients de l’escenari nacional.

A tot plegat cal sumar-hi els components propis de l’àmbit local: ARA Reus, que continua demostrant que té una quota de mercat fixa i que ara buscarà revalidar;  i també els moviments que s’han organitzat en els darrers períodes electorals, com Entre Veïns, que tot apunta al fet que també buscarà presentar-se. Moviments que arrepleguen centenars de vots i que poden distorsionar encara més un mosaic de partits que evidencia un plenari fragmentat.


Junts i el factor aglutinant

Una de les grans incògnites que quedaven per resoldre era l’encaix dels diversos moviments que es reunien sota el paraigua de Convergència i Unió. De totes les faccions que se n’han derivat, Junts serà la que liderarà l’espai a Reus. I Junts i l’espai neoconvergent ja té candidata: Teresa Pallarès. 

Anem a pams… I comencem pels fets del 28 de març al Teatre Bartrina, la nit en la qual Carles Pellicer va fer pública la seva intenció de no repetir al capdavant d’una llista electoral. Aquell vespre, a la platea del petit liceu de Reus, hi havia Jordi Sánchez, secretari general del partit de Carles Puigdemont. Aquella mateixa setmana coneixíem la decisió de Sánchez de no presentar candidatura al congrés que la formació independentista té previst de celebrar al juny. Però la seva presència a Reus evidenciava una mena de pacte amb Pellicer, que en els darrers mesos havia intentat deixar el llegat polític ben lligat, conscient que la seva era una figura aglutinant.

Fins al dia en què Pellicer va fer pública la seva decisió, els dubtes eren tots sobre la taula: Presentaria Pellicer una llista personalista? Sumaria amb Junts, aquesta llista? PDeCAT i Junts anirien sota una mateixa marca? Junts es desmarcaria de Pellicer i li jugaria a la contra? La retirada de Pellicer posa llum a tot plegat. I Sánchez evidenciava aquell vespre que el llegat de Pellicer era el de Junts. Ni rastre del PDeCAT nacional ni tampoc de les seves derivades com Centrem a la platea del Bartrina. 

En els darrers dies Junts també ha aclarit el seu lideratge amb vista les eleccions del 23. Després de la retirada de Montserrat Vilella de la política municipal, Pallarès s’erigia en alternativa lògica. Ambdues representaven les dues faccions en el si del partit. Encara caldria veure un darrer intent personificat en la figura de Víctor Terradelles per discutir-li el lideratge a la delegada del Govern a Tarragona i regidora de Junts a l’Ajuntament. Finalment, Terradelles es retirava i anunciava que abandonava Junts després de denunciar favoritisme de la direcció per la regidora, i Pallarès serà la candidata de Junts a Reus les pròximes eleccions municipals. 

Ara només queda aclarir com es conformarà aquesta llista, i si la formació de Puigdemont a Reus buscarà incorporar elements que fins ara han estat fidels a Carles Pellicer i al seu projecte polític, però que queden lluny de les files de Junts… 


ERC: Primer a presentar candidatura

La transformació de l’espai convergent i les seves derivades ha estat una de les incògnites d’aquest 2022. I qui s’ho ha mirat de ben a prop ha estat Esquerra Republicana, amb qui els de Puigdemont comparteixen govern a Reus. 

El 2019 Esquerra Republicana va aconseguir uns resultats històrics que permetien al partit decidir el futur de l’alcaldia. Tot i que hi va haver sobre la taula, ni que fos només una opció remota, la possibilitat de conformar un pacte d’esquerres, finalment ERC va assumir la vicealcaldia pactant amb Junts i amb ARA Reus un govern de majoria. Un càrrec, el de vicealcaldessa, que ha estrenat Llauradó a la plaça del Mercadal i que li ha permès dirigir algunes de les polítiques més interessants del mandat. Entre altres, el pla estratègic Reus Horitzó 2032 o el Pla d’Acció Municipal.

Llauradó ha combinat aquest càrrec de pes a la ciutat amb la presidència de la Diputació de Tarragona. Ha estat la primera dona que ha encapçalat l’ens supramunicipal i ha teixit un seguit de polítiques de servei per als pobles al llarg dels darrers tres exercicis. Faltarà veure ara si la visibilitat com a vicealcaldessa o la seva tasca al capdavant de la Diputació li ha estat reconeguda a la ciutat. Aquí també s’han erigit projectes interessants, com el Centre d’Innovació i Formació de la Boca de la Mina.

El gran poder que té ara Esquerra a Reus és la marca del partit, la candidata que presenta i el llegat que voldran explicar. La marca està en auge arreu i molt s’haurien de torçar les coses perquè la candidatura reusenca no aprofités encara l’increment de vots que s’ha pogut veure en les darreres cites electorals. Faltarà veure si aquest és suficient per guanyar els comicis del 23 o si l’escenari s’assemblarà al del 2019, quan tot i sumar uns resultats històrics no es va poder presidir el consistori.

Llauradó ha estat la primera a fer el pas. A finals de febrer, amb una única candidatura sobre la taula, els republicans l’escollien amb una àmplia majoria com a alcaldable per al 2023. L’entorn de Llauradó assegura que compta amb els millors companys de viatge i als regidors que formen ara mateix part del govern els acompanyarà algun fitxatge sonat, com han assegurat fonts properes al nucli del partit. 

 

El retorn dels socialistes

L’altra formació que va aconseguir uns resultats molt positius el 2019 i que espera millorar-los aquest 2023 és el PSC. De fet, els socialistes són, juntament amb els republicans, qui parteixen d’una millor posició. El 14 de febrer del 2021, amb les eleccions al Parlament de Catalunya, les darreres que s’han celebrat, ambdues formacions es van discutir la victòria a Reus i els va separar menys d’un centenar de vots. 

I tot i que no encara hi ha tràmits oficials pendents, Andreu Martín serà, si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, el candidat del PSC a Reus. S’ha especulat durant algun temps i també en alguns fòrums interessats amb el fet que Martín cedís el seu lloc a Sandra Guaita. Martín, que ha encapçalat el partit en els moments més durs, reclama la seva compensació liderant un projecte que pugui construir des de zero. Fa anys que treballa en aquesta proposta i no seria comprensible que ara se l’apartés. Ha estat l'únic candidat que s'ha presentat a les primàries de la formació, encara no tancades.

L’entorn de Martín donava per fet fa temps que seria ell qui encapçalarà la candidatura i de fet hi ha sectors del partit que reclamaven que es fes pública ja la decisió per tal d’esvair fantasmes. Sandra Guaita és un valor del partit ara al servei del grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats, el que no l’eximeix de voler encapçalar una llista a Reus en el futur, com ja va fer Francesc Vallès, aterrant també des de Madrid, el 2015. També hi ha sectors al partit que, preveient que el factor Pallarès i Llauradó pot ser un valor a l’alça aquests comicis, pel fet que podrien convertir-se en la primera alcaldessa de la història de la ciutat, reclamen que una formació eminentment feminista com el PSC presenti una candidata.

Sigui com sigui, els socialistes volen convertir-se en l’alternativa al govern de Junts, ERC i ARA Reus. Fa temps que Martín ha endurit el discurs i l’estiu passat es va voler donar valor als actius del partit en un acte, segurament el primer míting de la campanya per les municipals del 23, a Mas Iglesias. El líder socialista es veu fort als barris, on està teixint complicitats i on busca recuperar els suports que van convertir el PSC en la principal força a la ciutat.

A més, segons fonts del partit dels socialistes, Martín està buscant noves aliances. En l’argot independentista se’n diria ‘ampliar la base’. S’ha trucat a la porta de sectors i col·lectius que per alguns havien quedat oblidats. I també a moviments consolidats de l’espectre polític local. No en va, en alguns dels actes dels socialistes s’hi ha deixat veure Juan Carlos Sánchez, exportaveu de Ciutadans a Reus i també Raúl Meléndez, regidor no adscrit a l’Ajuntament i anteriorment a les files del partit taronja.


La presumible desfeta de Ciutadans

Precisament, Ciutadans és una de les grans incògnites per a les eleccions del 2023, i ja hi ha qui especula amb el fet que podrien no obtenir representació, ateses les darreres derrotes en eleccions nacionals i estatals. Sigui com sigui, que elements forts de la formació s’hagin deixat veure en altres ambients polítics no ajuda a combatre la sensació de desconnexió actualment del partit amb els votants que els van convertir en guanyadors de les eleccions a Reus el 21 de desembre del 2017, en ple procés per la independència. Aleshores van aconseguir 18.377 vots. 

Fonts del partit asseguren que s’ha començat a decidir els candidats dels municipis. Alguns de la vora ja tenen el cap de llista escollit i ciutats com Tortosa fins i tot ja ho han fet públic -s’ha presentat Miquel Albacar com a candidat a la capital del Baix Ebre-.

De moment a Reus no es mou fitxa tot i que res fa pensar que no repeteixi Débora García. García és una dona que ha sabut entomar els problemes amb els quals s’ha topat la formació en els darrers tres anys. Ha donat la cara quan ha calgut. També és cert que no ha sabut connectar amb la ciutadania, ni tan sols amb els seus. Però la dificultat més gran que arrossega García i amb el qual s’enfrontarà el maig del 2023 és la pèrdua de poder de la marca de la formació taronja a la qual fèiem referència. I és que les darreres eleccions catalanes, les del 2021, Ciutadans va aconseguir només 1.906. Una tendència que també s’ha vist en les eleccions generals. Cal veure si aquesta tònica es manté en les municipals, i de ser així, sí que es podrien veure fora del plenari. 

 

ARA Reus: La frontissa

Els qui mantenen una certa estabilitat des de la seva aparició l’any 2011 i fins i tot amb una lleugera tendència a l’alça pel que fa al nombre de vots és ARA Reus. La formació municipalista va néixer a conseqüència de les reivindicacions veïnals al voltant de la Sedera del passeig Misericòrdia, però han sabut trobar un espai propi de discurs des del govern. De fet, quan CiU i PP van trencar a finals del 2014 a Reus, va ser el líder aleshores del partit, Jordi Cervera, el que va fer de crossa per tirar endavant algunes de les polítiques a la ciutat. També a partir del 2016, amb la incorporació al govern en minoria de Carles Pellicer en l’anterior mandat. I des del 2019 en coalició amb Junts i ERC. 

Amb Daniel Rubio al capdavant, i sense cap perspectiva que algú de dins pugui burlar-li el lloc, el partit municipalista que ja ha aconseguit expandir-se a altres ciutats i pobles, busca superar la xifra de 2.793 vots aconseguida el 2019 i que és la més elevada de la seva història.

A més, Rubio juga ara la carta de la frontissa. Conscient que pot ser decisiu per formar el futur govern de la ciutat, atès el fet que la fragmentació és inevitable i que podria tenir la clau de la governança, ARA Reus evita entrar en confrontacions polítiques d’alt voltatge per tenir l’espiera de l’espectre ideològic tan oberta com sigui possible. 

 

El rumb de la CUP

Un altre partit que podria tenir la clau de la governança és la CUP. De fet, ja la van tenir el 2016, amb l’aprovació dels primers pressupostos del govern en minoria de Carles Pellicer. Aleshores, amb sis regidors i essent la segona força del consistori, el partit liderat per Marta Llorens va negociar una quinzena de propostes amb el govern de Convergència i Unió per tal de desencallar els comptes. També el 2019, després de les eleccions i havent perdut la meitat dels regidors, van plantejar pactar amb el PSC i ERC per promoure un govern d’esquerres a la ciutat.

El problema dels anticapitalistes és que s’han quedat sense candidats. David Vidal va plegar el 2016, des d’aleshores hi ha Marta Llorens com a portaveu municipal i Edgar Fernández, el que s’estimava que podia ser el relleu natural per trajectòria, mira més cap al Consell Nacional del partit i Barcelona després de vuit anys a l’Ajuntament. Les diverses entitats de l’esquerra independentista de Reus no amaguen que el futur de la candidatura s’acabarà desencallant amb més sang i suor del que seria desitjable.

I tampoc no es descarta una reducció de la representació aquest 2023. L’any 2011 la CUP va irrompre al consistori amb un regidor i el 2015 van aprofitar l’efecte multiplicador del cas INNOVA per erigir-se amb sis regidors com la segona força del plenari. La CUP ha retornat ara a la realitat amb tres regidors i no es descarta que el seu sostre natural de votants se situï al voltant dels dos, en funció de la participació que pugui haver-hi el maig de l'any que ve. 

Els anticapitalistes han marcat la tardor com el momentum de la refundació del projecte, la tria de rumb i l’elecció del candidat. Segurament seran els darrers en presentar el cap de llista. Amb tot, també és cert que el votant de la CUP, que ho és convençudament, és més fidel que el d’altres formacions. 


La probable irrupció de l’extrema dreta al Mercadal

Després dels resultats històrics de VOX els darrers comicis, a les generals del 2021, amb prop de 4.500 vots i superant el Partit Popular, ja ningú dubta que l’extrema dreta podria irrompre per primera vegada en democràcia a l’Ajuntament de Reus. Com es reparteixin els vots de Ciutadans i quin pes pugui acabar assolint el Partit Popular al nou consistori definiran amb quina força entren al plenari. 

De moment, la formació de Santiago Abascal no té un candidat presentat, però sí que comencen a deixar-se veure per alguns barris de la ciutat de forma assídua i constant. El discurs xenòfob i la força de la marca a escala espanyola els poden catapultar a repetir resultats i fins i tot a millorar-los. La gran incògnita és com la resta de partits reaccionaran a la campanya de VOX i a la hipotètica entrada a la plaça del Mercadal. En el cas del Parlament, pràcticament totes les formacions han decidit fer el buit a l’extrema dreta. 


El Partit Popular, amb opcions

Després de quatre anys a l’ostracisme, el PP té la voluntat de tornar a la plaça del Mercadal. El 2011 els grans resultats assolits per Alícia Alegret, amb 6.186 vots i sis regidors, els van permetre formar part del govern. La deriva processista al país els va expulsar del plenari el 2019, després d’aconseguir poc més de 2.000 vots. Les eleccions del passat 14 de febrer del 2021 els populars encara van perdre més força situant-se en 1.476 vots. 

El canvi de direcció al Partit Popular estatal i la construcció d’un altre discurs més amable i no tant de confrontació, vol ser una estratègia a llarg termini per recuperar adeptes d’antuvi a Catalunya i tenir uns resultats dignes que, com a mínim, els permetin tornar al plenari. 

Sebastià Domènech sembla que podria ser el qui liderés aquesta candidatura. El partit ha desaparegut, però no s’ha desmuntat. Tona Duch també és en òrgans de la formació i ambdós podrien tornar a repetir com a tàndem amb vista el 23. 


En Comú Podem i l’eterna lluita

Els qui tornaran a ser una incògnita són els representants de l’espai de Podem a la ciutat. En eleccions generals han arribat a guanyar els comicis a Reus. És el cas del 2016, quan van obtenir  8.402 vots. Tot i haver perdut força, en les dues eleccions a Corts del 2019 van superar 6.000 i 5.500 respectivament. Ara bé, a les municipals i a les nacionals els resultats han estat sempre a la baixa. El 2015, al Parlament de Catalunya, En Comú Podem a Reus va aconseguir 3.059 vots. I el 2017 2.704. A les municipals, on només s’han presentat el 2019, no van superar els 2.000. Mateixa xifra es va assolir el 2021 al Parlament. 

Ja sigui per la manca de poder de la marca en l’àmbit local, per la manca de reconeixement dels seus líders o bé per la manca de connexió amb els seus potencials votants, el cas de Podem a Reus és digne d’estudi. Pilar Flamenco és la persona visible del moviment i la que es deix veure en actes i protestes a favor dels posicionaments del partit. El 2023 tenen una nova oportunitat per intentar entrar al plenari i recuperar els regidors que, històricament, havia tingut l’espai aleshores encapçalat per ICV.


Eleccions disputades

L’aritmètica dels resultats de les eleccions municipals serà la que acabi d’ordenar les peces sobre el tauler. A un any vista, els escenaris canviants dels darrers temps a la política catalana i espanyola poden marcar les diferències. Les estratègies locals, sempre a tenir en compte, poden també ser un factor decisori. Sigui com sigui, però, és evident que els governs de poques formacions s’han acabat, i el que conclogui la ciutadania el 2023 comportarà inexorablement un govern d’entesa entre diverses forces i segurament amb posicionaments contraris en qüestions clau. No és cap secret les controvèrsies existents en el si de l’actual govern en alguns temes, i no ha de veure’s el debat sa i constructiu en un executiu com una debilitat.