La Revista de Reus

Un total de 25.717 persones van poder votar a Reus per la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre, sense que en cap moment es presentés als col·legis electorals habilitats cap dispositiu de les forces de seguretat de l'Estat per requisar les urnes, a diferència del que va succeir en altres ciutats i pobles del país. Per la raó que sigui (potser perquè a Reus hi dormia una part del dispositiu policial), els dissenyadors de l'estratègia de l'ús de la força per aturar el referèndum de l'1-O van decidir no actuar a Reus i la ciutat va poder viure una jornada de relativa normalitat, malgrat la tensió creada per les imatges de violència preses en altres llocs que corrien pels telèfons mòbils, i l'escampada de rumors constants de que les furgonetes policials estaven venint cap a la ciutat.

Del total de vots emesos, 23.521 van optar pel Sí, i 1.659 pel No. El recompte dels vots va registrar també 415 vots en blanc i 120 vots nuls. Si prenem con a referència les dades de l'últim cens electoral (eleccions del 2016), la participació va ser al voltant del 36%, una dada de difícil valoració tenint en compte les circumstàncies sota les que va celebrar-se el referèndum i les dificultats tècniques de les primeres hores de la jornada. En qualsevol cas, al final de la jornada, el crit "Hem votat!" va ser corejat pels centenars de persones que van seguir l'escrutini als diferents col·legis electorals i per la gent que, al final, es va concentrar a la Plaça del Mercadal. Hi havia sensació de victòria i cares de satisfacció entre els caps visibles de les entitats sobiranistes i els partits partidaris de la convocatòria. No era per menys, ja que havien aconseguit que la jornada es podés celebrar i que urnes, paperetes i demés material arribessin a l'hora als punts de votació, després d'uns dies d'haver estat amagat durant alguns dies en magatzems, cases i vehicles particulars.

Interpretar el resultat

És evident que que l'excepcionalitat de la jornada impedeix fer una lectura acurada del resultat, tot i que a Reus no es va tancar cap col·legi electoral. I tampoc es poden fer comparacions amb el 9N, al 2014. Aleshores es podia votar a partir dels 16 anys, per exemple. I també aleshores, la consulta no era binària, ja que calia pronunciar-se sobre dues preguntes.

En qualsevol cas, el quadre amb dades que teniu aquí ofereix les xifres: van votar 3.000 persones menys que al 9N, però els vots dels partidaris de la independència són molt similars, cosa que vol dir que, en percentatge, en aquest temps la xifra d'independentistes ha crescut. 

En el cas de l'1-O, la xifra de votants en funció del cens electoral (que és d'unes 70.000 persones) és del 36%, una mica per sota de la mitjana del país, que supera el 40%. Cal insistir en la dificultat d'interpretar les dades, ja que l'actuació policial va afectar col·legis electorals on podien votar 770.000 persones, que no es poden comptar a efectes de calcular la participació.

També es pot establir una comparació del resultat de l'1-O amb els vots obtinguts pels partits sobiranistes a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, el 2015. Aleshores, els vots de Junts pel Sí i de la CUP van sumar 23.828 paperetes, un 42,53% del total de vots emesos. Si fa o no fa, els mateixos "sí" obtinguts tant aquest diumenge com el 9N. Totes aquestes dades marquen una tendència clara de quin és el sentiment independentista a la ciutat, que ha estat capaç de matenir un nivell de mobilització en els darrers anys sense precedents en la història de Reus.