La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

POLíTICA | Eleccions Municipals

Candidat d'uns Ciutadans motivats i entusiastes

Juan Carlos Sánchez qüestiona la política de subvencions de l'Ajuntament i diu que demanarà comptes a les associacions de veïns per saber com es gasten els diners

08/04/2015 | Per Francesc Domènech

El públic, aplaudint la intervenció del candidat de Ciutadans a la Cambra de Comerç

El públic, aplaudint la intervenció del candidat de Ciutadans a la Cambra de Comerç

Totes les enquestes que els partits afirmen que tenen però que no fan públiques coincideixen a afirmar que Ciutadans tindrà representació al Ple de l'Ajuntament de Reus que sortirà de les eleccions del 24 de maig. Als seguidors habituals de la política reusenca els poden arribar a sorprendre aquestes dades, perquè el partit, a excepció de les campanyes anteriors en les que presentava com a candidata a Pepa Labrador, no acostuma a intervenir en els debats de la política local. El gran canvi d'aquestes eleccions és que la militància local de Ciutadans s'ha fet més visible que mai. el fet que Ciutadans s'hagi convertit en el partit de moda a Espanya ha generat optimisme entre els seguidors del partit. La conferència del candidat a l'alcaldia de Reus, Juan Carlos Sánchez, en el cicle de conferències dels caps de llista organitzat per la Cambra de Comerç es convertia aquest dimarts en una mostra evident: entre el públic, moltes cares poc o gens habituals dels actes polítics i municipals, que aplaudien amb ràbia algunes de les intervencions del seu candidat i, fins i tot, li dedicaven alguns "bravo" com si d'un cantant d'òpera es tractés. La gent de Ciutadans s'ha descarat, ha sortit de l'armari i volen ser actors principals de la vida política.

Juan Carlos SánchezEra el primer acte públic de campanya de Sánchez i li servia per fer veure que Ciutadans, a més d'un clar discurs nacional, també té coses a dir en política local, sota la idea central de que cal "reinventar" Reus. Auqesta reivenció passa per una política econòmica centrada en la captació d'inversions i empreses a Reus, per l'elaboració d'uns pressupostos municipals amb una estructura nova, creada desde zero; per la implantació del bilingüisme en l'administració municipal (el tema de la llengua és el que va despertar més aplaudiments entre el públic), per una potenciació del comerç de la ciutat, per donar valor al paper de la gent gran, per una feina constant en matèria de seguretat ciutadana, per millorar els serveis de l'Hospital i per introduir el concepte Smart City als barris de la ciutat. I transparència, la segona gran bandera de Ciutadans després de les qüestions relatives a la llengua. "Quants diners ha donat el govern CiU-PP a Òmnium Cultural i l'ANC? Quants diners reb cada entitat veïnal? I els clubs i entiats esportives?", es preguntava el candidat. Són dades que, segons ell, no se saben. No deia  per exemple, que no s'han de donar subvencions a les associacions de veïns, però sí que cal saber quines són aquestes subvencions i que les entitats han de justificar les despeses que s'han cobert amb aquests diners. Aquestes afirmacions provocacnen la rèplica de diversos representants d'entitats veïnals presents a la conferència, un dels quals, el president de la Federació d'Associacions de Veïns, Valentín Rodríguez, li mostrava el seu telèfon mòbil amb les dades de les subvencions rebudes per les assocaicions, penjades a la web de l'Ajuntament, que el candidat deia que no havia trobat. Enmig de tant d'entusiasme, el candidat generava dubtes entre el moviment veïnal reusenc, que se sentia ofès pels dubtes que, al seu parer, el candidat llençava sobre la seva gestió.

I la llengua. El gran tema de Ciutadans. Primers aplaudiments entusisastes: la representant de l'enitat que pretén fomentar la poesia li preguntava què faria per al foment de la cultura catalana. Resposta: nosaltres defensem que la poesia és igual en quina llengua estigui escrita i que la seva opció és el bilingüisme. El discurs, ja conegut, sobre la llengua era el que provocava més aplaudiments a la sala. La conferència va ser en castellà i només en algunes respostes a preguntes que se li dirigien en català va utilitzar aquesta llengua.