La Revista de Reus

La teoria bàsica de la comunicació defineix el soroll com tot allò que impedeix que un missatge arribi amb claredat al receptor a qui l'autor del missatge es dirigeix. Les campanyes electorals són un gran aparador d'estratègies de comunicació, que solen treballar-se durant mesos i que, en una situació normal, preveuen combatre el soroll que prové dels candidats rivals. A Reus, aquesta vegada és diferent: el soroll és incontrolable i imprevisible, prové d'un despatx judicial i fa que el públic estigui més atent al soroll que no pas als missatges dels candidats. A Carles Pellicer, alcalde i candidat a la reelecció, li ha tocat tancar el cicle de conferències organitzat per la Cambra de Comerç sota el títol "Eix 2015" quan tot Reus encara viu consternat pel soroll causat per l'operació policial pel cas Innova decretada pel jutge la setmana passada. I, és clar, a Pellicer (com, de fet, a la resta de candidats) els costa fer sentir la seva veu enmig de tant de soroll.

Pellicer i el seu equip havien preparat una conferència per presentar alguns dels principals eixos del seu programa electoral, després que la setmana passada s'hagués de suspendre l'acte de presentació del programa per tot l'enrenou judicial. En el cos central de la conferència, no va oferir ni una sola referència al cas. Programa, programa i programa, que deia aquell. Però les conferències de la Cambra inclouen al final un torn de preguntes. I, és clar, la primera va ser en relació al cas Innova, i formulada pel President de la Cambra de Comerç, Isaac Sanromà. El soroll, implacable, deixava en segon terme les propostes electorals. I està clar que era el que el públic, que omplia la sala d'actes de la Cambra com cap altre candidat havia omplert, esperava. I Pellicer va repetir els arguments esgrimits aquests dies: "A Innova ningú s'ha embutxacat diners: ni abans, ni ara", va voler deixar clar. El problema d'Innova "ha estat una qüestió de mala gestió" i va voler deixar clar que "Reus no és Marbella". És a dir, per si algú no ho tenia clar: no s'està parlant de lladres. S'està parlant d'un model de gestió que ara es posa seriosament en dubte. El punt d'inflexió que ha suposat la intervenció judicial de la setmana passada és que la responsabilitat d'aqusta mala gestió, segons el jutge, ja no és només del govern tripartit, si no que la gestió irregular també és cosa de l'actual govern. Explicació de Pellicer: Sagessa és una empresa de gran complexitat, que gestiona 93 centres diferents, "i necessitàvem una transició d'un any" per poder arreglar-ho tot i passsar a fer les coses ben fetes. El jutge no ha tingut paciència: "després de quatre anys de xutar la pilota, al final ens l'han rebentitat, però la tornarem a bastir". 

Això, pel que fa al soroll. Abans, el missatge de campanya: Després de "quatre anys per ordenar l'economia municipal, ara vénen quatre anys per realitzar activitats de projecció de ciutat". I com es vol fer, això? Doncs centrant-se en l'activitat econòmica, en una estratègia de projecció de la ciutat i en la participació de la ciutadania.

Reorganització municipal i propostes

Pellicer va anunciar la seva voluntat de treballar en una reorganització de l'Ajuntament i en l'elaboració d'un pla estratègic de competitivat i millora de l'Ajuntament, que serveixi per concretar un nou model de gestió pressupostària i organitzativa basat en la política d'objectius. Això passa també per una reorganització societària, que simplifiqui encara més l'actual entramat d'empreses municipals, ja reformat en el mandat que s'acaba. Tot plegat sota un criteri de transparència ("ens queda molt de camí per recórrer", va dir) que implicarà el desenvolupament de "mecanismes de contro, seguiment i avaluació de les subvencions i els ajuts públics" i el compromís de presentar anualment un informe sobre l'estat de la transparència, i la incorporació d'una auditoria ciutadana per fer el seguiment de l'activitat municipal.

L'Ajuntament és l'eina per fer política. Política que tindrà com a prioritat "la reactivació econòmica i la creació d'ocupació", a base de reforçar la difusió del projecte Tecnoparc, l'elaboració d'un catàleg de sòl industrial i també de "destinar fins a l'1% del pressupost de les empreses municipals a nous projectes innovadors i generadors de creixement i ocupació". MEntre l'atur a la ciutat se situï per sobre del 20 %, "l'Ajuntament posarà a l'abast plans d'ocupació amb fins propis cada sis mesos, per a 125 persones cadascun". La inclusió del concepte "smart city" en les inversions municipals i una moderació de taxes i impostos són altres eines anunciades pel candidat a la reelecció.

Pellicer veu en el turisme una aposta estratègica clara ("Reus és una capital turística", va dir). Va dir que es planteja l'elaboració d'un Pla Integral de Turisme i Comerç de la ciutat i va anunciar mesures com la il·luminació de les façades d'edificis emblemàtics.I, en matèria comercial, va insistir en el projecte de relligar el centre comercial amb el futur centre comercial "La Fira", que al novembre obrirà portes.

L¡'aprovació definitiva del Pla d'Ordenació Urbana Municipal, la millora de les entrades de Reus i la construcció d'un auditori a la zona del Parc del Roquís són altres propostes anunciades a la conferència, que també va dedicar temps a la política cultural, els serveis socials, la formació, la participació ciutadana, la Salut i la seguretat. tot plegat, per acabar la conferència amb un eslògan: El programa definirà l'acció de govern, però "jo continuaré sent jo mateix, el de sempre".