La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

Opinió

Francesc Domènech

Periodista

OPINIÓ | Tribuna

Pacte de Reus: Qüestió de sentit comú

Noemí Llauradó té algunes claus de la governabilitat de la ciutat

05/06/2019

Els resultats electorals de les eleccions municipals a Reus permeten diverses lectures, que bo és fer ara que es comencen a mostrar les cartes per jugar la partida dels pactes.

Una primera lectura que pot fer-se és que els tres partits que formaven govern durant el mandat anterior van pujar en nombre de vots, cosa que permet pensar que la repetició del pacte entre Junts per Reus, ERC i Ara Reus estaria del tot legitimada. 

Aquest disseny de govern tindria una gran diferència en relació al del mandat anterior: les tres forces sumarien una còmoda majoria absoluta, i no caldria patir per aprovar, per exemple, els pressupostos de cada any, no caldrien ni pròrrogues ni mocions de confiança. Hi hauria estabilitat.

Semblava fàcil a priori, però si fem cas al que els candidats van dir la mateixa nit electoral, no és tant fàcil com sembla, especialment per la banda d’ERC, que a cop calent reclamava una alcaldia republicana i aquest dimecres, amb l’eufòria ja més refredada, insistia en la mateixa idea.

Estem en temps convulsos en la política d’àmbit nacional i això condiciona molt cadascuna de les decisions que prenen els partits. El que en altres temps podien haver estat pactes aconseguits amb relativa facilitat, ara no ho són gens, malgrat que els acords siguin en l’àmbit local. El cas més evident és la suma entre ERC i PSC, que havien governat junts en diferents períodes i no passava res, i en canvi, ara, els dos partits són conscients que un acord entre ambdós farà reaccionar al seu electorat més del morro fort en el seu posicionament sobre la qüestió nacional. Només el fet que no es descarti d’entrada ja ha provocat reaccions!

Dit això, podem analitzar les diferents possibilitats, descartant d’entrada les que no sumen.


Junts per Reus + ERC + un tercer

Com ja s’ha dit, si el tercer fos Ara Reus, seria repetir un pacte que ha estat legitimat per les urnes. És l’opció que més agrada a Carles Pellicer, tot i ser conscient que ERC hauria de guanyar quota de poder en detriment dels seus propis regidors. Però té com a dificultat el fet que l’espectacular increment de vots i representació aconseguits per ERC fan que Noemí Llauradó se senti legitimada per reclamar l’alcaldia.

Carles Pellicer i Junts per Reus difícilment podran acceptar cedir l’alcaldia, més encara després de comprovar que les eleccions els van anar molt bé, sobre tot si es compara amb els resultats obtinguts per Junts arreu del país. Són excepció a la tònica general i la distància entre ells i ERC encara és gran (2.209 vots són molts). Per tant, per quins set sous han de cedir l’alcaldia a la segona força?

Noemí Llauradó reclama l’alcaldia, sí, però també ha deixat clar que no hi ha línies vermelles abans de començar a parlar. ERC creu que té la força del fet que és la peça clau de totes les alternatives de pacte que hi ha sobre la taula, menys una: un possible pacte Junts+PSC+Ara Reus.

I una altra qüestió és la tria del tercer soci. Des d’ERC diuen públicament que prefereixen la CUP en detriment d’Ara Reus, per aconseguir un govern independentista. La CUP ja ha dit que la seva intenció és fer fora Carles Pellicer de l’alcaldia, que no és poca cosa. En aquest sentit, quin és el nivell d’independentisme del nou grup municipal de Junts per Reus? És prou com per tenir de soci, sigui de govern, sigui per als grans acords, de la CUP i, a més, sense Carles Pellicer? O preferirien la solució més còmoda d’Ara Reus?

Tot i que costa que ho diguin públicament, tots els grups es malfien de la CUP. La seva radicalitat en determinats plantejaments i la dependència del grup municipal d’una assemblea imprevisible són alguns dels arguments per a aquesta malfiança. En la hipòtesi de pacte que parlem, a més, la CUP acabaria acceptant un acord amb Carles Pellicer com a cara més visible de la ciutat? Costa d’imaginar...

Però la CUP és necessària per al plantejament de govern independentista que voldrien molts votants d’ERC. Per això, Noemí Llauradó públicament es decanta més en favor de la CUP, que no pas en favor d’Ara Reus, massa equidistant en els temes nacionals.


ERC + PSC + un tercer

És l’opció del pacte d’esquerres que ERC planteja com a alternativa en cas que no qualli el pacte independentista. L’alcaldable socialista, Andreu Martin, va pronunciar una de les frases de la nit electoral: “12 fan més que 7”, va dir. Ja sumava només els regidors d’ERC i del PSC per fer veure que podien formar una minoria suficient per formar govern, tot i que sense majoria absoluta. Per formar majoria, caldria un tercer partit, o Ara Reus o la CUP. I aquí es podria fer una anàlisi molt similar al que fèiem abans: PSC i CUP són compatibles a l’hora de formar govern, o d’arribar acords que permetin una mínima estabilitat? Tal i com estan les coses al país (les negociacions a l’Ajuntament de Barcelona, plenes de línies vermelles, són un factor que influeix), la direcció del PSC deixaria mans lliures als socialistes reusencs per fer un pacte amb dos partits independentistes?


Junts + PSC + Ara Reus

És l’opció menys mediàtica, per ara, però no impossible, especialment si el PSC, a diferència d’ERC, no s’entossudeix amb el tema de l’alcaldia. En aquest cas, el tercer seria Ara Reus, per la negativa de la CUP d’acceptar l’alcaldia de Carles Pellicer.

Aquest acord té la dificultat de la necessitat de superar els forts recels que els últims vuit anys han presidit les relacions entre PSC i Junts, tot i que han millorat els últims anys. El tema Innova (pendent d’un judici la data del qual es fixarà més aviat que tard), és un factor a tenir en compte.


Factors externs

Com ja ha recordat Noemí Llauradó, Reus és la desena ciutat de Catalunya i, com a tal, els pactes estaran poc o molt condicionats pel posicionament que fixin les direccions nacionals dels partits. Ja hem citat el cas de les complexes negociacions de Barcelona, però hi ha més elements. La Diputació, per exemple. ERC serà el grup majoritari, però haurà de pactar o amb Junts o amb el PSC per obtenir la presidència. L’opció més plausible a hores d’ara és un acord entre ERC i Junts, tot i que cal recordar que hi havia un pacte, ja trencat, entre Junts i PSC per mantenir majoria dels últims anys a l’ens intercomarcal.

I, és clar, també influeix l’espasa de Dàmocles de la sentència que el Tribunal Suprem acabi dictant sobre el judici del Procés, que pot tensar molt l’ambient i fer inviables acords entre partits que divergeixen en l’àmbit nacional.

I un altre factor: Tot apunta que durant el curs que ve es poden avançar les eleccions al Parlament de Catalunya, en les que la lluita per decidir quina és la força central de les de l’espectre sobiranista tot apunta que serà per llogar-hi cadires.

Són factors que, segur, influiran en major o menor mesura, per la qual cosa convé estar atents al que passi en aquests entorns.


Calendari

No tenim per què pensar que tot s’ha de tancar abans del dia 15 de juny. En el mandat anterior, el govern es va formar en dues etapes. Primer, van signar un acord el grup de Carles Pellicer i Ara Reus, i uns mesos més tard ERC s’afegia al govern. A la investidura, Pellicer no va aconseguir majoria, però en ser el més votat va aconseguir repetir l’alcaldia. 

Ens podem trobar, doncs, amb un ple d’investidura que encara no mostri totes les cartes. Si no hi ha acord per al govern d’esquerres, Pellicer tornarà a ser alcalde i haurà de treballar per aconseguir tenir un govern mínimament estable, amb el risc que en qualsevol moment es faci una moció de censura. És clar que sempre hi ha l’opció que la CUP “regali” els vots a Noemí Llauradó, cosa que faria canviar l’escenari...

Ja veuen que tot plegat és prou complex. Totes les posicions són legítimes, però algunes de les opcions plantejades tenen més sentit comú que d’altres. A l’hora de fer travesses, el sentit comú és una bona estratègia per encertar-la, tot i que en política, ja se sap, sovint el sentit comú és el menys comú dels sentits.

Altres articles de
Francesc Domènech

18 setembre 2018

Junts o Separats?

Reproduïm l'article publicat a larevista del mes de juliol de 2018, que analitza la iniciativa "Primàries Reus".

29 setembre 2017

El que vindrà

La revista NW del mes de juliol publicava la carta del director que reproduïm avui, a dos dies del referèndum de l'1-O. Algunes coses que s'hi deien estan vigents encara avui.

publicitat