La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

Opinió

Francesc Domènech

Periodista

OPINIÓ | L'Oasi reusenc

Junts o Separats?

"Anar junts a les eleccions municipals pot tenir avantatges, però cal resoldre temes importants abans de fer qualsevol predicció: Junts, però amb quin cap de llista?"

18/09/2018

Els partits polítics reusencs que es troben en l’òrbita sobiranista cada cop senten més pressió davant la iniciativa d’impulsar una candidatura republicana de concentració. Pressió local, i –potser el que temen més– pressió nacional o, cosa que ve a ser el mateix, pressió generada pel temor d’acabar rebent instruccions precises de les direccions nacionals dels partits per apuntar-se a la candidatura única. Als dirigents locals dels partits, gelosos de les quotes de poder que ostenten, no els agrada barrejar melons i síndries quan es parla de Reus, i compartit candidatura amb segons qui, no agrada. Convençuts de bona fe de la feina que fan a l’Ajuntament, troben injust que la política nacional –per transcendent que sigui el moment històric que s’està vivint– els marqui l’agenda quan es tracta de fer política local. I més ara, quan, un cop aconseguit donar el tomb a l’economia municipal, s’acosten temps en què veuen que es podran tirar endavant coses importants.

Que se senten pressionats ho ha fet evident el comunicat que dies enrere publicava ERC. És un document que es nota que té un redactat estudiat i debatut durant hores: es mostren satisfets que els agents polítics mostrin interès per les pròximes eleccions municipals, es mostren favorables a qualsevol projecte polític del qual en formin part totes les sensibilitats polítiques republicanes, es mostren disposats a treballar i aportar, reclamen que no s’exclogui ningú i criden l’atenció de la necessitat de bastir una idea de ciutat que sigui assumida per totes les forces republicanes que, alhora, “s’han de comprometre a facilitar una alcaldia i unes polítiques republicanes a la nostra ciutat”. Per nosaltres, no quedarà, ve a dir ERC.

Al PDeCAT hi ha silenci. Almenys, fins al moment de redactar aquest text, no hi ha hagut cap pronunciament, més enllà de les declaracions que ja havia fet l’alcalde, Carles Pellicer, gens partidari de la iniciativa. Pellicer té clar que una clau del projecte dels promotors és fer unes primàries per elegir candidats, i això, per qui té gola avall que el seu partit no renunciarà a la figura de l’alcalde per encapçalar la llista, és un obstacle important, impossible de superar quan es té vocació de continuar sent l’alcalde. 

Vist així, la iniciativa dels promotors de la candidatura única republicana no sembla que pugui tenir massa recorregut. Si en l’àmbit nacional, els partits van ser incapaços de presentar-se junts a les eleccions del 21 de desembre en un context general gravíssim, què es pot esperar de les candidatures municipals? Per postres, el context polític ha canviat de manera notable i el to de l’entrevista entre Pedro Sánchez i Quim Torra del passat dia 9 implica una baixada de la tensió important, que no ajuda a iniciatives excepcionals com la candidatura única. El gran debat de fons ara mateix al país és si convé més una certa “normalització” de la política o si, per contra, cal mantenir el país en una mena d’estat de tensió permanent, com si fos el timelinede twitter, el paradís dels hiperventilats. Enmig de les dues posicions hi ha tots els matisos que es vulguin. Hi ha qui busca el bon govern per recuperar el pols, i hi ha qui voldria el caos per poder avançar cap a la república. 

Anar junts a les eleccions municipals pot tenir avantatges, però cal resoldre temes importants abans de fer qualsevol predicció: Junts, però amb quin cap de llista? Les actuals cares conegudes dels partits seran a l’Ajuntament? Com s’establiran les relacions internes? Quina ànima predominarà, la més liberal del PDeCAT, o la més socialdemòcrata d’ERC? I l’ànima cupaire, com hi encaixarà? No val dir que “això ja ho resoldrem”, perquè una ànima i una altra poden aportar solucions diferents, per exemple, en relació al futur de l’Hospital, o en la definició de la política cultural, i això poc té a veure amb la república, perquè són coses que s’han de resoldre des de Reus. A més, cal tenir present el sorgiment d’una nova variable, que les enquestes han començat a mostrar: el PSC ha passat de ser un actor irrellevant a tenir un protagonisme del qual en pot treure un rèdit electoral, també a Reus, que complica encara més fer previsions. En aquest escenari, els partits republicans consideren un potencial soci de govern al PSC? I a Ara Reus? 

Els interrogants són molts, i són molt similars als que es plantegen a Barcelona, amb l’intent del filòsof Jordi Graupera d’unir les forces independentistes per governar “republicanament” l’Ajuntament de Barcelona, que no acaba de lligar amb l’estratègia republicana d’acostar els “comuns” a la causa independentista per poder sumar. De moment, els promotors de la iniciativa busquen suports i contribueixen a expandir la idea en l’àmbit nacional, enmig de l’escepticisme dels partits tradicionals.

Altres articles de
Francesc Domènech

29 setembre 2017

El que vindrà

La revista NW del mes de juliol publicava la carta del director que reproduïm avui, a dos dies del referèndum de l'1-O. Algunes coses que s'hi deien estan vigents encara avui.

22 març 2017

Josep Prat, Traiber i Carles Pellicer

"A qui hem de fer cas, doncs? En els temps que corren, en què ningú posa la mà al foc per ningú, el jutge té la paraula. Dos anys després de la declaració, ara se n'ha conegut el contingut, però no hi ha hagut, que se sàpiga, cap escorcoll a la seu del PDeCAT a la recerca de factures de la campanya de CiU del 2011".

publicitat