La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

Opinió

Coia Ballesté

Periodista

OPINIÓ | D'ESQUITLLÈBIT

El pollastre de Trump

Chi Young Yoon Choy, amb el seu pare, amb els coloms de la plaça de la Llbertat, a finals dels seixanta del segle passat

02/12/2020

Es diu Chi Young Yoon Choy i és catalana, sud-coreana i nord-americana. Quin passaport tan curiós, únic diria. La meva amiga Chani, com li diem tots, és un personatge real i molt especial. Va néixer a Corea del Sud, va viure la seva infància a Reus i va marxar cap als Estats Units quan va començar el declivi avícola a Reus. El seu pare era sexador de pollastres. Una professió molt ben valorada i imprescindible quan la capital del Baix Camp era referent de la indústria avícola europea i mundial. A Reus hi havia pollastres per tot arreu; granges per tot el terme; gallines a moltes cases i feina a dojo.

L’ofici del pare de la Chani consistia a descobrir el sexe dels pollets i classificar-los. Aquesta feina era, i és, indispensable per a les granges. Sempre me l’imaginava amb dos pollets grocs a les mans decidint, amb pocs segons, si anaven a la dreta o a l’esquerra depenent de si eren mascle o femella. No li he dit mai això a la Chani, però sempre em va fascinar aquesta feina, i la imatge del seu pare travessa, encara ara, de forma recurrent el meu cervell. Ser sexador de pollets segueix sent una feina molt valorada i ben pagada. Hi ha pocs experts i molta demanda. La seva feina és tan important que fa poc, al Regne Unit, el Consell Britànic d’Aus de Corral va fer una crida pública demanant sexadors qualificats. Deien que n’hi ha tant pocs que estan en perill els contractes d’exportació. 

Doncs bé, amb aquest ofici del pare, la família de la Chani va creuar l’oceà. Ella va seguir en contacte amb nosaltres via cartes tradicionals que s’enviava amb l’Elena, ella ens anava informant de com avançava la seva vida. Fa uns quants anys, cap al 1996 o per allà, el Barça volia fitxar un jugador de Corea del Sud, fet llavors absolutament excepcional. El vaig localitzar, que va ser complicat, però el jugador només parlava coreà. Passats els moments de decepció vaig pensar en ella, que crec que llavors vivia Chicago.  La Chani ens va ajudar, va fer de traductora i vam poder fer l’entrevista a tres bandes pel programa d’esports. El futbolista ens va confirmar que el Barça l’havia temptejat per fitxar-lo. En aquell moment era tant excepcional que el Barça busqués un jugadors asiàtic com quan la família de la Chani va venir a viure a Reus. Tothom n’anava ple, perquè llavors hi havia poca gent d’altres països i menys de tan lluny. La Chani, que diria que va ser una de les primeres persones d’origen asiàtic en viure a la ciutat, sempre torna a Reus, sempre parla de Reus i sempre recorda les experiències que va viure aquí. 

Els últims quatre anys les converses amb ella, que ara son molt més immediates amb whats i els milions de plataformes online, han girat inevitablement al voltant de Donald Trump.  No han estat reflexions balderes, ni vistes des de la perspectiva europea. Ni tan sols, des d’una perspectiva de partit polític. Han estat reflexions humanes, de sorpresa davant l’escalada incontrolable de violència verbal. De sorpresa davant la reiterada falta de respecte envers diversos col·lectius. De sorpresa pel declivi en què, en molts aspectes, s’ha vist immers el seu país.  

A quin calaix dels sexadors posaríem a Trump? Al del gall o al de la gallina? Els nord-americans en algunes protestes han utilitzat aquest animal per criticar al president. Li van instal·lar a tocar de la Casa Blanca un inflable enorme en forma pollet gegant amb cresta taronja, imitant el seu pentinat. Li venien a dir que era massa gallina per publicar la seva informació tributària, cosa que encara no ha fet.  A la Xina, una fàbrica va batre rècord de vendes comercialitzant inflables d’un gall que s’assembla molt a l’expresident dels Estats Units.  

El pollastre de Trump no s’ha acabat. No s’acabarà fàcilment perquè ha deixat empremta. Ha deixat ferides de desconfiança entre ciutadans, entre veïns, entres estats i entre col·lectius. Ha deixat gravades cicatrius que minen la convivència. 

No queda clar si l’inflable que caricaturitza Trump és gall o gallina, hi ha interpretacions de tota mena. En el seu cas, crec que ni el pare de la Chani hauria estat capaç de saber-ho. A mi tant me fa, el sexe aquí no m’importa més enllà dels estereotips associats a aquesta espècie. Si hagués estat “més gallina” i no tant “gallet” crec que li hauria anat millor. Però, ni això és determinat davant el pollastre universal que ha creat a tots els nivells. Negant el canvi climàtic; reduint els drets socials; o tibant fins a l’extrem la política internacional. Se’l defensa per l’economia, no dic que no. D’acord, ja veurem.

El gran mèrit de “El cheeto” (li diuen així a Trump per la similitud del color taronja de la seva pell amb aquest famós aperitiu) és exclusivament, des de el meu punt de vista, el pollastre universal que ha generat. 

P.D.: Abans de publicar l’article li he ensenyat a ella. S’ha posat a plorar quan m’intentava explicar el que l’adéu de Trump ha significat per moltes de persones.  I per cert, la Chani, mentre roda pel món, sempre es presenta com:  “L’avellana de Reus”.

 


Article original publicat a la Revista NW número 98 (Novembre 2020), que podeu adquirir aquí:

Revista número 98

Altres articles de
Coia Ballesté

15 octubre 2020

Cicles formatius? O cicles 'frustratius'?

Em va dir que no feia BAT, que volia fer un cicle. Primer em va impactar, no ho acabava d'entendre. I fins i tot em va sortir una espurna d'intolerància que lamento. Doncs has de fer BAT!, vaig dir, en un to més que seriós. Per mi, el més clar, el camí a seguir era el BUP i COU d'abans, vaja, el BAT. Vaig preguntar als qui hi entenen, vaig escoltar experts i amics, i la vaig escoltar a ella. Que savis els joves, ella tenia raó. La Formació Professional, els cicles formatius, són una gran opció, de present i de futur. Una altra forma d'estudiar i desenvolupar-te. Amb alternatives i amb un clar camí a seguir que podria obrir portes tant a altres cicles superiors, com a la vida, com a la universitat. Em vaig disculpar. S'han de conèixer les coses abans de parlar. I aprendre, aprendre sempre...

8 abril 2020

Carnaval, Carnaval, tant de 'mam' et fal mal

Voldria que el Carnaval fos sàtira, reivindicació, crítica social de les circumstàncies que vivim. Que servís per avançar, fent autocrítica del que fem. Vaja, que tingués una mica de l'essència del que era el Carnestoltes. Allò que em feia obrir els ulls o reconèixer l'enginy de moltes colles...

publicitat