La Revista de Reus

Em va dir que no feia BAT, que volia fer un cicle. Primer em va impactar, no ho acabava d’entendre. I fins i tot em va sortir una espurna d’intolerància que lamento. Doncs has de fer BAT!, vaig dir, en un to més que seriós. Per mi, el més clar, el camí a seguir era el BUP i COU d’abans, vaja, el BAT. Vaig preguntar als qui hi entenen, vaig escoltar experts i amics, i la vaig escoltar a ella. Que savis els joves, ella tenia raó. La Formació Professional, els cicles formatius, són una gran opció, de present i de futur. Una altra forma d’estudiar i desenvolupar-te. Amb alternatives i amb un clar camí a seguir que podria obrir portes tant a altres cicles superiors, com a la vida, com a la universitat. Em vaig disculpar. S’han de conèixer les coses abans de parlar. I aprendre, aprendre sempre.

Mai he vist a la meva filla estudiar tant com enguany, ni tan motivada. Ampliant els treballs, comentant-ho a casa, buscant més informació, contenta, realitzada. Fins i tot durant el confinament. El seguiment dels professors de l’IES Baix Camp va ser sensacional. Ha fet auxiliar d’infermeria i Roma semblava a tocar per molts camins diferents. Roma és el seu futur simbòlic. El camí de la seva vida. La Formació Professional li obria les portes de molts camins possibles. Això els ho van repetir per activa i per passiva des del primer moment i això se’m va quedar gravat com una gran veritat i com una gran opció de vida.

Ella, la meva filla, acaba el curs amb una molt bona nota, amb un 8,44. I opta per passar a un Cicle Superior, el camí natural. Vol fer Anatomia patològica i citodiagnòstic. Sensacional penso, una bona tria. Serà molt interessant. Passo molts dies escoltant com emocionades totes les seves amigues busquen informació, com decideixen, com s’informen, com valoren, com han après a construir futur! I, finalment, com fan la preinscripció. La il·lusió i l’aposta d’unes vides són en aquells escassos minuts davant l’ordinador. 

Entrar a Anatomia no serà fàcil, el 60% de les places són per als de BAT, que han estudiat dos anys; el 20% per a persones que decideixen tornar al sistema educatiu (Prova d’accés a Grau Superior) i un altre 20% per als estudiants de Cicles de Grau Mitjà. Imagineu aquestes proporcions aplicades a una oferta educativa de de vint-i-escaig llocs i una demanda (preinscripció) que més que triplica aquesta oferta.

“No entraré”, em diu. I jo, que sempre soc positiva, li dic que sí, que té bona nota i que té moltes opcions.

Però no. No ha entrat, ni a la primera, ni a la segona, ni a la tercera opció. I si ella fos un cas aïllat, no estaria escrivint això. Molts estudiants de Formació Professional han quedat fora, les llistes són llarguíssimes. I no són números, són joves que comencen la vida i als qui els vam dir que els Cicles eren una gran opció. Ara els Cicles, tan ben pensats en molts aspectes, frustren llargues llistes de gent. 

I el problema ja no és no entrar, és pitjor. És que en previsió que no entraran on volen, moltes i molts s’acaben matriculant a una especialitat que no és la que realment volien. Només per assegurar-se poder entrar. En el nostre cas, ni ha funcionat. Doblement frustrats, els qui no entren i els qui hauran d’estudiar una professió que d’entrada no els convenç. 

repliche orologi

Article publicat a la Revista NW núumero 96 (juliol de 2020)