La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

BOTIGUES I EMPRESES | Notícies empresarials

L'intens viatge que ha fet néixer una nova joguina

Sis emprenedores han creat del no-res el joc El Nan Casteller, tot aprofitant l'estat de gràcia del món dels castells

17/02/2013 | Per Francesc Domènech

Tres de les promotores del joc "El nan casteller"

Tres de les promotores del joc "El nan casteller"

El Nan Casteller és un joc de construcció de peces de fusta que està concebut perquè qui hi jugui construeixi un castell. El joc ha nascut de la iniciativa de sis emprenedores del Camp de Tarragona, que ara van de bòlit immerses en la primera fase de llançament del joc, per a la qual s’ha volgut aprofitar la gran intensitat que viu la temporada castellera al voltant del Concurs de Castells de Tarragona o diades de referència, com la de Santa Úrsula, a Valls. En els deu dies següents a la presentació pública del joc, ja n’havien venut més de 200.

La iniciativa és d’un grup de sis dones que provenen de sectors tan diversos com la gestió ambiental o l’enginyeria industrial, i que lidera Anna Tarragona. Parlar amb elles suposa un gran antídot contra el pessimisme que genera la situació econòmica, sobretot perquè quan t’expliquen l’origen del joc els ulls els brillen d’una manera que fa oblidar el to gris general i permeten pensar que amb idees, ganes, iniciativa i esforç  ens en podem sortir.

Algunes de les promotores del joc treballen juntes a la consultora ambiental Adhoc, que, dirigida per Anna Tarragona, té despatx a la plaça de Prim. S’han especialitzat en projectes de desenvolupament rural i sostenibilitat, en molts casos relacionats amb el turisme d’interior. Durant una bona part del 2011 treballaven en un projecte relacionat amb les gavarres, aquests boscos d’alzina i roure d’alçada baixa tan comuns a casa nostra. Solen ser boscos que estan molt abandonats i que no es gestionen, cosa que afecta la seva biodiversitat i que els converteix en combustible per als incendis. El tipus d’arbres que hi ha, amb un diàmetre de tronc molt petit, fa que la seva explotació no sigui rendible. L’encàrrec que van rebre va ser, justament, establir les bases per fer un pla de gestió d’aquests boscos, de manera que la seva explotació arribés a valer la pena, tant des del punt de vista econòmic com ambiental. Una de les conclusions a la qual van arribar va ser que, un cop condicionat un bosc, calen quatre anys perquè els arbres puguin oferir una fusta amb unes condicions físiques prou aptes com per poder-ne obtenir un valor afegit. Arribats a aquest punt, els va sortir un nou repte: decidir què fer amb la fusta, buscar-ne una utilitat que permetés el retorn de la inversió feta en la gestió del bosc. Calia alguna cosa per a la qual fossin necessàries peces petites de fusta. Potser perquè algunes de les sòcies són mares de canalla petita, de seguida els va venir al cap el sector de les joguines de fusta, cada cop més apreciades.

I mentre donaven tombs al problema, “el primer divendres del mes de gener d’aquest 2012 –recorden ara– estàvem fent un cafè a la plaça Prim ja amb la idea que teníem ganes de fer alguna cosa, i algú va dir per què no fem un joc de castells?” I aquí va arrencar tot. Feia poc de la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Nou mesos després presentaven el joc al local dels Xiquets de Reus. “Hem creat l’última peça de la cadena que cal per fer una bona gestió dels boscos: tenir una sortida adequada de la fusta”, explica Anna Tarragona.

 

Partir de zero

És clar que el camí no ha estat fàcil. Partien del zero absolut. Calia pensar bé el joc, dissenyar-ne les peces, determinar-ne el material adequat, buscar qui les fabriqués, fer el pla de negoci, pensar el pla de comunicació i el màrqueting, aconseguir l’homologació, gestionar la patent, buscar finançament…  Van optar per crear una empresa (una SL amb seu a Tivissa), van encarregar el disseny a una empresa de Barcelona que porta un fill de Reus, la comunicació i el màrqueting a una empresa, també de Barcelona, amb gent relacionada amb Valls, i van haver de patir un dur calvari per buscar una fusteria industrial capaç de fabricar les peces: “No trobàvem ningú, tot i anar a visitar diverses empreses amb problemes econòmics, però no es van sentir amb prou força per assumir el projecte”. Al final, van descobrir la Fundació Shalom, de Lleida, que entre les seves activitats té un taller ocupacional de fusteria industrial que dóna feina a discapacitats.

Per a la inversió necessària, compten només amb els recursos propis de les sis sòcies (“confiem a recuperar el que hem invertit en tres anys”, diuen). Tot i representar el paradigma del que és políticament correcte en els discursos institucionals que pretenen fomentar l’emprenedoria (són dones, són joves, estan ben formades, arrisquen, són mares, promouen les tradicions del país, fomenten l’economia social, donen feina a empreses catalanes…) no han rebut cap ajut públic més enllà del copet d’ànims a l’esquena.

Per al llançament confien, d’entrada, en el públic objectiu dels castellers i les colles. De cara a la campanya de Nadal volen ser presents a les botigues de joguines i, a l’estiu, oferir el joc i les seves peces com a souvenir per als turistes, convençudes com estan que no hi ha gaire varietat de productes d’aquests tipus que identifiquin la marca “Catalunya”. Es tracta, doncs, de fer créixer El Nan Casteller.

 

Reportatge publicat al número 9 de la revista NW (Octubre de 2012)

Notícies relacionades
ECONOMIA | Castells
Surt al mercat un joc de construcció per fer castells

21/09/2012 | Per NW Revista de Reus | comentaris comenta

La iniciativa ha nascut a Reus, liderada per Anna Tarragona, que s'ha associat amb unes altres cinc emprenedores per treure al mercat un nou producte, "El nan casteller", un joc de construcció que, per comptes de permetre construir cases, naus espacials o vehicles, fa possible fer una àmplia gamma de castells. Les peces són de fusta. Pretenen també convertir-lo en un souvenir que s'enduguin els turistes que ens visiten.