La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

OPINIó | ... ÉS EL MÓN

La catàstrofe de Fortuny

14/02/2013 | Per Josep Baiges | comentaris comenta

MArià Fortuny

MArià Fortuny

L’historiador Albert Arnavat, reusenc de tanta corpulència física com de contundència dialèctica (quan convé), va ser l’encarregat el mes passat d’il·lustrar-nos sobre la vida i l’obra de Marià Fortuny. En el decurs d’una concorreguda conferència, realitzada a l’Arxiu Històric, Arnavat ens va descobrir la immensa personalitat artística d’un creador que va deixar fonda petjada en la pintura europea i nord-americana del darrer terç del segle XIX. L’historiador i publicista també es va referir a la “sacralització” de la memòria del pintor a la seva ciutat nadiua, amb diversos exemples inequívocs de la mitificació que Reus ha fet de la seva figura.

Però Arnavat va aprofitar també la ponència per descobrir-nos un Fortuny suposadament fals que penja de les parets del Museu d’Art i Història. Es tracta de la Catàstrofe del Pontó d’Albern, que reprodueix un accident ferroviari que va tenir lloc l’any 1863 entre Hostalrich i Breda. Aquesta dada cronològica és la que no quadra amb l’autoria de Fortuny. L’obra data del 1850, quan a la península només hi havia la línia Barcelona-Mataró. Arnavat va demanar que es retiri l’obra afirmant que tot plegat frega el ridícul.

L’afirmació de l’historiador, i que corrobora algun especialista local en la matèria consultat per un servidor, m'ha fet reflexionar i treure punxa al llapis. D’entrada, perquè dóna un nou al·licient al nostre museu, el de veure un Fortuny fals o –millor dit– mal atribuït. La gent busca l’excepcionalitat, el tret diferencial. De vegades fins i tot l’astracanada. Mira que hi deu haver obres notables al santuari aragonès de Borja i ara resulta que la gent s’hi desplaça per contemplar aquell desmanec de l’Ecce Homo. Doncs ja ho tenim. A Reus podem vendre el Fortuny falsificat –o mal atribuït– amb un accident ferroviari impossible si no és, és clar, que entre les moltes virtuts de l’artista reusenc hi hagués la de visionari. Aleshores el personatge agafaria una altra dimensió esotèrica realment impactant.

Però, bromes a banda i que em perdonin els puristes, el protagonisme que Fortuny torna a adquirir en el món de Reus darrerament m’ha fet venir al cap una conversa que vaig mantenir fa anys amb l’escriptor Josep Maria Sugranyes (a.c.s) al voltant de l’artista. Sugranyes conservava la safata de plata en la qual es va portar el cor de Fortuny a la ciutat i que la seva família ha donat recentment a la Fundació Reddis. Durant la conversa, l’escriptor em va confessar que estaria bé reivindicar el retorn del cos de Fortuny a Reus, ja que a Roma, on ara mateix està enterrat, “ningú li fa cas”. Amb tots els respectes, em sembla que no és una bona idea. Després de veure com han remenat la mòmia del General Prim, al cos de Fortuny només li faltaria passar per un tràngol semblant. Això sí que seria una autèntica catàstrofe, superior fins i tot a la del Pontó d’Albern. Val més deixar-lo descansar en pau.

 

Article publicat al número 9 de la Revista NW (OCtubre de 2012)

Deixa el teu comentari

Nom

E-mail

Comentari