La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Reportatge

Les essències perdudes d'un barri

El barri Fortuny viu temps difícils quan fa més de 50 anys de la seva creació

03/02/2013 | Per Cori Sebastià

El barri Fortuny no viu el seu millor moment. Es troba en una situació que no té res a veure amb la de fa uns anys. (Fotos: Xavi Jurio)

El barri Fortuny no viu el seu millor moment. Es troba en una situació que no té res a veure amb la de fa uns anys. (Fotos: Xavi Jurio)

“Vaig a Reus” o “vaig a la capital”. Aquestes són expressions que encara avui fan servir els veïns més antics del barri Fortuny. Aquest barri, que es va crear als anys cinquanta del segle passat i va ser el primer que es va construir a Reus, ha patit una importat degradació durant aquests últims anys, segons asseguren els qui hi viuen. Avui els qui hi resideixen són, majoritàriament, persones d’edat avançada i immigrants estrangers. Hi ha, però, molts pisos, fet que ha donat lloc a diversos casos d’ocupació il·legal, que han desencadenat en altres problemes de convivència. Tot plegat, fa que el barri no visqui el seu millor moment, segons els veïns. Diuen que es troba en una situació que no té res a veure a la de fa uns anys.

El barri Fortuny va néixer com una prolongació de la ciutat cap a la carretera de Salou. Es va crear a la segona meitat de la dècada dels anys cinquanta i va néixer a partir d’un nucli de pisos promoguts per l’Obra Sindical del Hogar, organisme de la dictadura franquista destinat a executar els programes socials estatals en matèria d’habitatge amb la finalitat d’ajudar les classes menys afavorides econòmicament.  El conjunt de pisos es va anomenar Sant Bernat Calbó, en record de qui va ser abat de Santes Creus i bisbe de Vic, segons explica el llibre Els barris d’ADIGSA. Sant Bernat Calbó, Reus, de Xavier Muniesa, editat per Benestar Social de la Generalitat de Catalunya el 1995. Al voltant d’aquest nucli originari de cases es van construir altres blocs d’edificis promoguts pel bisbat o per altres institucions. El conjunt va adoptar el nom de barri Fortuny en homenatge al pintor reusenc. El projecte inicial preveia la construcció de 900 habitatges (d’entre poc més de 50 i 80 metres quadrats) repartits en tretze blocs. Els pisos formen part d’uns blocs lineals amb alguns que fan una lleugera corba. La col·locació dels blocs va donar lloc a la creació d’unes petites places interiors en les quals, avui dia, la gran majoria llueix cartells en què es deixa clar que hi està prohibit jugar a pilota. Els carrers del barri inicialment s’anomenaven com les lletres de l’abecedari. Encara ara hi ha façanes en les quals es pot veure l’antiga denominació al costat de la nova.

Agustí Escolà, a la finestra de casa seva.

En la memòria de molts dels habitants del barri Fortuny és ben present el mas del Boule, després batejat amb el nom de mas Quer, perquè va ser als seus terrenys on es va aixecar el barri. Aquest mas era propietat d’un indià que havia tornat de Cuba enriquit. Com van fer molts altres indians, va crear una finca que li recordés les possessions d’ultramar. Inicialment, la finca era propietat dels Boule. El casament d’una hereva de la finca amb un Quer va provocar el canvi de nom.

Agustí Escolà té 81 anys i viu al barri Fortuny des de fa mig segle. Va ser dels primers veïns que va tenir la zona. Hi va anar a viure quan es va casar amb la Mercè. El matrimoni va accedir a un dels primers pisos que va construir l’Obra Sindical. “El lloguer que ens demanaven per a un pis a Reus era molt car”, explica l’Agustí. Així doncs, quan la parella va saber que s’estava construint aquest nou barri, amb uns habitatges més econòmics, va optar per un d’ells. Escolà recorda que quan hi van anar a viure només hi havia els primers blocs del barri: “Pràcticament tot era un camp desert. L’actual plaça de Gabriel Ferrater [la plaça central del barri on hi ha l’església] era un camp perdut”.

Dolores Rossell

Antonio EscauriazaUns records similars tenen Dolores Rosell i el seu marit, Antonio Escauriaza. El matrimoni fa 48 anys que hi resideix. Des d’aleshores viuen al carrer de Castella, a la primera illa de cases que es va aixecar. De la mateixa manera que l’Agustí Escolà, la Dolores Rosell explica que van triar un pis al barri Fortuny perquè en aquella època tenien un preu més assequible, però no se n’amaga quan reconeix que, si hagués tingut disponibilitat econòmica, hauria triat el centre de Reus: “Jo havia viscut al raval de Sant Pere. El centre sempre m’ha tirat”. 

Els primers habitants que va tenir el barri eren famílies joves, amb fills petits. Molts eren de Reus, però també un gruix important va formar part de l’onada migratòria que va portar fins a la capital del Baix Camp famílies procedents del sud i del sud-oest de l’Estat, com ara d’Andalusia.

Agustí Escolà i Dolores Rosell coincideixen a afirmar que en els primers anys del barri tots els veïns es coneixien. “Era un poblet. Després de sopar podies baixar a la placeta a prendre la fresca i deixar la porta oberta de casa”, explica la Dolores. Durant una bona pila d’anys, el barri va viure una època esplendorosa. Els seus residents relaten les grans festes que s’hi feien, amb elecció de la pubilla inclosa, i que atreien veïns d’altres zones de Reus. L’alta activitat també es va traduir amb la creació de l’associació de veïns i d’entitats de caire variat. Així, per exemple, es va fundar la Unió Esportiva del Barri Fortuny, que va permetre a la zona tenir un equip de futbol,  i la Unió Ciclista del Barri Fortuny. Ambdues avui ja han desaparegut. El barri també es va dotar, gràcies a l’entitat d’estalvis “la Caixa”, d’una biblioteca pública que molts estudiants reusencs van fer servir durant anys davant la nul·la inexistència d’equipaments d’aquest estil a la ciutat, a excepció de la biblioteca del Centre de Lectura, a la qual solament podien accedir els socis de l’entitat. Els qui aleshores vivien al barri destaquen que no hi faltava de res. Tenia de tot i, segons la seva opinió, si es volia no calia sortir fora. I és que el barri també disposava d’una extensa varietat de comerços. 

Salvador Pàmies

Qui bé ho sap és Salvador Pàmies. Avui dia la seva carnisseria encara té les portes obertes al carrer de Catalunya, en uns moments en què al barri (tal com també passa en altres punts de la ciutat) es poden veure molts locals amb les persianes abaixades i amb uns vidres i uns rètols que deixen clar que en un altre temps hi van acollir activitat. El pare de Pàmies ja tenia una botiga al carrer Ample, que encara avui funciona, i amb la creació del barri Fortuny hi va veure una bona oportunitat per obrir-hi un negoci. La família Pàmies, doncs, que era del municipi prioratí de Gratallops, va ser una de les primeres a ocupar un dels barracons que van funcionar com a botigues en els inicis del barri, per, després, aconseguir un local on va obrir un comerç. El Salvador recorda que quan va arribar al barri Fortuny tenia 15 anys. No hi ha viscut mai, però el fet de passar-hi pràcticament tota la vida com a treballador és per a ell “com si hi hagués viscut”. Amb la perspectiva que dóna el pas del temps té clar, ara ja jubilat, que el barri ha canviat molt en les seves gairebé sis dècades de vida: “Abans era molt tranquil, amb una convivència molt maca. Això s’ha perdut. Els primers veïns que va tenir el barri van ser persones joves que van comprar un pis a un preu econòmic. Amb el pas dels anys s’han fet grans, alguns han marxat, n’hi ha que viuen sols i altres han mort”. Tot això sense oblidar que és una realitat l’arribada de nouvinguts i l’existència de molts pisos buits. Per exemple, a l’escala de l’Agustí Escolà n’hi ha un, dels sis habitatges que té el bloc, mentre que a l’edifici de la Dolores Rosell en són dos els desocupats d’un total de vuit.

 

Arriben nous veïns

El creixement urbanístic que va experimentar Reus a partir de la segona meitat del segle passat va comportar la creació de noves zones residencials i va fer que molts dels habitants inicials del barri Fortuny marxessin. Això va passar, per exemple, amb la construcció del barri Niloga. “El barri Fortuny era lluny de Reus, de les escoles. En aquells primers anys no hi havia autobús. Havies de baixar a peu o amb el Carrilet”, relata Agustí Escolà. Així, doncs, la construcció de nous nuclis més propers al centre de Reus va jugar en contra del barri Fortuny. Alguns dels primers habitants s’hi van traslladar i més endavant els fills dels qui es van quedar també van optar per residir en altres indrets de la ciutat. Per contra, van començar a arribar nous col·lectius amb un pes important dels immigrants estrangers. Aquests es van trobar uns pisos amb un preu molt econòmic, motivat, en bona part, per les característiques dels blocs. I és que els primers edificis, de fins a cinc plantes en alguns casos, no tenien, ni tenen encara avui, ascensor.  Això ha fet que amb el pas dels anys se n’abaratís el preu i anessin a parar a mans de moltes persones que van arribar a Reus a principis del segle XXI en la segona onada migratòria,  igual com va passar en altres municipis. Eren ciutadans d’altres països, com ara del Marroc.

Samira Moundir

Aquest és el cas de la Samira. Té 31 anys, està casada i té tres filles. Va arribar a Reus amb la seva filla gran fa deu anys, quan el seu home ja en feia tres que vivia i treballava a la ciutat. Primer, van estar en un pis de lloguer al carrer de Sant Pancraç, però un cop amb tota la família instal·lada a Reus, es van plantejar comprar un habitatge al barri Fortuny, atesa la seva proximitat a l’empresa de fruits secs on treballa el seu home. “Vam visitar el barri i ens va agradar. Teníem a prop l’escola i era una zona tranquil·la”, comenta la Samira. La tranquil·litat és el tret que més destaca, un aspecte, però, que assegura que ha canviat, i força, aquests últims anys. “En l’últim any i mig ha canviat molt. Ha arribat molta gent nova, d’altres països. A les nits d’estiu costa dormir pel soroll que hi ha al carrer”. Dolores Rosell, que escolta la seva explicació, no se n’està d’apuntar: “Si els de fora han notat el canvi, molt més ho hem fet nosaltres”, en referència als primers veïns que va rebre el barri Fortuny i que encara hi viuen.

Entre els veïns hi ha unanimitat que el barri s’ha degradat, i molt. Si es fa un tomb per la zona, s’hi poden veure algunes façanes dels blocs originaris força malmeses. Per exemple, a la glorieta Balears, on es fa evident que cal més que una bona mà de pintura. També s’hi detecta algun que altre pis que ha estat tapiat després que fos ocupat de manera il·legal. Això ha passat en un habitatge de la glorieta de Galícia. Els veïns asseguren que al barri s’han ocupat il·legalment gairebé una vintena d’habitatges que són propietat de diverses entitats bancàries. L’ocupació il·legal també ha donat lloc a altres problemes, com ara el tràfic de drogues. Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Reus van detenir set persones aquest setembre passat en un pis de la glorieta de Galícia. En l’operació, els cossos policials van assegurar que s’havia aconseguit desmantellar un important punt de venda de droga.

Miquel Reverte presideix des de fa divuit anys l’Associació de Veïns del barri Fortuny, una de les entitats veïnals més antigues de la ciutat. Afirma sense embuts que és evident que el barri s’ha degradat i apunta com un dels principals culpables l’important volum d’immigrants que ha acollit. Reverte comenta que des de l’associació es fa “tot el que es pot” per programar activitats i justifica la seva davallada en la caiguda dels ajuts de les administracions. Tot i això, destaca que actualment els veïns de la zona poden trobar un bon gruix d’activitats al centre cívic Migjorn, en la programació que ofereix l’Ajuntament.

 

Dues associacions de veïns

Un grup de veïns del barri Fortuny, però, disconformes amb la falta d’activitat de l’associació, a qui culpen en certa manera de la degradació que ha patit la zona, han decidit crear una altra entitat. S’anomena Associació Veïnal d’Amics del Barri Fortuny. Els seus promotors asseguren que van intentar arribar a una entesa amb Miquel Reverte perquè deixés pas a gent nova al capdavant de l’associació de veïns que presideix. La falta d’entesa, però, els ha portat a muntar una altra entitat, de la qual Reverte assegura que no en sap ben bé res. Sigui com sigui, els impulsors de la nova associació veïnal afirmen que la Generalitat ja ha donat el vistiplau als estatuts. La nova associació neix amb la voluntat de donar servei als veïns del barri Fortuny, però també als que viuen a altres nuclis residencials de la zona, com és el cas dels xalets Pàmies, els blocs Massó i la urbanització Moixí. Pepita Roig ha viscut tota la vida a la zona. Primer, a la urbanització Moixí i després, al barri Fortuny, on durant dotze anys va regentar una floristeria. La seva vivència li permet assegurar que “aquest era un barri molt maco i acollidor”. Ara, doncs, ella i la resta de membres de la junta de la nova entitat s’han fixat com a objectiu que el barri recuperi el seu encant. Estan convençuts que l’associació ha de treballar a favor de la convivència i que pot fer molt per a la integració dels nouvinguts. “Volem donar vida al barri. La gent d’aquí no ha de tenir por dels que han vingut de fora. Uns no s’han integrat i els altres no els ho han deixat fer. Sabem que són temps difícils, però volem reactivar les botigues del barri i tornar a obrir la biblioteca de la Caixa”, explica Roig.

Aspecte del barri

Els impulsors de la nova entitat tenen clar que el civisme s’ha d’inculcar de ben aviat. Per això, volen programar activitats, ja siguin de caire cultural o esportiu, per a la canalla i els joves. En aquest sentit, són conscients que és fonamental aconseguir un local social, una fita que saben que no és fàcil tenint en compte els temps que corren. “Intentarem reunir fons econòmics. Avui dia les associacions depenen massa de les subvencions. Nosaltres volem estar al marge de la política. Mirarem d’aconseguir ajuts de les administracions, però no ens volem casar amb ningú”, afirma amb contundència Albert Roig, vicepresident de l’entitat i també un veí de tota la vida del barri. Per ell, és clau que l’associació aconsegueixi remoure la consciència dels veïns perquè s’impliquin en la vida del barri. Segons diu, s’han de recuperar moltes de les activitats que s’han perdut al llarg dels anys, però també considera que la revitalització de la zona se centra en diverses millores urbanístiques. Roig posa com a exemple l’arranjament de les rampes per a minusvàlids: “Si algú hi hagués estat al damunt quan es van començar a fer, se n’hauria adonat que estaven malament”.

El barri Fortuny, doncs, té moltes coses per millorar, però els qui hi viuen, des de fa cinc dècades o una, estan convençuts que s’ho val. 

 

El problema dels ascensors

Les característiques físiques de la majoria d’edificis que hi ha al Barri Fortuny suposen una dificultat a l’hora de dissenyar qualsevol acció pública que serveixi per millorar les condicions de vida de la zona. Aquesta circumstància s’ha fet especialment evident és en el Pla de Millora Urbana per a la instal·lació d’ascensors als edificis. Era una demanda dels veïns que venia de lluny, producte de la necessitat de fer més accessibles els pisos davant la progressiva pujada de la mitjana d’edat dels seus habitants. L’Ajuntament anterior va impulsar el pla, que afectava 78 escales amb un total de 664 pisos, i que es va trobar amb dues dificultats: la primera, l’estructura dels edificis, que fa que els ascensors s’hagin de construir per l’exterior dels edificis. L’ull de l’escala no dóna per encabir-hi un ascensor i no hi havia altra solució tècnica que fer-los per l’exterior, la qual cosa implica ocupar la via pública. La conseqüència és que es feia necessari ampliar les voreres. Aquesta dificultat es va poder superar i el pla va arribar a ser aprovat per Urbanisme de la Generalitat a la primavera del 2010. El segon escull és més dur de superar: es tracta del cost dels ascensors. Comptades les subvencions, a cada veí li sortirien a entre 3.000 i 5.000 euros. Les comunitats de veïns han dit ja a l’Ajuntament que no poden assumir aquest cost. Tot plegat, i malgrat que el projecte estigui aprovat, manté en pla en situació de paràlisi.

L’Ajuntament anterior pretenia aconseguir més recursos per destinar al projecte dels ascensors en incloure el Barri Fortuny en el Pla d’Intervenció Integral de la zona sud de la ciutat, que va presentar a la setena convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat, la mateixa que ha permès, per exemple, totes les intervencions del barri del Carme. El projecte, però, no va ser acceptat per la Generalitat, després que es presentés el mes d’abril del 2010. El Pla preveia accions en tots els àmbits, que ara hauran d’esperar.

El barri, això sí, s’ha vist beneficiat per la millora dels equipaments públics que hi ha a la zona, comptant els barris veïns, com són el Pavelló olímpic, el CAP carrer Astorga, el Centre Cívic Migjorn, la Deixalleria Sud, el Centre de la Imatge Mas Iglésias, Biblioteca Pere Anguera (encara tancada), el camp futbol barri Montserrat, les escoles Marià Fortuny i Sant Bernat Calbó o l’Institut Josep Tapiró, a més de la concertada Escola Puigcerver.

 

Reportatge publicat al número 9 de la Revista NW (Octubre 2012)