La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

OPINIó | Tribuna

El periodisme ha perdut

26/11/2012 | Per Francesc Domènech | comentaris 8 comentaris

No em fio dels periodistes, ni dels mitjans, que tenen com a causa alguna cosa que no sigui el mateix exercici de l’ofici de periodista, que és el d’intentar explicar les coses tal com són. En la campanya electoral que hem deixat enrere, les enquestes van dibuixar una realitat a partir de la qual els mitjans catalans i els de Madrid van dissenyar les seves estratègies en base a un periodisme ideològic fet amb un estil i unes portades pròpies del periodisme esportiu, que ha continuat aquest dilluns en analitzar els resultats electorals. Els mitjans, individualment, no han reflectit durant la campanya la realitat ideològica del país. I el sistema de mitjans, vist globalment, no és prou plural com per pensar que el conjunt sí que la reflecteix. La conclusió de tot plegat és que els mitjans de comunicació, en general, han faltat a la veritat en benefici d’una causa política. I quan els mitjans falten a la veritat perden el seu sentit d’existir i, és clar, van perdent públic.

Hi ha moltes causes que fan canviar l’hàbit de consum dels mitjans de comunicació, però la sensació que el periodisme fa el joc a la política en la seva accepció més negativa tinc la sensació que s’està imposant: “Tots els diaris són iguals”, es diu, de la mateixa manera que s’afirma que “tots els polítics són iguals”. Fa la sensació que els mitjans, com alguns polítics, es pensen que el ciutadà és ruc. I resulta que les lectures més objectives dels resultats electorals d’ahir els hem d’anar a buscar a la premsa estrangera. Hi ha excepcions, és clar. Però vist el panorama general que s’ha fet visible aquests dies de campanya, la situació resulta preocupant.

Hi ha massa tertúlia i massa poca informació. Massa opinió i massa poca interpretació. S’accepten massa fàcilment molts missatges i es pregunta poc. Es valora massa el periodista que està a prop del poder, i massa poc el que se submergeix a les realitats socials, que n’hi ha, i de molt bons. S’imposa la idea que la realitat del món és a les xarxes socials i es parla poc amb la gent… I, és clar, tot això se suma als brutals efectes que la crisi econòmica genera en els mitjans, i que fa que es debiliti de manera perillosa la democràcia.

M’ha agradat sentir l’endemà de les eleccions algunes autocrítiques fetes des del periodisme, que havia dibuixat durant la campanya una realitat inexistent, que les urnes han posat al seu lloc.  Però mentre tendim a tractar la política com el futbol, poc arreglarem el problema. En aquestes eleccions, alguns han guanyat i d’altres han perdut. I, d’entre els perdedors, hi ha el periodisme.

8 comentaris invertir ordre dels comentaris
1

Jordi Pallarés

26 novembre 2012 a les 13:04h

Els mitjans atenen els seus interessos polítics i empresarials (si és que les dues coses no són ja el mateix). Els opinadors estrella segueixen el joc i sovint no rasquen bola, com ha succeït en aquesta campanya. A les redaccions, als periodistes, ni se'ls demana que facin periodisme ni se'ls proporcionen els mitjans per a fer-ho. Som l'últim esgraó de l'engranatge dels departaments de comunicació. I com que els professionals no ens dediquem a "fer periodisme" sospito que a la llarga oblidarem els bon hàbits que requereix la professió, si és que no ho hem fet ja. I ja fa temps que estem així...els que encara tenim la sort de treballar. Salut!

2

gemma romeu

26 novembre 2012 a les 14:59h

Feia temps que no llegia més veritats juntes. Totalment d'acord. I pregunto per qué ho compliquen tot tant ? Molt xerrar i poc actuar, moltes perspectives i poques realitats, molt entusiasme i alhora poca determinació, moltes promeses i poca efectivitat. Jo pensava que en l'ofici de periodista per damunt de tot s'havia de reflectir la veritat, que ja sabem que cadascú té la seva ideologia personal, però que mai s'havia de faltar a allò que era palpable fins ara: la veritat. Amb aquestes eleccions i la campanya que ens han porporcionat , ja no crec en res. Bé, perdó, crec que en periodistes que, com tu, Quico, i alguns més que estan molt a prop teu, encara defensen i practiquen un ofici que ara sembla que també està de "rebaixes".

3

Alfred

26 novembre 2012 a les 15:59h

Jo no tindria aquest problema si no amaguessin la seva parcialitat malsana sota una màscara de pretesa independència que no pretén altra cosa que confondre a a ciutadania. Per altra banda els que es puguin manifestar des de una independència real de criteri entenc que seria honest que fessin pública la seva tendència política. I encara més, considero que els que vulguin fer periodisme independent per reflectir la realitat i els diferents parès a la ciutadania, perquè aquesta es pugui formar el seu propi criteri, encara que a la pràctica això és molt difícil, tothom te la seva ideologia i això no ha d'impossibilitar la seva feina de manera honesta, només que el professional ha d'ésser honrat i posar les cartes sobre la taula. Bona feina.

4

jos masegosa

26 novembre 2012 a les 16:47h

Francesc Domènec, estic d'acord amb la conclusió (el periodisme perd perquè no hi pluralitat de mitjans 9 aquest són iguals) però no amb els arguments. No es pot explicar "les coses tal com són" perquè explicar implica interpretar (paraula satanitzada) amb rigor, llibertad i fidelitat. Cada periodista argumentarà diferent. "Hi ha massa opinió i poca interpretació, massa tertúlia i massa poca informació"? Amb respecte, de veritat penses el que escrius? No hi ha cap diferència en res de tot això. Tot és opinió!!! Benvinguda opinió!, perquè darrere d'allò que se'n diu informació no hi ha res més que opinió i amb això se'n fan moltes trampes."Lectures més objectives", com si haguéssin lectures poc objectives!! Són interpretacions, només això. No existeix la objectivitat més enllà del teu codi pin per treure diners del caixer o de les vegades que la nostra parella ens va posar les banyes. Amb dades certes es construeixen les majors mentides.Els periodistes han d'afilar el sentit crític, seguir les normes del codi deontològic i argumentar amb honestedad.No hi ha altre

5

Xavier Borràs

26 novembre 2012 a les 17:27h

El títol de l'article no hauria de ser "El periodisme analògic ha perdut"? Ho dic perquè en tot l'article estàs parlant dels mitjans clàssics i un sol cop cites el digitals que, en general, crec que han demostrat molta més pluralitat i més obertura, en definitiva més periodisme. Dos exemples que sumen: naciodigital.cat i vilaweb.cat. El que ha perdut és el vell periodisme, això sí.

6

Salvador Palomar

27 novembre 2012 a les 09:14h

El teu article obre, o retorna a, reflexions prou interessants tant per als periodistes com per als que us llegim o escoltem, i intentem comunicar a la societat propostes, idees, valoracions... en temes molt diversos (és a dir que generem material que pot ser "notícia"). La reflexió es pot aplicar, doncs, a molts altres àmbits, però és clar que el fet que el motiva és paradigmàtic. Molt d'acord amb que s'accepten massa els missatges i es pregunta poc. El periodisme, em sembla, fa massa el joc als comunicats de premsa i a les escenificacions, evidentment, sobretot a les polítiques, perquè els polítics i les institucions tenen els majors recursos. I que hi ha massa tertúlia -o xerrar per xerrar- i es valoren massa els periodistes que estan prop del poder. Cal no oblidar que, de ben segur, hi ha bons professionals maldant per guanyar-se la vida en mitjans que són màquines de propaganda al servei de partits o poders econòmics. També que d'aquesta percepció de que tots els periodistes sou iguals en surt una no menys errònia visió de que la veritat és a la xarxa. De fet, el món digital pot bastir realitats virtuals ben allunyades del carrer... i la xarxa també genera els seus monstres -els comentaristes anònims en són un- que poden desdibuixar fins l'opinió més raonada. Són molts temes els que m'ha suggerit la lectura de l'article. Bona feina.

7

Jordi Saumell

27 novembre 2012 a les 11:01h

Aquest és un gran debat, Quico. No puc parlar pels altres mitjans però sí pel que conec. Cal saber diferenciar el temps de la informació de l'opinió i, no ens enganyem, la informació assèptica és cosa del passat. Del contrari, Catalunya Informació seria el mitjà amb més audiència. La gent vol/volem sentir-se/nos identificats amb algú. Sentimentalment o ideològicament. I no tant perquè ningú ens diguin què hem de pensar sinó per saber que compartim pensaments i tenim afinitats. Què vols que et digui, a mi em sembla lícit que els mitjans hagin fet la seva aposta. De fet, no és una cosa nova perquè tothom sap de quin peu calça La Vanguardia, El Periódico, l'Ara, El País o l'ABC? Tots acabem llegint el diari, escoltant la ràdio o mirant la tele amb la que ens sentim més còmodes. Ara bé, d'aquí a extrapolar els resultats electorals d'un partit al paper dels mitjans em sembla arriscat.I posats a debatre també es podria parlar de l'històric interès dels partits a controlar mitjans o, almenys, tenir-hi una certa quota. Perquè TOTS els partits, des del més gran al més petit, des de la dreta més dreta a l'esquerra més esquerra, des del partit més veterà al més nou del Parlament... TOTS exerceixen pressions per reclamar quotes mediàtiques molt complicades de gestionar i encara més complicades de satisfer. En periodisme, totalment en contra de les imposicions i manipulacions, i totalment a favor de la informació i l'opinió.

8

josep maria

28 novembre 2012 a les 03:59h

Escriu J. Masegosa ''Amb dades certes es construeixen les majors mentides'' El meu amic Salvador, que ja descansa en un altra dimensió, era el meu heroi..Comandant del bando republicà, a la guerra incivil, va defensar una posició fins al final..els rojos eran dalt d'un turò i els nacionals varen patir moltes baixes per conquerir-ho..Al final, van quedar molts pocs defensors vius, en Salvador entre ells..El comandant feixista, enrabiat pel gran nombre de baixes, va ordenar als seus homes que afusellesin als supervivents..En Salvador, tot i estar sota la baioneta d'un soldat, va arrencar el fusell de les seves mans i l'hi va trencar el cap al comandant cainita...Els soldats, que ja feia dies que patien l'extrema crueltat del desgraciat que els esperonaba, varen perdonar la vida a tots els republicans...Ja retirat, el Salvador solia anar cada dia a la botiga del poble que feia de quiosc, a mes de vendre utils de llibreria. Estaba soscrit a La Vanguardia i l'anava a buscar, pero avans de arxar es llegia tots els diaris,alli mateix, de peu, pasava les fulles..Un dia que varem coincidir l'hi vaig preguntar quin era el motiu per fer-ho i hem va respondre:''xiquet, busco les mentides''Com va escriure Voltaire, jo també ''desprecio profundament les profesions que es basen en el resentiment entre les persones''...la de periodiste n'es un exemple perfecte

Deixa el teu comentari

Nom

E-mail

Comentari