La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

OPINIó | Fora de càmera

Adéu a més de tres segles d'història

01/11/2012 | Per Cori Sebastià

Il·lustració: Cristian Inaraja

Il·lustració: Cristian Inaraja

Reus té des d’aquest juny dues places més al seu vialer: la plaça de la Moreneta, al barri de Montserrat, i la plaça de David Constantí, a prop del raval de Jesús. El ple de l’Ajuntament ha aprovat aquest mes les dues denominacions. La plaça de la Moreneta va rebre llum verda quan ja feia quinze dies que l’espai s’havia inaugurat oficialment, mentre que el govern local va incloure dins del programa de la Festa Major de Sant Pere la nova denominació de la plaça de David Constantí. Aquest és un homenatge a l’escultor i tallista, creador de la parella de nanos del Xiquet i la Xiqueta, i també responsable de reproduir, amb un pes més reduït, els nanos que va fer l’escultor Modest Gené. Vistos els mèrits de David Constantí, res a dir al fet que un carrer el recordi. Tot el contrari. En aquest punt no es qüestiona la persona, sinó l’elecció de l’espai que porta el seu nom, perquè, de fet, ja en tenia un des de feia més de tres segles.

Em va sorprendre la denominació de plaça de David Constantí a l’espai conegut fins ara com a plaça de Pubill Oriol. No entenia per quin motiu es canviava el nom, quan, per exemple, no s’havia produït cap canvi de règim polític, fet que sovint comporta la modificació de la nomenclatura dels carrers.

Fonts municipals em van assegurar que, de fet, la plaça de Pubill Oriol no existia. L’explicació oficial va ser que la placeta no tenia nom perquè “ tècnicament no hi havia cap placa que ho indiqués”. Efectivament, no n’hi havia perquè el carrer de Pubill Oriol va del carrer de la Perla fins al carrer de la Galera. En aquesta extensió s’inclou la placeta que sorgeix en el tram del vial més ample. Totes les cases que hi ha consten situades al carrer de Pubill Oriol. La denominació d’aquest vial té una antiguitat de més de tres segles. No ho dic pas jo. Ho afirmen diversos estudiosos. Per exemple, Pere Alegre en el llibre Els carrers de Reus 1710-2010 apunta que el nom és vigent des de 1668. És a dir, que no ha canviat mai de denominació, manés qui manés. Així mateix, l’erudit Ramon Amigó, que va assessorar en el passat l’Ajuntament a l’hora de regular de manera coherent els noms dels carrers, assenyala que Oriol era el cognom d’un conegut propietari del carrer i que, de fet, d’aquí li vindria el nom. Amigó afegeix que el mot “Pubill” era el que tenia el tal Oriol en el segle XVII. I més dades, que reafirmen l’antiguitat del nom. Enric Tricaz en el seu llibre Homes i dones pels carrers de Reus també assenyala que el carrer de Pubill Oriol és un nom que es perd en la nit dels temps.

Ara, doncs, el canvi de nom fa que el carrer de Pubill Oriol quedi tallat en dos trams. Això lògicament no és cap tragèdia, però sí que és una llàstima que el canvi faci perdre un nom que formava part de la nostra realitat i, sobretot, de la nostra història.

 

Article publicat al número 6 de la Revista NW (Juny de 2012)