La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

MENJAR I BEURE | Reportatge

Reus i la passió pel vi

Recorregut per alguns dels establiments especialitzats en vi de la ciutat

21/10/2012 | Per Cèsar Compte

Els vins de casa es troben a les botigues especialitzades de la ciutat (Fotos: Xavi Jurio)

Els vins de casa es troben a les botigues especialitzades de la ciutat (Fotos: Xavi Jurio)

Fa precisament 25 anys es van instal·lar a la ciutat un parell de comerços dedicats a la venda exclusiva de vi i licors, amb l’objectiu d’incentivar-ne el consum i educar els paladars dels clients; dos establiments que se sumaven als cellers tradicionals ja existents dedicats majoritàriament a la venda de vi a granel. Aquests dos negocis encara ara es mantenen com a referents, Celler Vicava i Tot Vi. Dues iniciatives pioneres a les quals, posteriorment, s’han afegit altres comerços i una fira de creació recent, Reus Viu el Vi. La quarta edició d’aquest certamen, organitzat per la Cambra de Comerç i l’Ajuntament de Reus, tornarà a omplir la plaça de la Llibertat del 8 al 10 de juny i reunirà els millors cellers de les denominacions d’origen de la demarcació cameral. Més de 50.000 visitants i 45.000 tastos de vins servits en l’edició passada avalen l’èxit de convocatòria i d’aquesta passió pel vi que es viu a la capital del Baix Camp.

Montserrat Saumell, la mestressa del Celler Vicava, regentava a principis dels vuitanta una botiga de característiques similars a Barcelona. “Era un establiment petit, però que funcionava molt bé”, afegeix Saumell. Precisament els bons resultats del negoci i les primeres lliçons que va rebre al voltant del món del vi la van fer decidir a obrir botiga pròpia a la seva ciutat natal, en concret al carrer Ample. Al llarg d’aquests anys, ha viscut l’esclat del Priorat i la davallada de la venda de cava; però sobretot una de les coses que la té més sorpresa és la gairebé desaparició de la venda d’altres vins que no siguin de la terra. Els famosos Ribera del Duero o Rioja en aquests moments són productes molt residuals enmig de les més de 1.600 referències que té exposades: “La gent només vol vi de la nostra zona. És una cosa molt exagerada en aquests moments.”

Algunes de les botigues tenen bótes en el seu interior.

Un fet que no sorprèn l’altre comerç degà en la venda de vi embotellat a la ciutat. Amb celler propi a la Vilella Baixa, Tot Vi es va obrir a Reus, al carrer de Roger de Belfort, amb la voluntat de ser una botiga de barri, on el vi a granel fos el que més s’oferís. Fa uns mesos, però, van reformar l’establiment per fer desaparèixer les bótes i deixar només les dels vins dolços i dedicar-se majoritàriament a la venda del vi embotellat. “Cada vegada tenim més referències, tenim més vins de casa amb una qualitat molt bona, sense que el preu es dispari i això fa que les vendes continuïn presentant bons resultats”, comenta Maria Sabaté, actual encarregada de la botiga familiar. Precisament amb una oferta cada vegada més àmplia, és evident que la tria es fa més complicada. Tenir totes les referències en una botiga és impossible “i al final només vens el vi que t’agrada”, afegeix Xemi Gené, propietari de L’Orangette. El comerç del carrer d’Aleus va néixer el juliol de 2006 i té molt clar el seu objectiu a curt termini: “Recuperar el consum de vi a taula”. La solució es diu bag in box. Un sistema d’envasament que permet beure vi diàriament sense que es faci malbé i amb una relació qualitat-preu cada vegada més ajustada, “hem de vetllar perquè es produeixin litres de vi, no quilos de vidre”. Els vins d’altres països, segons Gené, també tindran alguna cosa a dir en els propers anys, com, per exemple, els que s’elaboren amb una varietat de raïm blanc, els riesling, vins produïts a la regió d’Alsàcia; o un vi mexicà fet amb nebbiolo, una de les joies de la vinya italiana del Piemont, però “nosaltres hem de continuar el nostre predicament al voltant dels vins de casa nostra. Productes molt bons i ben fets, i què millor que donar a guanyar quatre centimets als nostres pagesos!” Una opinió compartida amb el propietari de l’empresa reusenca Vinum, dedicada a la venda a l’engròs, al carrer de Raseta de Sales. Anton Gómez afirma que sempre es treballa des del respecte per un producte viu “ens hem convertit en prescriptors dels nostres cellers, explicant com es fa i qui hi ha al darrere. Hem de saber transmetre aquesta passió”, una passió cada vegada més majoritària també en la nova restauració. Segons Gómez,” ara  els restaurants tenen més en compte els productes de la terra; tant pel concepte identitari com de qualitat, perquè els nostres productes no tenen res a envejar als d’altres zones geogràfiques.”

Però el vi no és l’únic producte que es comercialitza en aquests establiments, els licors també ocupen un espai molt important als expositors. Montserrat Saumell, del Celler Vicava, creu que les ginebres ben aviat passaran a segon terme i que cediran el protagonisme als vodkes, un canvi que no veu amb tan bons ulls Joan Josep Asensio, del Celler del Pallol. Aquesta botiga, situada al centre de la ciutat, va obrir per Nadal i és la continuïtat d’un establiment familiar a la Pobla de Montornès. Té més de quaranta referències de ginebres amb les seves corresponents tòniques i continua sent el producte estrella, juntament amb d’altres d’alimentació gourmet o les cerveses artesanes, a part del vi que ocupa i representa el 80 % del volum de negoci. Mentre els xopets i els conyacs han desaparegut de les llistes de vendes dels diferents establiments, un dels licors que es manté és el whisky. Al Xemi Gené, de L’Orangette, li acaben d’enviar una mostra per tastar de la casa Glenfarclas, una de les millors destil·leries escoceses, la botella d’aquest destil·lat pot oscil·lar entre els 3.000 i 4.000 euros, “però… tot s’ha de tastar si no, no pots fer la recomanació corresponent i si són mostres com aquesta, doncs millor.”

Totalment diferent és el dia a dia de la Bodega La Parra, el Celler Salomó, Di Vinos i la Bodega de Reus. La seva venda majoritària continua sent el vi a granel. La Bodega La Parra va obrir les portes al raval de Santa Anna l’any 1955 i ara Joan Jordi Llobet ja espera amb delit la jubilació. Durant els primers quaranta anys disposaven de servei a domicili i servien a molts bars i restaurants de la ciutat, ara, però, “és el client que vol beure vi cada dia qui manté el negoci”, afirma. A l’interior de l’establiment es pot trobar una mica de tot, sobretot conserves i altres productes per acompanyar el vi o el vermut, una altre dels productes amb més demanda en la venda a granel. “Obrir tots els dies comporta això, diversificar els productes per si a algú li fa falta alguna cosa per passar un bon diumenge”. Aquesta imatge de petit supermercat es repeteix a la resta d’establiments més tradicionals, com, per exemple, el Celler Salomó. Precisament la Bodega La Parra va subministrar durant molts anys vi a aquest establiment del carrer de la Sardana. Jordi Bargalló també va agafar les regnes del negoci familiar, inaugurat fa quaranta anys. El vi embotellat surt molt poc, les poques ampolles que té són referències simbòliques. “Aquí el negoci és el vi a granel, sobretot Terra Alta i Montsant. Els Priorat piquen una mica massa”, afegeix Bargalló. 

 

Reportatge publicat al número 5 de la Revista NW (maig de 2012)