La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Esport

La febrada del pàdel

Reus ha estrenat en l'últim any una quinzena de pistes d'aquest esport

31/08/2012 | Per Esteve Giralt

Una de les pistes del Pàdel Indoor. Foto: Xavi Jurio

Una de les pistes del Pàdel Indoor. Foto: Xavi Jurio

Cap altre esport està creixent al país al ritme que ho està fent el pàdel. La multiplicació d’aficionats no ha passat desapercebuda pels directors d’instal·lacions esportives del Camp de Tarragona. Reus i especialment els seus polígons industrials s’han convertit, en poc temps, en punta de llança del pàdel, amb la construcció d’una quinzena de pistes en poc més d’un any. Tarragona prepara ara la posada en marxa de dos nous centres de pàdel indoor (a cobert) als afores de la ciutat, al barri de Riu Clar i a l’antiga Coca-Cola, amb una desena de pistes, després de veure l’èxit sorprenent de projectes com el del Global Pàdel Sports, un complex de sis pistes cobertes obert al costat del Jardiland, a Reus, en una nau industrial que, en poc més d’un any, ha atret gairebé 400 socis i alguns milers de jugadors ocasionals.

 “En només un any, a la zona de Tarragona s’han fet vint pistes noves, però el pàdel encara pot créixer més”, pronostica l’Albert Olivé, gerent de Global Padel Sports i vocal de la Federació Catalana de Pàdel a Tarragona. El club, que espera superar el miler de socis en dos anys, ja ha tramitat tots els permisos per començar les obres de construcció de sis pistes a l’exterior de la nau industrial.

Pista de pàdel del CN PlomsNomés en llicències federatives, les comarques de Tarragona van començar el 2012 per sobre dels 1.100 jugadors, fet que les va convertir en la segona demarcació després de Barcelona amb més practicants. El pastís més gran i atractiu el formen, però, els jugadors aficionats. La Federació Catalana de Pàdel calcula que al país hi ha més de 800.000 jugadors, tot i que les llicències federatives no arriben ni a les 10.000. L’ens federatiu vol fer créixer aquesta xifra perquè sense jugadors federats hi ha certa invisibilitat de l’esport, sobretot per a les polítiques impulsades des de la Generalitat.  

 En una època de vaques magres i dificultats per posar en marxa negocis, el pàdel ha aparegut també com un bon negoci, una forma rendible i fins ara segura d’invertir diners. Ho sap prou bé l’empresa tarragonina Padelgest, especialitzada en la construcció de pistes de pàdel, amb clients com l’Hotel Mas Passamaner, a la Selva del Camp; l’Hotel Gran Palas, a la Pineda; el Club de Golf Bonmont, a Mont-roig del Camp, o l’Aigüesverds, a Reus. “El pàdel té molt futur per endavant”, destaca Sergi Estupinyà, gerent de Padelgest. L’empresa treballa també en projectes internacionals per exportar el pàdel a Europa i als països àrabs, on encara no és popular. 

 El cost de les instal·lacions és un dels elements clau per entendre el boom de pistes de pàdel a Reus. Per 25.000 euros les empreses especialitzades ofereixen la construcció d’una pista de competició. En funció de la qualitat dels acabats, el cost pot arribar a un màxim de 36.000 euros. Una inversió que es pot fer rendible amb un marge de temps relativament escàs.  El Mas Passamaner va estrenar a finals d’any dues pistes d’última generació. “Hi vam creure. És una bona manera de tenir cura d’un mateix, de fer esport i salut. Tenim socis d’altres clubs de Reus on la demanda ha saturat l’oferta i costa trobar pista”, explica Gerard Veciana, director de l’hotel selvatà de cinc estrelles. A més d’oferir pistes al públic en general, el Mas Passamaner vol fomentar ara la cultura de club, amb socis i classes dirigides.   

 Aquest esport ha tingut la particularitat d’haver explorat en molt poc temps a Reus diferents formes de negoci i ha trencat el concepte tradicional dels clubs de tennis, on calia pagar una matrícula o, fins i tot, comprar una acció, a més de la quota mensual, per poder tenir dret a jugar. Una de les fórmules implantades més massivament és oferir pistes obertes a tot el públic, llogant les instal·lacions per franges horàries i gestionant la demanda a través d’Internet o per telèfon, en un servei flexible de trucar o clicar, pagar i jugar tot l’any.

  No sembla cap casualitat que moltes de les pistes s’hagin construït en polígons industrials de la ciutat. A la facilitat d’aparcament i bona comunicació per carretera s’afegeix l’oportunitat de trobar sòl a bon preu, disponible i sense limitacions d’espai. És el cas del Reus Pàdel, amb tres pistes al polígon Agro Reus, i el Padel Indoor, amb quatre pistes sota cobert, obertes aquest abril al camí de Valls, en un polígon industrial. “Vam venir aquí per la bona ubicació, la facilitat d’accessibilitat i aparcament”, explica Domènec Sanromà, gerent d’aquesta instal·lació. “Encara no hi ha prou oferta de pistes a la zona de Reus i Tarragona per cobrir la demanda existent. El pàdel no ha tocat sostre, no hi ha dia que a les nostres instal·lacions s’iniciïn nous practicants”, afegeix Sanromà, del Padel Indoor Reus. Amb una filosofia semblant va obrir Inter Pàdel al polígon Nirsa, amb quatre pistes cobertes més.

 Al costat dels complexos dedicats exclusivament al pàdel, Reus ha viscut un fenomen de reconversió dels antics clubs de tennis. Entitats com el Tennis Monterols, el Reus Deportiu –també amb secció de tennis– o el CN Reus Ploms han trobat en el pàdel una oportunitat per renovar-se i captar nous abonats. No sembla cap casualitat que el Reus Deportiu hagi construït dues pistes, que el Monterols hagi crescut de sis a vuit pistes o que el Ploms decidís l’estiu passat tirar a terra l’antic pavelló i muntar-hi quatre pistes de pàdel per incrementar la massa social i buscar sortides a la greu crisi econòmica que sacseja l’entitat.  

Un esport jove

 El pàdel és un esport jove amb un percentatge molt elevat de jugadors en fase d’iniciació que han agafat la pala els dos últims anys. El grau de fidelitat és molt gran perquè, si en alguna cosa coincideixen gestors esportius, tècnics i aficionats, és que el pàdel és un esport que enganxa. No és estrany, doncs, que cada cop hi hagi més jugadors adults que decideixen fer classes per polir la tècnica, sense cap altre afany que la satisfacció personal, i cada cop més entrenadors i jugadors de competició ofereixen classes a mida. 

 Entre les raons que ajuden a entendre aquesta febre: que és relativament fàcil començar a jugar-hi i passar-s’ho bé i que no cal una gran preparació física, per la qual cosa gent de diferents edats i complexions físiques diverses poden practicar-lo. Davant la dificultat de trobar quatre jugadors per a cada partit, alguns clubs, com el Global Pàdel, obert els 365 dies de l’any, han posat en marxa amb èxit sistemes per muntar partits a mida amb l’ajuda del telèfon i el correu electrònic. Cada usuari s’apunta, en funció del seu nivell, tria un horari, i un programa informàtic acaba de muntar el matx, de la mateixa manera que els jugadors apuntats al club reben cada diari ofertes per poder jugar-hi, del matí al vespre. “És un esport molt social, la pista és petita i els jugadors estan molt a prop. Es fan molts amics”, destaca l’Hèctor Ferrer, campió provincial de pàdel a Tarragona, establert a Reus i director de l’escola del Nàstic. El grau de sociabilitat explica per què el pàdel està creixent paral·lelament a l’organització de lligues socials als clubs i també entre les empreses. La Confederació Empresarial de Tarragona (CEPTA) acaba d’engegar una lliga de pàdel entre els seus associats. 

Pista de Global Pàdel

 Un dels neguits dels gestors d’instal·lacions de pàdel és veure si l’evolució de la demanda, que fins ara no ha parat d’augmentar i ha estimulat l’oferta, seguirà mantenint un ritme de creixement tan alt, amb una demanda que permeti fer viables econòmicament la proliferació de pistes; a l’interior de Tarragona, en ciutats com Valls, i a les Terres de l’Ebre, s’ultimen també projectes nous. No seria ni el primer ni l’últim negoci a morir d’èxit, alerten especialistes en la gestió esportiva, en un fenomen que alguns comparen amb el que va passar fa uns anys amb la multiplicació de camps de golf i pitch and put a les comarques de Tarragona; clubs que ara han de buscar a la desesperada fórmules noves per captar socis, sobretot joves.

 En el cas del golf, però, els seus promotors han hagut de lluitar, i encara segueixen fent-ho, contra el clixé d’esport elitista i car. “Volem acabar amb aquesta imatge d’esport selecte, només a l’abast d’uns pocs escollits”, destaca Javier Barbero, gerent del Club de Golf Costa Daurada (el Catllar), que acaba de posar en marxa un projecte per fer arribar el golf a les escoles. El pàdel també es va popularitzar deu anys enrere amb l’estigma d’esport pijo, sobretot després que José María Aznar es proclamés públicament com a enamorat d’aquest esport, aleshores poc conegut, i es fes construir una pista a La Moncloa. Una imatge que s’ha anat trencant amb certa rapidesa, gràcies, sobretot, a la proliferació de pistes a costos assequibles. En el cas de les pistes situades als polígons, un bon nombre de jugadors són treballadors a torn de la petroquímica i Mossos d’Esquadra, a banda de molts professionals liberals amb horaris flexibles. 

 A tot l’Estat ja hi ha dos milions de practicants d’un esport que només vuit anys enrere era una raresa. Avui a Espanya hi ha més persones que juguen a pàdel que a futbol i en un any es construiran mil pistes, segons la Federació Espanyola de Pàdel. No és estrany que la Federació Anglesa hagi decidit promoure aquest esport aprofitant el proper torneig de Wimbledon i els Jocs Olímpics, a l’estiu, a més de construir pistes en un dels centres comercials de Londres. “Descobreix per què els espanyols juguen més a pàdel que a futbol”, diu un dels reclams publicitaris.

 

Reportatge publicat al número 5 de la revista NW (maig de 2012)