La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Entrevista

Raquel Córcoles, la moderna de Reus

21/07/2012 | Per Cèsar Compte

Raquel Córcoles (Fotos: © Carles Fargas)

Raquel Córcoles (Fotos: © Carles Fargas)

Jaqueta de cuir. Ulleres de sol de marca. Un vestit semitransparent. Mitges de llana fins a les cuixes. Raquel Córcoles (1986) visita la seva ciutat natal fent passejar, a la vegada, el personatge de còmic que acaba de crear, la Moderna. Fa set anys va decidir anar cap a Madrid per acabar els estudis de comunicació i, atreta per les tendències i les modes, va quedar totalment abduïda per una manera de fer i d’estar pròpia de ciutat i no tant de poble.

Vostè és moderna?

—A mi, m’agrada seguir les tendències, estar al cas, però no t’has de deixar vèncer si tens altres conviccions. Vaig al FIB de Benicàssim, però escolto Els Pets i no passa res. Perquè tothom ho fa. No cal amagar-ho. El personatge de la Moderna ho diu. No tot el que està de moda ha de significar alguna cosa per a tu.

Raquel Córcoles

Es pot viure sense ser moderna?

—Sí, i tant! La creació del personatge va ser una mena de reflexió personal quan ja havia desistit totalment d’intentar sumar-me a totes les tendències que apareixien a la ciutat. Vaig dir-me: assumiré que sóc moderna, però de poble. Reconec públicament que m’agrada Sau, encara que hi hagi gent del meu voltant que digui “ui, que caspa” i que em ve de gust escoltar de tant en tant els 40 Principals i em pugui quedar tan panxa…

Hi ha diferències entre la Moderna i la Raquel?

—Alguna, tot i que m’identifico molt amb ella. La Moderna, però, té poca personalitat. S’apunta a tot, perquè no sap gaire bé per on va i què vol aconseguir. És molt pel·liculera, molt pocatraça. És com buscar la part més còmica de tu mateixa i utilitzar-la per dir com de paleta que sóc. Vol fer riure constantment i la veritat és que el personatge està fet per riure’t d’ell pensant que, a tu, també t’ha passat tot allò.

Vostè s’ha sentit molt paleta a Madrid?

—Moooolt. Quan demanes en un bar un xampú i et contesten: “Pantene?”… i fas “¡Ah! Perdona, una clara con limón.” Et fan una broma que no entens només perquè ets d’un altre lloc. Doncs aquestes gràcies són les que la Moderna no assimila com a tal. La veritat és que jo tampoc, quan me les van fer per primera vegada.

Si no hagués marxat cap a Madrid, existiria la Moderna de Poble?

—No. Potser una altra cosa sí, però la Moderna, no.

Què és per a vostè ser de poble?

—És una reivindicació. És una manera de viure a ciutat. La primera pregunta que et fan quan arribes a un altre indret és: d’on ets? Per a mi, ser de poble a la ciutat és una actitud, una manera de fer el ridícul. Quan la gent s’instal·la en un altre lloc, hi ha un procés d’adaptació. Tothom hi passa per aquí.

Parlar d’aquesta quotidianitat, de fragments de vida i no de reflexions profundes són la clau de l’èxit?

—Jo crec que sí. És molt real. Me’n ric, de mi mateixa. La meva mare em deia: “Has de fer un llibre amb tot el que et passa” i quan vaig descobrir els còmics de Juanjo Sáez, vaig dir: ostres, aquest paio parla de la seva vida, de com superes una ruptura, de les modes de Barcelona… això és el que vull fer.

Raquel Córcoles

Tot un referent Juanjo Sáez, a qui va regalar el seu llibre...

—I a la dedicatòria li vaig posar: “Gràcies a tu he arribat a fer aquest còmic.”

Segur que li va agradar perquè li va oferir participar en el seu portal El Estafador.

—Li va agradar molt i poc després va arribar la proposta d’El Jueves.

No desencaixa una mica la Moderna a El Jueves?

—Sí, una mica. Però volen rejovenir els seus lectors, i a través del meu personatge crec que ho poden aconseguir. És cert que té una estètica naïf, però el text és més agressiu. El contrast xoca molt, però enganxa.

Enganxa tant a homes com a dones?

—Al principi sí. Ara tinc un perfil cada vegada més femení, de 16 a 40 anys. 

La Moderna pot ser un personatge etern?

—La veritat és que té un marge molt gran, perquè actualment una noia de 25 anys i una de 35 són molt semblants. Sempre podrà analitzar les modes. Sempre podrà ser moderna i estar atenta al que passa.

Deu ser molt car ser sempre modern?

—No… Pots donar el pego. Les dependentes són les persones més modernes del món i no tenen un supersou. Jo, unes Raiban de veritat no les he tingut fins fa poc. En tenia unes, però de 15 €…

Això és el que vostè anomena per Madrid “postureo”...

—Sí. Aquella manera de fer o de fingir pròpia a la ciutat.

Diu que no és il·lustradora.

—El primer dia que em vaig posar a dibuixar el còmic vaig plorar molt perquè no sabia fer ni una rodona. Al final, el programa informàtic et dóna moltes possibilitats i pots aprendre a fer anar les eines necessàries per obtenir resultats espectaculars. És cert, no em considero il·lustradora. Per dibuixar sempre necessito una referència fotogràfica i ho adapto al meu estil.

Ja està pensant en el segon llibre de la Moderna?

—Tinc l’encàrrec fet, però necessito temps. Em ve molt de gust i el vull fer millor que el primer. Ara m’han ofert un projecte d’animació per a televisió amb la Moderna i estem perfilant el pilot a veure si ens el compren.

El seu personatge ja el busquen com a reclam en campanyes publicitàries.

—Sí. I només he acceptat les que segurament s’adeqüen al seu perfil, no podia promocionar Campofrío… Però la propera Fira de Música de Vila-seca, per exemple, sí.

—La vida és de còmic?

—La vida és còmica i millor prendre-s’ho així, perquè si no...

 

 

De l’eterna becària a la més moderna de Madrid

Raquel Córcoles, quan es va matricular de periodisme a la Universitat Rovira i Virgili, tenia molt clar que no acabaria els estudis en aquella facultat. Després de tres cursos, va demanar traslladar l’expedient cap a Madrid. “Vaig triar aquesta ciutat perquè hi veia més possibilitats laborals”. No es va equivocar. Durant els tres primers anys a la URV, va passar per Punt 6 Camp, Tarragona Ràdio i Canal Reus TV, com a becària. “Sóc l’eterna becària... fins i tot a la darrera feina que acabo de deixar”. Però no tots els treballs de la reusenca estan relacionats amb la comunicació, també recorda altres feines en època d’estudiant, com a dependenta de Jofré o Carrefour i, fins i tot, durant uns mesos va estar amagada dins la mascota de Port Aventura.

Raquel Córcoles

Als companys de pis de Madrid, sempre els deia que faria un còmic de les seves vides. Un dia li van arribar a les mans les bases d’un concurs organitzat pel Carnet Jove i es va animar a presentar tres tires. El projecte va ser seleccionat com a finalista i després de tres mesos, dormint molt poc i bevent molt de Nestée, va presentar Sóc de poble. Manual per sobreviure a la ciutat. Va crear el personatge de la Moderna al costat d’una amiga dissenyadora, Marta Rabadán, i ara ja camina sola per les ciutats, contenta de ser de Reus, el personatge i la persona. L’estiu passat un col·lectiu d’exportadors de tequila li va pagar un viatge a Mèxic, amb la voluntat de millorar la imatge d’aquesta beguda i introduir-la entre els seus milers de seguidors. Acaba de deixar la feina en una agència de publicitat per convertir el personatge en la seva opció vital. A la Moderna i a la Raquel els agrada Nacho Vegas, Mishima o Iván Ferreiro i van a  Zara a comprar roba.

Un lloc per anar a fer una copa...

—El Call. Tot i que estic enamorada de La Palma.

En quin lloc del Mercadal es posa quan peta la Tronada?

 —Molt lluny. Sóc de les de tapar-me les orelles.

Quina ha estat la seva última celebració a la plaça de Prim?

—Alguna festa on es repartia gratuïtament menjar, segur.

El gegant que més li agrada?

—L’Indi, tot i que el Carrasclet està molt bo.

Reusenc/a amb qui li agradaria fer un vermut.

—Andreu Buenafuente.

Si fos alcaldessa...

—Deixaria de construir centres comercials.

 

Entrevsita publicada al número 4 de la Revista NW (Abril de 2012)