La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

OPINIó | ... ÉS EL MÓN

Veïns

17/07/2012 | Per Josep Baiges | comentaris 1 comentaris

En aquest món de Reus tan convuls que ens ha tocat viure durant els últims mesos, una de les sorpreses agradables ha estat comprovar el nou rumb de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR). L’equip, encapçalat pel seu president, Valentín Rodríguez, ha estat capaç de generar una sèrie d’impactes en l’àmbit ciutadà que li han permès recuperar presència mediàtica i, també, influència social. En aquest sentit s’ha de reconèixer que Rodríguez ha mogut molt bé les seves peces. I això que no ho tenia fàcil, ja que duia ben penjada l’etiqueta d’històric militant socialista que podria fer pensar que la seva gestió estaria mediatitzada pel color del partit. I aquest és el mèrit del nou president, gestionar la FAVR des de criteris d’absoluta imparcialitat ideològica, movent-se únicament en la defensa dels interessos de la ciutat i de la seva gent. Utilitzant, a més, un discurs diferent, molt més constructiu, afrontant temes d’un altre nivell sense oblidar –com és lògic– d’altres qüestions més domèstiques però no per això menys importants. A la FAVR li feia falta aquesta nova direcció. No pas perquè fins ara la feina s’havia fet malament. Però la ciutat ha canviat i la seva gent, també. Tot evoluciona i l’associacionisme veïnal no podia ser aliè a aquesta transformació.

Per això, un dels reptes que té pendent aquest moviment a la ciutat és generar una nova manera de fer, que converteixi aquestes entitats en autèntics motors de debat per aquelles coses que són realment importants. Per desgràcia, a Reus, encara hi ha alguna associació tristament ancorada en el passat, on, al seu president, només li preocupa quedar bé amb l’empresari que li paga les samarretes de la festa major i guanyar-se les simpaties dels quatre pinxos del barri menystenint els interessos d’alguns dels seus veïns. I el més trist és que l’Ajuntament sovint dóna cobertura a aquesta manera de fer, legitimant la personalitat d’un president que només representa una immensa minoria. Un tracte que genera una alarmant indefensió en la resta de ciutadans.

Per sort, d’aquests casos, a Reus n’hi ha ben pocs. Però fan molt de mal al moviment veïnal on hi ha gent que perd la salut treballant de manera constant pel seu barri. El cas de la Isabel Moreno, de les Parcel·les Cases, n’és un exemple claríssim. La Isabel ha fet una tasca d’integració social exemplar, ajudant, sumant i col·laborant amb la seva gent. Segurament molts la recorden per ser l’artífex de la cèlebre restauració del tobogan Tobi. Però darrere d’aquella anècdota hi ha la història d’una dona que s’ha deixat la pell per millorar la qualitat de vida dels habitants del seu barri. Exemples com el seu són els que donen vigència a l’associacionisme veïnal. Només cal esperar que la mala pràctica d’alguns no ho acabi espatllant.  

 

Article publicat al número 4 de la Revista NW (Abril de 2012)

1 comentaris invertir ordre dels comentaris
1

Isabel

18 juliol 2012 a les 16:15h

Bueno Baiges, no se que dirte. Simple ment...Gracies!!!!!

Deixa el teu comentari

Nom

E-mail

Comentari