La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Llibres

Arques de Noè de la paraula

Visita a algunes de les principals biblioteques privades de reusencs

14/07/2012 | Per Cèsar Compte

Algunes biblioteques de reusencs són d'una riquesa extraordinària (fotos: Xavi Jurio)

Algunes biblioteques de reusencs són d'una riquesa extraordinària (fotos: Xavi Jurio)

El mes d’abril és el mes per excel·lència dels llibres. Molts dels exemplars de les biblioteques personals visitades s’han adquirit per Sant Jordi, tot i que els reusencs entrevistats compren llibres compulsivament al llarg de l’any i així ho continuaran fent al llarg de tota la seva vida. L’escriptora francesa Marguerite Yourcenar deia que la millor manera de conèixer algú és veure la seva biblioteca. Nosaltres ens hem apropat a Xavier Amorós, Àngels Ollé, mossèn Josep Gil, Francesc Parreu i Pilar Alberich, i Ezequiel Gort, a través del rastre dels seus llibres. Com els ordenen, on els guarden, quines han estat les lectures que en el seu moment van ser decisives o de com la seva biblioteca s’ha construït al llarg del temps, de vegades de manera no pensada o capriciosa.

És impossible posar una xifra a la quantitat de llibres de la biblioteca de l’escriptor reusenc Xavier Amorós. Distribuïts per tota la casa, reconeix que, de vegades, mai no trobes allò que busques, “és més fàcil tornar-ho a comprar”. Les estanteries estan plenes de volums. Atapeïdes. Es fa difícil imaginar on guarda les darreres novetats. Maiacovski al costat de Marià Manent i Elsa Ellison o Kavafis, entre els més ben ordenats. Just al davant del sofà reservat per a la lectura, una petita taula amb alguns originals que li fan arribar futurs escriptors com, per exemple, El arrabal desde el balcón, de Patrick Alberdi, “un reusenc que s’haurà de tenir en compte”, afegeix; i al costat, F, de Justo Navarro, una obra al voltant d’un altre reusenc que creia més en la intel·ligència que en la inspiració, Gabriel Ferrater, la darrera lectura d’Amorós.

Xavier Amorós a la seva biblioteca

L’escriptor reusenc manté la seva obra literària, més endreçada, al despatx, al costat d’una bicicleta estàtica, “el dia que no puc sortir a passejar, he de fer una mica d’exercici, m’ha dit el metge”. Tot i que, de cop i volta, podem trobar al menjador els tres volums dels seus Temps estranys, al costat de l’Ulisses, de Joyce, o La dona justa, de Marai, i obres de Coetze o Saramago. “Ho tinc tot molt desordenat, ja m’ho diu la meva dona”. Els centenars de llibres es barregen amb fotografies familiars i altres records personals. Al davant d’un volum d’Obra i poètica, de Carles Riba, hi trobem les figueretes del Tintín, el professor Tornasol, el capità Haddock i els germans Dupon, “són un record de quan vaig estar a Bèlgica. Als meus fills, els agradava molt l’obra d’Hergé; jo sóc més d’Astèrix”. Amorós també conserva un exemplar dels llibres escrits pels seus fills, just al damunt d’un moble del menjador.

La primera pedra de la biblioteca personal de Xavier Amorós, la va posar el seu avi. És un volum de la Historia General de España, de Miguel Morayta, un republicà federal molt progressista. Del seu pare va heretar l’amor pel teatre i els volums de Pitarra, Guimerà, Adrià Gual, Avel·lí Artís, Pous i Pagès i altres llibres amb un cert regust revolucionari, “ell era del Foment de Reus i això es notava en les lectures”. Unes lectures que també tenien com a protagonista el territori més proper. Quan tenia 12 anys, el seu pare li va regalar Camins de França, de Joan Puig i Ferrater, un exemplar, però, que no conserva, el va canviar amb els germans Joan i Gabriel Ferrater per un del seus llibres preferits, Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain, traduït per Josep Carner, “no sé si m’agrada més el relat o la traducció”. Els primers llibres que es va comprar i que conserva van ser a la llibreria Nacional Estrangera, molt a prop de la casa on vivia, al raval de Santa Anna, l’any 1938. Llibres de poesia d’autors del Camp: Els camins de cada hora, d’Antoni Correig; La rosa i el cristall i L’estrella i el picarol, de Pere Benavent, o Les serres encantades, de Joaquim Santasusagna. Amorós recorda que encara no havia començat a escriure de forma professional que ja sentia la passió pels versos i no només dels autors de casa sinó per Maragall, Sagarra, Bartrina, Bécquer, Zorrilla i, sobretot, per García Lorca. De tots ells, en recita uns versos en veu alta. Tot un plaer.

Un plaer és també visitar la biblioteca de la mestra i pedagoga Àngels Ollé. Poder passejar a l’ample pel primer pis del mas familiar a Riudoms i gaudir de la seva biblioteca és tota una experiència. Res de novel·la, ni llibres de literatura universal, ni de coneixement; tot això ho guarda a Reus. Al mas, només hi ha literatura infantil i juvenil, al costat d’una casa de nines a mig fer o de col·leccions de retallables d’època. Centenars d’exemplars col·locats en mobles heretats amb portes que s’obren soles, “a les cases velles ja se sap, sorolls… llibres que s’amaguen…” Regna un caos ordenat.

Àngels Ollé a la seva biblioteca

Un apartat de la biblioteca està dedicat a la seva extensa obra, edicions per a invidents, el primer llibre il·lustrat per Pilarín Bayés, El meu pardal, o una gran col·lecció de beceroles. Abecedaris de tot el món, de tota mida i forma. Gran amant dels viatges, Ollé té edicions d’altres països, sobretot de l’Àsia central. Llibres xinesos, russos, japonesos, àrabs –que ens obre i ens mostra d’esquerra a dreta– i, fins i tot, un llibre d’un monjo del Nepal. Entre les predileccions d’Ollé, diferents edicions del conte de La caputxeta vermella, entre les quals destaca Le petit chaperon Rouge, de 1965, editat per Adrien Maeght i dissenyat per Waija Lavater, una autèntica meravella de llibre mut; o un exemplar dels anys quaranta, on la censura va suavitzar el color de la protagonista, titulant-lo La caperucita encarnada.

Àngels Ollé conserva a Riudoms centenars de llibres d’aprenentatge de lectura i escriptura des de la República fins a l’actualitat, al costat de missals de la família, obres de Folch i Torres, com L’infant de la diligència, o Narcís, de Lola Anglada; el conte Joan Brut, de Carles Riba, i altres obres dels anys seixanta, època en què va formar part activa de la renovació pedagògica a Catalunya. Recorda que a casa només es comprava el Tebeo, “si estàvem malalts o si viatjàvem en tren”. Bona part de la seva biblioteca la va heretar dels pares i actualment, després de molts anys de regals i compres, es pot veure l’evolució no només del llibre infantil i el seu contingut, sinó també del món de la il·lustració amb obres de Junceda, Opiso, fins a l’espectacular Istvan Banyai o Carme Solé Vendrell. Llibres i més llibres de fades i gnoms, de mitologia, al costat d’una edició amb els lloms molt gastats de Les mil i una nits o Las aventuras de Pinocho, dels italians Carlo Collodi i Roberto Innocenti.  Actualment Ollé, a part de rellegir Tolstoi i Dostoievski, especialment Guerra i pau i Els germans Karamazov, està immersa en la lectura de contes populars celtes, “és una manera diferent de preparar el proper viatge que faré a Escòcia.”

Un altre país europeu és el que s’ha apoderat de la casa del reusenc Josep Gil Ribas, tot un germanòfil. A Alemanya va iniciar la seva tesi doctoral i hi manté molts bons amics i molts lligams literaris. Conserva molt a prop del llit un exemplar de l’obra completa de Luther,  L’elogi de la follia, d’Erasme de Rotterdam, i un llibre de lectura obligada, segons Gil, El principio esperanza, d’Ernst Block. En aquesta petita biblioteca també hi trobem un exemplar de Fortuny, de Joaquim Folch i Torres, o l’obra mestra de Truman Capote, A sang freda, al costat d’una col·lecció de pipes, record de l’època de fumador.

Mossèn Gil, a casa seva

L’ordre regna en la biblioteca personal de mossèn Gil, distribuïda per diferents habitacions de la casa, al costat de l’església de Sant Joan del Catllar. Un rellotge de paret aturat, un vell tocadiscs, un missal de color vermell i molts llibres. Els cent exemplars de la col·lecció “Les millors obres de la literatura catalana” d’Edicions 62, tots ben posats, i el centenar d’obres de l’editorial Orbis de literatura universal omplen una part important dels estants. Molta teologia i filosofia, però sobretot obres que parlen “de la ressonància de Jesús en la literatura, en el cinema, en l’art. Reflexions sobre la fe”. Llibres de Günter Grass, Goethe o els sonets de Rainer Maria Rilke, entre les seves predileccions, sense desmerèixer la novel·la francesa de Proust o Baudelaire, s’ordenen en l’espai superior de la biblioteca. En un armari tancat, hi guarda la memòria de la seva època passada a Roma, on va acabar la carrera de teologia, al costat de diferents volums enciclopèdics.

            A l’espai on rep les visites, mossèn Gil hi guarda una gran col·lecció de literatura catalana, des del Renaixement fins a l’actualitat, però també hi tenen cabuda obres de Gabriel García Márquez, com Amar en tiempos del cólera; El sexe dels àngels, de Terenci Moix, o Solc de les hores, d’Albert Manent. La biblioteca no amaga tampoc les predileccions polítiques del mossèn, un exemplar de les memòries de Jordi Pujol al costat d’obres de John Le Carré o Dan Brown i el seu best-seller El codi da Vinci, que comparteixen espai amb diferents Kundera i El pèndol de Foucault, d’Umberto Eco.

A l’estança superior, hi guarda l’obra relacionada amb les seves passions: la música, el pensament i l’art. Un piano, llibres dels pares de l’Església, des del segle II fins al segle VI i diferents exemplars de l’obra del seu fillol, el doctor Jaume Gil Aluja. Exposats a les parets, llibres de gran format, Les joies del romànic català o El tapís de la creació, al costat dels diferents volums de la Història de Catalunya o una biografia de Pablo Ruiz Picasso. Una biblioteca molt polièdrica. “M’esgarrifa pensar en un home que només té un llibre”.

Francesc Parreu i Pilar Alberich quan van començar a restaurar la casa on viuen ja van pensar a encabir la seva extensa biblioteca. Viuen gairebé dins d’una llibreria. La seva passió per la literatura clàssica es respira per tota la casa i no només pels llibres. Monedes, reproduccions d’obres d’art, mosaics, figures de Zeus i altres déus... Tot un museu dedicat a Grècia. “Ara que m’he jubilat, m’agradaria anar-hi a viure”, afegeix Parreu. Els més de 300 volums de l’editorial Gredos es distribueixen seguint els tres pisos del forat de l’escala, al costat de tota les col·leccions de llibres de Loeb Classical Library i d’Oxford Classical Texts, “anàvem a Londres només a comprar llibres i en tornàvem amb les maletes plenes”, recorda Alberich.

Francesc Parreu i Pilar Alberich

A la primera planta de la casa no només hi ha història antiga i traduccions, també hi ha un espai reservat a la literatura més pura: París era una fiesta, d’Hemingway; Anna Karènina i Contes de mugies, de Tolstoi; Stendhal, Roig i negre, o Supervicari versus superbanquer, d’Oriol Vergés, al costat d’una obra que no podia faltar a la casa d’uns catedràtics de clàssiques: Memorias de Adriano, de Marguerite Yourcenar. En un lloc destacat i a primera mà, tota la col·lecció “Bernat Metge” amb obres de Plató, Hisop, Homer, al costat de guies de museus i títols com Els altres catalans, de Francesc Candel, o 20.000 lenguas de viaje submarino, de Jules Verne. Al despatx on treballen, volums de la mateixa obra en diferents idiomes i molts diccionaris. Ara mateix, Parreu tradueix Diodor de Sicília, un dels historiadors enciclopedistes que li té el cor i el temps robat. Una passió que comparteix amb la nàutica, que també té el seu espai reservat a la biblioteca del menjador, mentre que al dormitori Alberich té diferents llibres de medicina, una carrera que li hauria agradat fer i que segueix amb interès. Francesc Parreu i Pilar Alberich, a l’hora de triar la darrera lectura, van escollir Amb l’aigua al coll, una novel·la negra de Petros Márkaris, escriptor grec –no podia ser de cap altra manera.

Amb l’aigua no, però amb els llibres fins al coll també hi viu Ezequiel Gort. L’arxiver municipal té diferents habitacions del pis familiar destinades al paper imprès. En una, moltes piles per ordenar, llibres ben diferents dels quals només pots llegir els volums del capdamunt: La proporción áurea, de Fernando Corbalán, o Vida i regnat, de Martí I, L’últim rei del Casal de Barcelona, de Josep-David Garrido. Als estants d’aquesta sala s’exposa la biblioteca heretada del seu pare, Josep M. Gort, i que està formada per novel·la i teatre en català dels anys trenta als setanta; obres de Puixkin, Sterne, Wilde o Sacs, entre altres, al costat de diferents volums de Sherlock Holmes i Agatha Christie, o un exemplar de La fam, de Joan Ollé, i dues obres de Carles Soldevila, Moment musical i Valentina, de l’any 1933, amb el preu imprès al mateix llom, 5 pessetes. Gort també conserva en aquest espai els articles periodístics del seu pare en el setmanari Lérida, de l’any 1946 al 1972, que comparteix prestatge amb tots els exemplars del diari Mestral i l’Actualidad de Reus.

Ezequiel Gort, envoltat de llibres

Precisament la ciutat de Reus té un espai destacat en l’espai de treball de l’historiador reusenc, l’altra biblioteca. Al costat de fotografies i figuretes ben diverses, desenes de volums d’història medieval de Catalunya, llibres d’heràldica, històries generals, història del dret i llibres com Déu, rei i fam, de Pere Anguera; Crónica de Reus (1868-72), de Ramon Pallejà, o un volum de la Historia de Reus, de Francisco Gras i Elías, que va ser durant molts anys l’únic referent d’historiografia local. Gort recorda que va créixer entre papers, el seu pare regentava una llibreria i quan va començar a anar a l’Arxiu Municipal, atret pels món medieval, “el doctor Salvador Vilaseca, arxiver en aquells moments, em va ensenyar a llegir aquells documents del segle XV”.

Entre les darreres adquisicions, ens mostra un llibre en llatí que recull la documentació que els francesos van prendre als catalans durant la Guerra dels Segadors, i d’entre les petites joies bibliogràfiques de casa destaca un llibre de Pere Gil sobre la geografia de Catalunya de 1600 i un diccionari eclesiàstic medieval, editat el 1926.

Les biblioteques diuen que són les cases dels somnis complerts. Somnis que es compleixen a través de la lectura. Es construeixen amb els llibres que es conserven, però també amb la llista  dels que falten: els regalats, els perduts, els que t’han deixat i els que mai no t’han tornat. Els llibres es lliuren als lectors. Són generosos, com ho han estat els protagonistes d’aquest reportatge. Tots ells ens han obert les portes de casa seva per parlar de llibres. D’històries, escrites i viscudes.  

 

(reportatge publicat al número 4 de la Revista NW, a l'abril del 2012)