La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

OPINIó | ... ÉS EL MÓN

Que torni l'Ariel!

06/06/2012 | Per Josep Baiges

No fa pas tant de temps en aquesta ciutat, l’autèntic maldecap de l’Ajuntament de Reus tenia nom i cognoms: Ariel Santamaría. Qui no recorda aquelles memorables pàgines viscudes amb el regidor Juantxi fent i desfent des del seu escó al ple municipal! L’alcalde Pérez es desesperava –potser massa i tot– veient les excentricitats de l’ínclit regidor que va acaparar bona part de l’atenció mediàtica durant l’última legislatura gràcies a les seves extravagàncies verbals i visuals, als seus llampants vestits d’Elvis, a tota aquella troupe que l’acompanyava de difícil classificació amb el Pirata, El del Gorro, al capdavant, amb aquella bandera amb la Rosa més nostrada que enarborava amb tanta gràcia, que la convertia sovint en la capa d’un Superman amb DO Reus. Per tot allò i moltes altres coses, l’Ariel passarà a la història com un transgressor de la política local, un provocador, un revolucionari. Ara bé, seria injust fer aquesta anàlisi i prou. Darrere d’aquest vernís d’atzagaiada constant, també s’hi amagava una dedicació contínua a la feina, escoltant i atenent les demanes d’uns ciutadans que van saber valorar la seva trajectòria amb uns resultats molt dignes a les últimes eleccions municipals. Sempre quedarà el dubte de saber què hauria passat amb la CORI si l’Ariel no hagués perdut tensió, que es va deixar anar al final d’una legislatura on li va faltar imaginació per mantenir-se en primera línia. De tot allò, n’hi hauria per fer un llibre, gairebé una tragicomèdia, on al costat de les astracanades divertidíssimes vam viure veritables drames, com la prohibició de no deixar-lo accedir al Consell General d’Innova o les cèlebres fotos amb el cul a l’aire que, de la seva digna persona, van aparèixer un bon dia als seients dels regidors municipals.  

Als puristes de la política del món de Reus  aquesta manera de fer els semblava gravíssima per a la imatge de la ciutat. Un descrèdit de conseqüències imprevisibles. Però deu mesos després de la desaparició del panorama consistorial de l’Ariel, n’hi ha que ja l’enyoren. Perquè tot allò al costat del que està passant era un autèntic joc de criatures. Aquest devessall d’informacions que actualment situen la ciutat en l’ull de l’huracà, amb denúncies a tort i a dret, han situat les malifetes de l’Ariel, probablement, a la categoria que li pertocava, la de la trapelleria innocent.

Per això, i veient com han derivat les coses durant aquests primers mesos de legislatura, potser valdria més que tornés l’Ariel. De fet, algunes de les seves rocambolesques idees les han comprat –amb matisos– d’altres municipis d’arreu. I observant com el govern català festeja el projecte de l’Euro Vegas, potser fins i tot l’Ariel amb la seva disfressa d’Elvis va ser un visionari. És el que té el Santamaría. Amb ell, com a mínim, rèiem, perquè últimament, i veient tanta denúncia i judicialització, de vegades només vénen ganes de plorar.

 

Article publicat al número 3 de la Revista NW (Març del 2012)