La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Creadors

Mans d'or

La ciutat disposa d'un ampli col·lectiu d'il·lustradors que signen treballs editorials i grans campanyes publicitàries

02/06/2012 | Per Cèsar Compte

Alguns dels il·lustradors de Reus, reunits a la Biblioteca Central Xavier Amorós (Foto: Xavi Jurio)

Alguns dels il·lustradors de Reus, reunits a la Biblioteca Central Xavier Amorós (Foto: Xavi Jurio)

Marc Sardà (1978) treballa en el món de la publicitat. Campanyes per a Adidas, la il·lustració del pallasso de Micolor o ampolles serigrafiades de Vichy són alguns dels treballs del dibuixant reusenc que han fet la volta al món. Fa deu anys que es dedica professionalment a la il·lustració i on es troba més còmode és oferint al client la possibilitat de jugar, de descobrir. Els seus referents són dos col·lectius francesos dels anys seixanta, Oulipo i Opeinpo, el treball dels quals es basava en el joc i les matemàtiques. “Per això sempre dic que els meus professors de mates han estat molt més determinants que cap altre autor. A part, de la meva mare, de qui continuo respirant la seva sensibilitat artística”.  En aquesta línia i plenament enamorat de l’entorn visual dels més petits, Sardà va presentar a la Fira del Circ Trapezi Els Fernandos, uns divertits acròbates amb una gran varietat de formes. Va ser l’inici d’una llarga col·lecció que ara compta amb gossos extensibles, uns sotagots que són un conte d’ovelletes i altres reclams amb els quals té total llibertat creativa, “molta més que per les campanyes de grans marques”. Conscient, però, que aquest mercat ha reduït pressupostos, Sardà ja ha tastat el món editorial. L’any passat va fer els noranta dibuixos de Contes per a ser feliç, de Gaspar Hernández, i la seva bona acollida li ha fet arribar el segon encàrrec d’Edicions 62, un nou llibre que es publicarà per Sant Jordi i que tot apunta que serà èxit de vendes.

Precisament, en el món editorial treballa Albert Asensio (1974). Fa tot just cinc anys que va decidir abandonar el món del disseny gràfic i dedicar-se de ple a la il·lustració. Una trajectòria curta, molta feina i dos premis Junceda, els òscars de la professió. El 90 % de feina li arriba d’editorials catalanes: Cruïlla, Teide, Bambú, Casals o Joventut, “però ara ens toca obrir mercat internacional”, comenta. Els primers clients ja els ha trobat il·lustrant llibres de text per a la Cambridge University Press i ara vol trobar agent per terres americanes. L’estiu passat va anar a Nova York per veure obres dels seus referents, il·lustradors com Norman Rockwell, Edward Hooper o Andrew Wyeth, alguns dels quals pengen de les parets del MOMA. L’estil realista d’Asensio beu d’aquestes fonts, carregades de referents cinematogràfics. El dibuixant, d’Horta de Sant Joan però instal·lat a la capital del Baix Camp, guarda tots els llibres publicats. El primer va ser SOS, Rata Rubinata, un conte protagonitzat per una rata de color vermell i recorda que després van seguir més llibres on només dibuixava rates, “de vegades en aquesta professió t’encasellen tant que és molt difícil canviar”. L’editorial Anaya està a punt de publicar el darrer treball d’Asensio, un conte de por, El guardavia, de Charles Dickens, “tot i que a mi m’agradaria molt poder il·lustrar un clàssic d’Òscar Wilde com El príncep feliç o El gegant egoista, contes que tenia a casa quan era petit”. La major part dels encàrrecs són de literatura infantil o juvenil, però Asensio mostra una feina molt diferent a través d’un altre client d’abast nacional, els Dossiers de La Vanguardia, en què el dibuixant se centra més en la idea, “crec que el meu llenguatge ha d’evolucionar cap aquí, dibuixos més nets, utilitzant el blanc com a color i intentant explicar el mateix però amb poques pinzellades.”

 

El món del còmic i de l’educació

El món del còmic i el fenomen Moderna de Pueblo també està signat per una reusenca, Raquel Córcoles (1986). Tot va començar guanyant un concurs del Carnet Jove amb el qual va tenir la possibilitat de publicar amb la seva amiga Marta Rabadán Sóc de Poble, un còmic sobre com viure en una gran ciutat i que ha estat un important èxit de vendes. L’editorial Glénat n’acaba de treure la segona edició, després d’exhaurir-ne els primers 3.000 exemplars. Córcoles ja té l’encàrrec de fer-ne la segona part. Acaba de deixar la feina de creativa publicitària i, instal·lada a Madrid, es dedica de ple a publicar setmanalment a la revista El Jueves i a Cuore, a la vegada que prepara el pilot d’una sèrie animada sobre la Moderna de Pueblo.

El món del còmic també ha centrat l’activitat de Marco A. Pérez (1951). Va néixer a Mauritània i als 13 anys va arribar a Barcelona per començar a treballar al costat d’un dels creadors del Capitán Trueno (Beaumont). Van ser més de quinze anys amb Selecciones Ilustradas, un segell referent del món del còmic. Fa deu anys que es va instal·lar a Reus i la seva obra actual és una barreja de còmic i surrealisme pop. Principalment es dedica al món expositiu, tot i que també ha col·laborat en publicacions, com el llibre Les coses passen, de Pep Martínez, editat per Marge Books, o La Rosita i la seva nina, de Roser Bonet, editat per l’Ajuntament de Reus. La seva obra més actual es pot veure a la Dominion Gallery de Montreal i a la galeria Octógona d'Avilés i està creant obra nova per a una exposició a Pamplona, que s’inaugurarà al mes d'abril.

El més veterà de la il·lustració reusenca, Pere Prats (1943). Es considera autodidacte, “periodista, il·lustrador i dissenyador, tot en un”. Ha rebut classes de Ràfols Casamada, Guinovart o América Sánchez i ha treballat més de trenta anys en les redaccions d’El Correo Catalán, La Vanguardia, Avui o Mestral. Prats va començar l’activitat creativa fent el disseny gràfic d’entitats amb les quals encara està relacionat: el Centre de Lectura  (logo del Cine-club), la colla sardanista Rosa de Reus, el grup de teatre La Tartana o l’escola Mowgli. Precisament, trobar-se en aquesta escola amb la pedagoga Àngels Ollé li va canviar la vida i, de la seva mà, s’endinsa el 1969 en el món de la il·lustració de llibre infantil amb l’editorial La Galera i la col·lecció “A poc a poc”. Recentment, la mateixa editorial ha publicat una nova col·lecció de llibres del dibuixant reusenc, amb el títol “Quina gana”, on mostra la seva passió per la tècnica del collage. Prats té 76 llibres editats, majoritàriament dedicats a la didàctica, on el text necessita la il·lustració per complementar-ne el contingut, per reforçar o fer volar la imaginació al lector. Per al dibuixant reusenc, tot és il·lustració, “la vida és il·lustració i posar-la al servei de l’educació, un plaer.”

El món educatiu també és el que centra l’activitat de Maria Adzerias (1965). Actualment es dedica a la creació de material didàctic per a la seva empresa, Còdol Educació. Adzerias recorda que amb els seus primers estalvis es va pagar la subscripció a Cavall Fort, tot un referent. Guarda molt ben arxivades les il·lustracions que ha fet durant aquests anys i, en especial, el llibre La tortuga de casa (1994), de La Galera. Els seus darrers dibuixos poc tenen a veure amb els inicis de dibuixant a l’esplai L’Albada. Utilitza elements naturals, que barreja amb aquarel·les; una festa, una trobada entre diferents materials, perquè, per a Adzerias, “dibuixar és sinònim de festa”. Amant de la cultura i de la didàctica de les ciències socials, va complementar la seva formació de magisteri assistint a classes d’il·lustració a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, una institució que ha contribuït en gran part a l’aparició de noves fornades de creadors a casa nostra.

Fruit d’aquestes fornades és Marc Díez (1981). Fa tres anys va decidir, juntament amb un altre soci, muntar Ovni Comunicació Visual. Era conscient que el fet de tenir formació en el món de la il·lustració era un valor afegit, “ és cert que hi ha molta gent que sap dissenyar, però no n’hi ha tanta que sàpiga utilitzar el llapis”. El seu client majoritari és institucional. Fa un parell d’anys va rebre l’encàrrec de revisar els elements del seguici festiu, a partir dels originals d’un gran ninotaire vila-secà, Andreu Faro, i a partir d’aquesta demanda, el llistat d’elements de marxandatge de la Festa Major ha augmentat en escreix: plats, gots, samarretes, ventalls, jocs... “Quan veus tots els xiquets i les xiquetes amb la samarreta que has il·lustrat, impressiona molt”. En aquests moments, bona part de la feina que els arriba és per al disseny i manteniment de webs, però el seu futur més immediat passa per l’expansió en productes de marxandatge, “tots els pobles en tenen i aquesta primera experiència ens ha obert camí.”

Un cas similar és el d’Eva Castro (1975). L’any 2006 va decidir muntar amb una companya, programadora informàtica, una empresa de comunicació gràfica, Dbonatinta, amb seu al Morell. Els seus clients també han estat principalment encàrrecs públics (Festes de Misericòrdia 2009 o Mas Pintat, entre d’altres) i institucions com la Diputació de Tarragona. Ara que les demandes s’han vist reduïdes, “ens toca fer la feina que hem fet per als altres, projecció d’empresa, però de la nostra”. A l’hora d’obrir mercat, volen apostar per les noves tecnologies, on, a part de continuar creant pàgines web, intentaran introduir el seu disseny iconogràfic i minimalista en el món de les aplicacions informàtiques (APP’s). En tots els encàrrecs, Castro té molta cura dels materials, no només del dibuix, “la tinta i el paper aporten molt a la il·lustració”. La dibuixant reusenca reconeix que el mercat cada dia està més difícil, “però si et toca el verí de la il·lustració, és impossible deixar-ho.”

Un verí que també ha tastat Pep Gavaldà (1973). Un enginyer geòleg que fa un parell d’anys va decidir canviar totalment de vida i fer professió la seva devoció. Les primeres feines li han arribat de familiars, amics i coneguts. És l’autor de les il·lustracions del llibre Contes de Nadal que la iaia no t’explicaria mai, de l’editorial catalanoportuguesa O Lado Esquerdo, i ara, mentre espera nous projectes, es dedica a l’autoedició de petits reclams per promocionar la seva obra. Tot just acabats els estudis en il·lustració creativa, reconeix que l’edat en la qual afronta aquesta nova etapa professional et fa tenir una perspectiva diferent, ja que valora molt més la creativitat que la tècnica, “sóc molt conscient que ara no em guanyaré tan bé la vida, però dibuixant em sento molt millor i això és el que val”. Doncs a dibuixar.  

 

Reportatge publicat al número 3 de la Revista NW, el març de 2012.

Cliqueu sobre una de les il·lustracions de sota per veure-les ampliades.

Galeria fotogràfica

La il·lustradora ha muntat amb una companya programadora informàtica una empresa de comunicació gràfica.

Entre les feines fetes, és el responsable de la revisió de les il·lustracions del seguici festiu de Reus.

Marc Sardà és l'autor d'il·lustracions publicitàries per a grans marques.La seva feina ha donat la volta al món.

Maria Adzeries ha il·lustrat llibres i es dedica a feines didàctiques.

Mireia Macip combina la il·lustració amb una altra feina que res té a veure amb el tema. Va estudiar a l'Escola-Taller d'Art de Reus.

Pep Gavaldà és geòleg, però va decidir canviar de feina per dedicar-se a la que considera la seva vocació.

Pere Prats és el més veterà de la il·lustració reusenca.

Xènia Besora és una mostra de qui fa il·lustració com a manifestació artística.