La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

POLíTICA | Opinió

Si no vols soroll, no vagis a l'era

23/02/2012 | Per Joan Carrion

Ja em disculparan la llicència que m’he permès a l’hora d’adaptar aquesta dita tot canviant la pols pel soroll, però em sembla molt representativa de la situació política que es viu a Reus. Uns i altres –els polítics– parlen de la incomoditat que els representa haver de conviure amb tot un seguit de notícies relatives a presumptes irregularitats o il•legalitats sobre el cobrament de factures, dietes o nòmines artificials, generades durant els mandats anteriors en el si de bona part de les societats anònimes municipals. Uns afirmen que ho treuen a la llum pública per responsabilitat política i respecte institucional; d’altres expliquen que tant de soroll no els permet afrontar amb garanties els problemes reals del dia a dia. N’hi ha que apel•len a la necessitat de trobar un espai comú per tractar aquestes qüestions i no fer més mal a la credibilitat i l’honorabilitat de la ciutat, i, finalment, d’altres sembla que no hi siguin i escenifiquen una descol•locació escandalosa després de prop de nou mesos d’un nou govern municipal. De vegades, però, sembla que aquesta situació ja els vagi bé a tots plegats.

És evident que cal denunciar tot allò que hom consideri no ajustat a llei i buscar els ressorts necessaris per restablir-la i, si cal, recórrer a instàncies judicials, per tal de denunciar totes aquelles actuacions polítiques i administratives que es considerin lesives per a la ciutat. Si algú s’ha posat diners a la butxaca de manera irregular cal que es denunciï de manera decidida, sense embuts, i que els jutges certifiquin o treguin la presumpció d’innocència que tothom es mereix a priori. Ja són coneguts els casos de les factures de l’expresident del Tecnoparc, de l’exregidor d’Urbanisme, de les decisions i els sous d’Innova o de les delegacions d’alcaldia fantasmes que hem conegut aquests dies.

Unes qüestions tindran una solució judicial i d’altres es quedaran només amb la percepció que algunes pràctiques no eren irregulars, però que, quan s’han conegut, et fan arruar el nas i et generen una dosi important de desconfiança en la classe política.

Tres coses em provoquen incredulitat en tot aquest procés de coneixement de cobraments de factures que, aquestes setmanes, omplen els mitjans de comunicació. Primer, la seva difusió per capítols. El govern reusenc tenia a les seves mans la possibilitat de donar a conèixer, mesos enrere, totes aquestes pràctiques poc edificants i aturar aquesta mena de gota malaia que augura un final d’hivern i un començament de primavera plens d’emocions i de sorpreses.

Segon, el desconeixement que la majoria de polítics repetidors –n’hi ha que són primerencs i els deixem al marge– argumenta a l’hora de tractar aquestes qüestions. O bé algú va fer deixadesa de les seves funcions o n’hi va haver que –des de governs passats– es va dedicar a amagar informació premeditadament i obstruir, així, la tasca fiscalitzadora dels partits a l’oposició. Potser també caldria analitzar aquest punt des d’una visió jurídica i demanar responsabilitats a qui pertoqui.

Tercera, la manca de control i coordinació per part dels tècnics de l’Administració local –sigui ajuntament, societats municipals o empreses públiques mixtes. És evident que no ho han tingut fàcil perquè se’ls ha barrat el pas en molts òrgans de decisió, però sobta que determinades pràctiques es considerin ara irregulars després d’anys i anys de funcionament.

Serveixi com a exemple l’informe presentat dilluns a la nit als diversos regidors del grup d’empreses municipals del sector econòmic. Tres folis en què s’analitza “l’adequació a la legalitat de les percepcions econòmiques rebudes per membres de la corporació que eren alhora administradors, en anteriors mandats de les societats Redessa, Reus Transport, Amersam i Gupsa”.

Segons l’informe municipal, pel que fa a Redessa i en relació amb les retribucions de l’exregidor Josep Morató, “correspon als administradors de la societat delimitar els conceptes retributius i la seva efectiva remuneració per saber si s’ha produït algun pagament indegut”. De tot això es pot deduir que no queda clar si va cobrar de manera ajustada a dret o no.

Pel que fa a Amersam i Reus Transport, la deducció dels tècnics és la mateixa. També “correspon als administradors de les societats delimitar els conceptes retributius i la seva efectiva remuneració per saber si s’ha produït algun pagament indegut”. En aquest cas, però, segons els antecedents analitzats pel secretari i interventors municipals, el dubte rau a saber si els regidors afectats per la sospita –Eduard Ortiz i José Magrazó– van cobrar per una assistència efectiva als consells d’administració o com una retribució fixa mensual. Parlem de prop de 300 euros al mes, exactament 262 en bona part dels anys analitzats.

En els dos casos, la legalitat o no del tema cauria sobre les espatlles “dels administradors de la societat”. Per tant, se suposa que seran els membres de l’actual Innova qui hauran de decidir en una propera convocatòria si les coses es van fer bé o no.

Finalment, el dictamen tècnic sobre les retribucions a l’empresa pública Gupsa, que afectarien Àngel Cunillera, Jordi Bergadà i Josep Morató, que serien considerades ajustades a la legalitat.

Però de tot aquest informe –que no ha volgut fer públic cap grup polític municipal–, la conclusió absolutament dirigida que se’n deriva és que el dolent de la pel•lícula és només l’exregidor socialista Eduard Ortiz i que es “va embutxacar cada mes els 300 euros per societat de manera irregular”. Un cop conegut l’informe, Ara Reus –grup que sol•licita formalment l’informe– opta per anunciar noves actuacions judicials, que se sumarien als casos Cunillera i Bergadà.

Però ningú se sorprèn que aquests tipus de retribucions es fessin de manera irregular durant més de vuit anys? On eren els controls que una remuneració com aquesta hauria de tenir? I què en diuen les auditories? No hi havia coordinació entre les decisions municipals i els acords de les societats? I els tècnics de les societats anònimes municipals no estaven al cas dels acords que regulaven aquests pagaments?

Davant d’aquest panorama potser fóra recomanable que, d’una vegada per totes, el govern actual actués d’ofici sense haver d’esperar les sol•licituds dels partits de l’oposició per tal de propiciar aquesta transparència tan reclamada per tothom. I si es revisessin i es fessin públics tots els pagaments de les societats als diversos regidors en mandats anteriors? Un cop aclarides les coses i eliminades les sospites, la cançó podria ser una altra i la música segur que baixaria de volum.