La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

VIDA MUNICIPAL | Pressupostos Municipals 2012

Reus paga 108 mil euros al dia per fer front a la càrrega financera municipal

Els pressupostos, aprovats amb els vots del govern i d'Ara Reus, i el No de la CUP i PSC

04/05/2012 | Per Joan Carrion

El portaveu d'Ara Reus, Jordi Cervera en el moment de presentar les esmenes que el seu grup ha presentat als pressupostos.

El portaveu d'Ara Reus, Jordi Cervera en el moment de presentar les esmenes que el seu grup ha presentat als pressupostos.

L'Ajuntament de Reus ha celebrat una de les sessions plenàries que, a priori, són qualificades com a més importants dins el calendari anual de la vida municipal: el ple de pressupostos. L'Ajuntament gastarà 320 milions d'euros, una xifra que suposa un 19 % menys en relació al pressupost aprovat l'any passat. Al llarg del debat ha destacat el posicionament a favor del grup municipal d'Ara Reus que votat a favor del document presentat pel govern municipal, després que aquest hagi escenificat una acceptació política de les vuit esmenes que Ara Reus ha presentat al llarg d'aquests dies de discussió dels pressupostos. Per la seva part, la CUP ha votat en contra i ha expressat novament les seves crítiques cap a la manera d'elaborar aquest document i contra el pes que el hòlding municipal d'empreses INNOVA té dins les finances municipals. Per la seva part, el Partit dels Socialistes ha votat en contra després que el govern rebutgés una esmena als pressupostos reclamant diverses rebaixes sobre l'Impost de Béns Immobles, una aportació que el govern ha rebutjat tot al.legant que una modificació d'aquest tipus no es podia analitzar en tan poc temps. L'Alcalde Carles Pellicer i la portaveu del Partit Popular, Alicia Alegret, han adreçat dures crítiques contra la postura socialista.

Cada ciutadà de reus ha de pagar 1,08 euros al dia dels comptes municipals per tal de poder liquidar les amortitzacions i els interessos dels 39,5 milions d'euros que el consistori suporta com a càrrega financera. En concret, aquesta despesa suposa un total de 108,576,73 euros i limita -evidentment- la capacitat econòmica de l'Ajuntament de Reus que avui ha aprovat finalment el seu pressupost per aquest any 2012. Una aprovació que s'ha realitzat en el decurs d'un Ple celebrat aquest matí i que ha estat protagonitzat per un intens debat polítics entre els diversos grups municipals.

El regidor d'Hisenda, Joaquim Enrech ha vogut ser gràfic a l'explicar que aquesta quantitat de 1,08 euros 'l'han de pagar cadascun dels ciutadans -a través de l'ajuntament- siguin petits o grans, rossos o morenos i ho han de fer tots els dies de l'any, siguin festius o dies de guardar' i ha volgut rebutjar les aportacions reaitzades per David Vidal de la CUP i per Carles Salas i Andreu Martín del PSC. Per contra, Enrech ha acceptat les propostes d'Ara Reus amb qui s'ha compromés a realitzar un seguiment del pressupost per tal d'introduir les seves aportacions. Enrech s'ha mostrat també força expressiu al ser preguntat sobre una intervenció del regidor socialista Carles Salas quan ha manifestat que el govern 'podria aprofitar els prop de 14 milions d'euros de beneficis de les societats anònimes municipals per tal de no rebaixar dtereminats capítols dedicats als serveis a les persones'. Enrech no ha pogut contenir un 'a mi que em regirin les butxaques perquè aquesta quantitat de diners no sé on és'. Posteriorment, el govern ha clarificat que aquesta quantitat, tot i constar a nivell comptable com a reserves, no existeix físicament a les nostres finances'. Pellicer s'ha mostrat molt dur davant d'aquesta proposta i l'ha qualificat després del Ple com a 'esperpèntica i increíble'.

Qui també s'ha mostrat molt dura amb el Partit dels Socialistes -tot i que no l'ha citat directament-ha estat la regidora popular Alicia Alegret qui, un cop aprovats els pressupostos, ha manifestat que 'es tracta d'un treball real, en el que no hem volgut vendre fum ni fer màgia, perquè ja n'hem tingut prou d'experiments en altres mandats i tot just ara he de patir un nivell d'endeutament molt gran ja n'hem tingut prou de classes de maquillatge', ha dit. L'Alcalde Carles Pellicer ha volgut agrair el vot favorable d'Ara Reus i s'ha mostrat contrariat per la proposta econòmica de darrera hora feta pel PSC, 'tot i que he demanat al regidor d'Hisenda que l'analitzi, no podem adoptar un acord d'aquests tipus sense els corresponents estudis dels tècnics de la casa i sense saber què pot representar aquesta rebaixa en l'IBI que ens han plantejat. Crec que ha sigut més aviat una maniobra desesperada de darrera hora sense sentit' ha explicat Peliicer.

El pressupost consolidat aprovat avui dedica 103 milions d'euros a l'Ajuntament de Reus, 217 a les societats anònimes municipals i 6 milions als organismes autònoms com ara l'Institut Municipals d'Acció Cultural, el Patronat de Turisme o l'Institut de Formació Mas Carandell. Per grans capítols, i segons les dades facilitades pel propi govern, 184 milions d'euros aniran dedicats a despesa social, 11 milions a seguretat i protecció civil, 27 milions a la neteja i al cicle integral de l'aigua, 19 milions a la promoció de ciutat, 17 a infraestructures i manteniment i 21 a l'administració general i financera.

Per la seva part, el PSC ha explicat que “aquests pressupostos són l’atac més gran que han patit les polítiques de benestar en la història de la democràcia”. Segons el portaveu socialista, Andreu Martín, aquests pressupostos “donen l’esquena a les persones que més necessiten l’atenció de l’administració i no estan preparats per fer front als més del 20% de ciutadans que han estat atesos el darrer any per serveis socials”. El portaveu socialista, tot argumentant que ha volgut fer  'un últim intent per millorar la dura afectació social que aquests pressupostos tindran per les persones amb menys recursos tot proposant l’establiment de noves línies de bonificacions a les persones de Reus amb ingressos limitats, relatives a determinats impostos municipals:

- 50% de l’Impost de Béns Immobles (IBI) als propietaris de pisos què són pensionistes i què tinguin uns ingressos familiars que no superin 2 vegades l’IPREM (l'Indicador Públic de Renda de les persones)

- 50% de l’IBI als propietaris de pisos en situació d’atur i què tinguin uns ingressos familiars què no superin 2 vegades l’IPREM

- 50% de l’IBI als propietaris de pisos què constitueixen família monoparental amb uns ingressos familiars què no superin 2 vegades l’IPREM

- 50% de l’Impost de Circulació a persones jubilades amb uns ingressos familiars què no superin 2 vegades el salari mínim interprofessional

 

Pel que fa a la CUP, el seu portaveu David Vidal ha afirmat que 'en el Ple realitzat avui, la CUP no ha pogut exposar totes les seves propostes i esmenes presentades als pressupostos, les quals han estat obviades pel govern municipal. Tampoc ens han permès presentar una moció, tot i que la convocatòria del Ple era de caràcter ordinari, en la qual proposem –serà tractada en el proper Ple- que els sous dels càrrecs directius d’INNOVA s’igualin amb l’escala de remuneracions de l’Ajuntament. 7 càrrecs directius d’INNOVA han cobrat el passat 2011 853.473€ més que 14 dels 16 regidors i regidores amb cartera 812.936,89 euros' .

Per Vidal, 'Un cop més, el Ple ha representat un diàleg de sords, en el qual se’ns ha tallat la nostra exposició de motius, per tal d’argumentar el nostre vot contrari alspressupostos. Tampoc, el regidor d’hisenda ha argumentat el motiu pel qual han rebutjat la quinzena d’esmenes que varem presentar aquesta setmana als pressupostos, entre d’elles la retallada del 50% dels sous dels càrrecs electes, o a reconèixer que la hisenda local està intervinguda per l’Estat. Sense entrar en més detall en les observacions realitzades -continua el portaveu de la CUP- a la proposta de pressupostos, des de la CUP hem emplaçat al govern municipal ha realitzar “un gir radical en l’orientació de les polítiques dutes fins ara per l’antic govern municipal, bastant-se en els quatre principis que descrivim, així com, que les propostes com les dels pressupostos han de deixar de ser un seguit de pedaços a un vaixell que s’està enfonsant'.

Finalment, Jordi Cervera ha dit que  'Ara Reus se sent satisfet pel treball que s’ha fet des de l’equip econòmic i des de l’executiva i valora positivament que el govern hagi acceptat la totalitat de les esmenes. Un total de 8 propostes que sumen un valor de 589.583,41 euros'. Cervera 'ha agraït la predisposició però ha recordat que trimestralment, en comissió informativa, farem un seguiment de la redistribució pressupostaria. En cas contrari ara Reus retiraria el suport al govern'. 

 

 

Notícies relacionades
VIDA MUNICIPAL | Pressupostos Municipals 2012
L'Ajuntament retalla 3,5 milions en subvencions, enllumenat, jardineria, lloguers i material d'oficina

27/04/2012 | Per NW Revista de Reus | comentaris comenta

Els pressupostos municipals de 2012 concentren més del 60% del pressupost en la promoció social i l'impuls de l'activitat econòmica. El govern de Reus ha presentat aquest divendres 27 d'abril a la Comissió Informativa de Serveis Generals i Econòmics l'expedient de Pressupostos Municipals de 2012 que es portarà a votació del ple de l'Ajuntament del pròxim 4 de maig. L'expedient fixa un pressupost consolidat de 320.119.274,49 euros 'fortament condicionat per una càrrega financera de 39,5 milions d'euros', i que es defineix per l'estalvi, l'austeritat, el rigor i el realisme.

VIDA MUNICIPAL | Economia Municipal
El Ministeri d'Hisenda beneeix el Pla d'Ajust i farà possible obtenir un préstec de 36,7 milions d'euros

02/05/2012 | Per Joan Carrion | comentaris comenta

"Ara ja podré domir una mica millor". Aquestes paraules han sigut pronunciades aquest matí per l'Alcalde de Reus, Carles Pellicer, després de la roda de premsa convocada amb urgència per tal d'anunciar que el Ministeri d'Hisenda ha acceptat el Pla d'Ajust presentat setmanes enrera pel consistori reusenc. Al final, el préstec que es podrà contractar serà de 36,7 milions d'euros, enlloc del 37,3 que s'havia demanat inicialment, ja que hi ha ahgut prop d'un 2 per cent de proveïdors que no van realitzar els tràmits necessaris per poder-se acollir a aquesta mesura.