La Revista de Reus

'Avui és un dia molt important per a la ciutat de Reus. De vegades fem grans inauguracions però ens hem reunit per una cosa diferent però també molt important. La recuperació de'aquesta beguda popular significa un retorn a una tradició cultural que servirà també perquè molts reusencs recordin velles experiències humanes que van viure al voltant d'un Suau. Si fins ara parlàvem del vermut o del Plim, ara ja tenim una nova beguda per triar'. Eren paraules de l'Alcalde Carles Pellicer en el moment de presidir la presentació en societat d'aquesta iniciativa de l'empresa Brasilia. 'Pretenem que el Suau torni a ser el refresc més popular d'aquesta terra i per això demanem també la implicació de la societat reusenca', explicava el màxim respònsable d'aquesta empresa nascuda a la ciutat de Reus durant els anys seixanta, Antoni Gros. Per la seva part, el president de la Cambra de Comerç, Isaac Sanromà ha destacat també 'el valor cultural del Suau i crec que pot ser una nova iniciativa per tal de reactivar el consum en aquests moments tan delicats'. La presentació feta al Círcol, ha comptat també amb la presència de Mariona Quadrada que ha destacat 'la facilitat de preparar aquesta beguda als cafès i bars i, a més permet la possibilitat de preparar un Suau per a nens si utilitzem un cafè descafeïnat'. Brasilia ha organitzat una degustació popular pel dissabte 11 de maig a la Plaça Mercadal on hi haurà també la presència d'artistes plàstics, video creació, música, enre altres atractius.

ReproduIm a continuació unes breus pinzellades històriques d'aquesta beguda, un text redactat pel periodista Francesc Domènech:

'Què ho fa que, quan a algú, a partir d’una certa edat, li preguntes pel SUAU se li dibuixa un lleu somrís a la cara i se li il·luminen els ulls? L’exercici de preguntar per aquesta beguda tradicional genera a moltíssima gent records d’infantesa i memòria d’una altra època que tenia en el SUAU un element molt present en la vida quotidiana, especialment al sud de Catalunya, a les comarques del Penedès, Lleida, el Camp de Tarragona i, d’una manera que encara es manté viva avui, a les Terres de l’Ebre. Era un refresc que es feia a casa i que es prenia, sobre tot, a les sobretaules dels dinars familiars en cases i masos i als cafès del poble. El SUAU era, en essència, cafè amb gasosa. Contenia cafè, per això no era de consum habitual de la canalla, però la seva composició i el gust de to dolç que li donava la gasosa permetia fer excepcions en dinars especials, quan als petits de cada casa se’ls permetia sentir-se una mica més grans de manera excepcional, prenent el cafè “dels grans”, en forma de SUAU. Molts pagesos se’l prenien al cafè, després de dinar i abans de tornar al tros a feinejar tota la tarda. A l’estiu, als masos, a les hores de més calor, era habitual seure a l’ombra amb el got de SUAU al costat.

Les fórmules varien segons l’indret i les cases, però per norma general es feia a base de cafè, gasosa, sucre i gel. A partir d’aquí, algú hi afegia canyella, o vainilla, o algun altre component “secret” que feia que un SUAU tingués matisos segons on te’l prenies. La seva popularitat venia donada pel gust, pel seu caràcter estimulant i pel fet de ser molt fàcil de preparar. Els seus ingredients són molt habituals a casa i resulta de senzilla elaboració: es posa un pessic de canyella al got, el cafè i, finalment, la gasosa i el gel. Les proporcions varien al gust de cadascú, però el més habitual és que la beguda tingui ¼ de cafè i ¾ de gasosa. En funció del gel que hi posem, la proporció de cafè pot variar.  El resultat final fa que fins i tot l’escuma que es genera tingui un sabor molt atractiu. D’on ve la denominació d’aquesta beguda? La hipòtesi amb més força és la que diu que el nom de SUAU és conseqüència de l’evolució en l’ús popular del nom Zuavo, que és la denominació que tenien uns soldats d’infanteria francesos reclutats de la tribu bereber Zwawa, d’Algèria.

Aquest cos militar es va expandir a la primera meitat del segle XIX pels Estats Units, Brasil, els Estats Pontificis i l’Imperi Otomà i se’n va crear una imatge de cos valent i aventurer, fins a cert punt exòtica i mítica. Sembla que a Espanya van participar en alguna de les guerres carlines del segle XIX. A França, el cos va durar fins el 1962. A la popularitat d’aquests soldats hi va contribuir el fet que el pintor Vincent Van Gogh va pintar en almenys dues ocasions el retrat d’un oficial del cos.  Al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre a la beguda se la recorda encara anomenant-la SUAU i, en alguns casos, Zuavo. A Lleida, però, en diuen Soldat en el que vindria ser una altra evolució del nom, per l’ús popular entre els ciutadans de la plana lleidatana.

Per què, doncs, no es pot convertir el record d’un gust i d’un temps determinat en una nova realitat? Recuperar el costum de fer un SUAU vol dir, a més, recuperar una beguda que és pròpia i que està feta amb productes que porten el segell del territori. Productos del Café, empresa de referència a Reus que fabrica la marca de cafè BRASILIA, la més popular a la ciutat i el seu entorn, s’ha proposat ara recuperar aquesta beguda que havia estat tant popular i ha preparat tota una sèrie d’accions per donar-la a conèixer. La primera d’aquestes accions serà una festa popular a Reus, a la Plaça del Mercadal, el divendres, 11 de maig, en la que, amb la presència de les diferents parts implicades, es donarà a conèixer i es podrà degustar el SUAU.

Per a aquesta iniciativa s’ha comptat amb la col·laboració de la cuinòloga Mariona Quadrada, que ha ajudat a elaborar la fórmula tant per fer-lo a casa com per poder servir el SUAU en establiments públics, amb l’objectiu de convertir el refresc en un habitual de les terrasses dels establiments de la zona. Aquesta iniciativa compta també amb el suport d’algunes empreses que es dediquen al territori a l’elaboració de gasosa, un sector que havia estat molt potent i del que encara en queden bons exemples. A més, l’Ajuntament de Reus, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, Turisme de Reus i les associacions d’hostaleria de la ciutat han acollit amb entusiasme la iniciativa. Una iniciativa, doncs, que pretén recuperar un producte que havia estat propi i que ara volem que torni a ser quotidià, a casa i a les terrasses de la ciutat'.