La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

VIDA MUNICIPAL | Urbanisme

El nou Pla d'Urbanisme primarà la rehabilitació de zones urbanes en front de noves àrees residencials

Comencen els treballs perquè el pla es pugui aprovar pel Ple de l'Ajuntament durant el mes de juny

25/04/2012 | Per NW Revista de Reus

El regidor d'Urbanisme, Miquel Domingo, en un moment de la presentació del document.

El regidor d'Urbanisme, Miquel Domingo, en un moment de la presentació del document.

La reducció de prop d'un 25 per cent de l'Àrea Residencial Estratègica que es volia fer al llarg del Passeig Nord, la revisió del projecte de la Sedera per tal de rebaixar el seu impacte a la zona del Passeig de Misericòrdia, la rebaixa de l'alçada de les torres que es van planejar a l'antic hospital, la possibilitat de perllongar el citat passeig Nord cap a la carretera de Riudoms, la reforma de les trames urbanes de les carreteres de Cambrils, Castellvell i Tarragona o la modificació de la xarxa ferroviària per treure el trànsit de mercaderies perilloses que actualment circulen per la part oest de la ciutat, són algunes de les propostes que estaran recollides dins el futur nou Pla General d'Ordenació Urbana.

Pel que fa a la part residencial, cal destacar el cop de timó que es realitzarà per desfer el que l'antic govern havia planificat a la zona de l'ARE del Passeig Nord. En concret es proposava que Reus tingués una de les 86 Àrees Residencials Estratègiques aprovades per la Generalitat de Catalunya. Aquesta figura urbanística es va crear -així es va explicar- per servir com a una de les eines més efectives per posar a l’abast dels ciutadans un nou habitatge assequible. Amb 112 hectàrees, Reus aportava una de les zones de majors dimensions, que havia de permetre posar en el mercat sòl per construir-hi al voltant de 7.000 habitatges, la meitat dels quals, de protecció oficial. Unes previsions que han quedat en poca cosa després de l'aturada -i fins i tot descens- de la població a la ciutat de Reus.

I com a segon gran capítol hi ha al tema de la xarxa ferroviària. El regidor d'Urbanisme, Miquel Domingo ha mostrat la seva preocupació per la necessitat de buscar una solució que serveixi per intentar allunyar la via del tren que travessa la ciutat per la part de la carretera de Montblanc, "una via per la que circulen habitualment trens carregats amb mercaderies perilloses i que afecten a una zona de la ciutat on hi viuen unes 33 mil persones", ha recordat el regidor. En el mandat anterior, CiU havia tingut diverses iniciatives al Ple de l'Ajuntament reclamant que l'Ajuntament actués en aquesta línia. Al nou Pla, i a llarg termini, es preveu tota una nova sèrie de connexions que alliberarien la capital del Baix Camp d'aquesta problemàtica. Domingo ha advertit, però, que es tracta d'un tema que, "per desgràcia, no es resoldrà en quatre dies".

El document de l'Avanç del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) es presentarà a partir d'aquesta setmana a les diferents comissions i consells perquè realitzin les aportacions que creguin convenients al document. Aquest procés de reflexió, publicitat i aportacions de l'avanç culminarà el proper mes de juny, amb l'aprovació d'aquest document al plenari municipal. En concret, les properes setmanes es presentarà l'Avanç del POUM a la Comissió Especial del Pla, al Consell Assessor d'Urbanisme i a la Comissió Informativa de Serveis Territorials.

L’Avanç del POUM que s'ha presentat avui, és un document genèric, que forma part de la redacció del POUM, que posa de manifest les intencions i els eixos principals del creixement i el desenvolupament del municipi de cara al futur i defineix els criteris bàsics a partir dels quals es construirà el model de ciutat desitjat, i compte també amb la redacció d’un informe ambiental preliminar.

Domingo ha explicat que "l’objectiu és passar dels models expansius dels últims anys al model equilibrat i proporcionat, adaptat a la realitat del moment", és a dir, que "el creixement ha de ser progressiu en el temps, i que respongui a les necessitats reals de la societat". Domingo conclou: "Es tracta de planificar la ciutat de dins cap a fora per fer-la més sostenible en el seu conjunt, i mantenir el model de ciutat compacta. Per garantir aquests criteris s’aplicaran mecanismes per temporitzar el creiexement".

Per altra banda, és necessari relacionar el creixement a les necessitats de les persones que resideixen en aquests espais. En aquest sentit, caldrà reflexionar sobre nous usos del sòl, i estudiar de quina manera es combinen en un mateix espai. L’Avanç planteja la necessitat d’aplicar la mixtura d’usos en un mateix sector urbanístic per donar resposta a les necessitats socials i econòmiques de cada àmbit.

L’Avanç també preveu la reserva d’espai per a activitats econòmiques, que engloben activitats empresarials que van molt més enllà de les àrees industrials. La promoció econòmica de la ciutat posa de manifest la diversitat d’expressions empresarials que existeixen actualment i que estan lligats a les noves tecnologies, a la logística i a d’altres ocupacions. A més, l’Avanç "posa de manifest la necessitat d’aprofitar la intermodalitat de les infraestructures com a pol d’atracció d’aquestes zones d’activitat econòmica", explica el regidor. El document marca tres espais per aquest tipus de sòl: la zona propera a l’estació intermodal de sota l’aeroport, la mateixa zona de l’aeroport, que implica també part del terme de Constantí, i un espai complementari a l’àrea del Tecnoparc.

El creixement sostingut en el temps i adequat a la situació socioeconòmica també comporta una regeneració d’espais existents a la trama urbana. Domingo explica que el document que serveix de base per a fer el POUM definitiu "marca com un dels objectius principals primar la rehabilitació i la reforma davant el desenvolupament de nous sectors", i afegeix: "La regeneració del teixit urbà existent comportarà un enfortiment del concepte de ciutat compacta i cohesionada. Per reestructurar la trama urbana és essencial l’aplicació de la mixtura d’usos en un mateix àmbit. Hi ha diferents assentaments de la ciutat que a l’Avanç es presenten en fase d’estudi, i que són casos que exemplifiquen aquesta regeneració d’espais amb noves funcions per a la societat, com ara l’actual espai de l’estació de trens, el de l’estació d’autobusos i el Mercat del Carrilet, o el de l’antiga Hispània, entre d’altres".

L’Avanç planteja la integració i la connexió de tot el territori amb la ciutat a través d’una xarxa d’espais verds amb un ús social de relació amb el paisatge. No es tracta només de fer una façana d’espais agrícoles que embolcalli la ciutat, sinó que ha de tenir una funcionalitat per als ciutadans. Ha de ser una àrea que atregui l’interès dels ciutadans per a l’activitat de lleure.

Mobilitat

Pel que fa a la xarxa viària, el document té en compte els plans territorials supramunicipals per elaborar el model de ciutat del futur. El pas d’infraestructures pel terme de Reus i els seus voltants més immediats són una realitat que cal integrar dins del desenvolupament de la ciutat. Segons Domingo, "Reus ha de connectar amb els nuclis urbans més propers a través de xarxes de mobilitat de format urbà, i els eixos de comunicació amb les poblacions veïnes han d’assumir un caire cívic i urbà". Del que es tracta, segons el responsable d'Urbanisme de l'Ajuntament, és de "convertir aquestes vies de mobilitat en espais que vagin més enllà de la funció que tenen actualment de xarxa viària. S’han d’integrar nous usos a les vies per convertir-les en espais urbans on entrin en joc nous conceptes d’ús d’aquestes infraestructures", conclou. És a dir, que no han de ser vies pensades només per als cotxes. En aquest sentit, es preveu treballar en la redefinició de vies com ara avinguda de Bellissens, l’avinguda de Tarragona, la carretera de Cambrils, i una avinguda paral·lela a la carretera de Castellvell, algunes de les quals són eixos cívics que incorpora el planejament territorial de la Generalitat.

Una de les altres qüestions que inclou l’Avanç del POUM és la millora dels accessos viaris a la ciutat, amb solucions eficients de relació entre la variant oest i les carreteres de Riudoms, Vinyols i Cambrils. Per altra banda, el document també preveu, a llarg termini, la connexió de les carreteres de Falset i de Montblanc a través d’una variant més al nord del passeig Nord.

En relació a la xarxa ferroviària, el mapa que proposa l’Avanç en l’àmbit ferroviari es pot dividir en dues fases. La primera, tenint en compte el planejament supramunicipal (Pla Territorial del Camp de Tarragona i Pla Director Urbanístic de l’Àmbit Central), defensa la necessitat de construir un nou traçat de ferrocarril paral·lel a la C-14, així com la continuació d’aquest pel nord del terme, allunyant d’aquesta manera les mercaderies del centre de la ciutat. Aquest traçat hauria de connectar amb l’actual via ferroviària en direcció a Flix, situada més enllà de l’Institut Pere Mata. La segona fase proposa la necessitat de garantir la connectivitat dels passatgers entre les ciutats del Camp de Tarragona, i també d’aquestes amb l’àrea de Barcelona, a través d’una xarxa de rodalies o metro interurbà. Aquesta proposta ja està recollida en el Pla Director Urbanístic de la Generalitat que planteja un traçat amb forma d’anella i en bona part soterrat, que permet tots els moviments, i que incorpora diferents parades urbanes que ofereixen una bona cobertura territorial pels usuaris.