La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

OPINIó | ... ÉS EL MÓN

Gort, amb G de genial

20/04/2012 | Per Josep Baiges | comentaris comenta

La magnífica bibliografia de reusencs extraordinaris que podem trobar habitualment a les prestatgeries de llibreries i biblioteques de la ciutat s’ha enriquit darrerament amb l’aparició del llibre Del Campanaret a Mart. Notes biogràfiques de Josep Maria Gort Sardà (Reus, 1912-1972). L’obra és una creació del fill de Josep Maria Gort, l’arxiver municipal Ezequiel Gort, hereu de la passió del seu pare per aquesta ciutat. El llibre ens descobreix, de manera àgil i rigorosa, la immensa personalitat de Gort pare. Un personatge dotat d’una innegable creativitat que va posar al servei de nombroses causes ciutadanes. I tot, des de la talaia del seu entranyable quiosc, situat en diverses ubicacions sempre a redós de l’històric Campanaret.

Gort va ser com una guspira de llum en aquell Reus dels “Temps Estranys” que tan bé va retratar Xavier Amorós en els seus textos memorialístics i on parlava del polifacètic activista ciutadà del qual destacava, molt especialment, la seva corresponsalia al Diario de Lérida. A través d’aquesta talaia periodística, Gort va poder fer un relat minuciós del que passava a la ciutat, escapant a la censura de l’època o –millor dit- al govern civil de Tarragona que no tenia potestat sobre el que es publicava a la província veïna. Només en una ocasió les autoritats locals –l’Ajuntament, vaja- van poder aconseguir una sanció governativa pel díscol corresponsal. I certament la notificació va ser extraordinària, ja que la sanció li va arribar per les seves “actividades catalanistas y reusenkistas”, així, escrit amb k, perquè, com molt bé explica Amorós, ho devien trobar més subversiu. Per canalitzar aquestes “actividades”, Gort es va saber envoltar d’una sèrie de conciutadans que van ser capaços de treure punxa al llapis a tot el que passava a la ciutat, com el Ramon Botet, els periodistes Francesc Martí Queixalós i Lluís Anglès, o el Manolo Solís, de la Pirotècnia Espinós, de qui a casa sempre recordem el dia que es va fer pintar una xicota de molt bon veure a la finestra del copilot del seu vehicle per presumir davant dels seus conciutadans. Senzillament espectacular.

El llibre de l’Ezequiel serveix per reivindicar la seva trajectòria -d’on s’ha de destacar, també, l’excepcional obra teatral L’Elefant Torrat- que ens ha de servir d’exemple i de record perenne en aquest “Món de Reus” del segle XXI. Vivim una època difícil, convulsa, on la crisi va molt més enllà de qüestions estrictament econòmiques. Per això convé molta imaginació per redreçar aquesta situació, per generar un pòsit d’entusiasme entre una ciutadania que necessita alguns estímuls en positiu per canviar l’humor. Un Gort en aquesta època faria l’arròs. Perquè, tot i que els seus detractors sempre van elevar les seves ocurrències al nivell de l’astracanada barroera i vulgar, el pas del temps ens ha permès comprovar com les seves bromes sempre van ser molt serioses. I això és un privilegi només a l’abast de genis com Josep Maria Gort Sardà.

 

Publicat a NW-Revista de Reus el mes de gener

Deixa el teu comentari

Nom

E-mail

Comentari