La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Teatre

De Reus al Paral·lel

Pau Ferran, jove actor reusenc, protagonista de la primera portada de la Revista NW

17/04/2012 | Per Cèsar Compte

Pau Ferran, a la plateja del Teatre Fortuny. Foto: José Carlos León.

Pau Ferran, a la plateja del Teatre Fortuny. Foto: José Carlos León.

Es considera molt afortunat. Després d?acontentar la família i acabar la carrera d?Humanitats, ara es dedica de ple al teatre. Mai havia somiat estrenar al Paral?lel amb Joan Pera i Lloll Bertran. Pau Ferran té 23 anys, és actor i de Reus.

La seva formació neix a l’Escola de Teatre del Centre de Lectura.

–Sí. Des dels 10 anys que vaig pel Centre i, tot i que ara visc a Barcelona, continuo vinculat artísticament a Reus amb La Gata Borda. 

–Què significa per a vostè aquesta companyia?

–És l’espai on puc fer el que vull i em permet mantenir actiu independentment dels projectes professionals que sorgeixin.

–I Dames i Vells per Sant Pere.

­–Sí. Jo volia fer de Dama, però no em van deixar. Es necessiten homes més fets [riu­]. Des de l’humor i la paròdia, dir tot el que diem en públic i davant els polítics és fantàstic. És un veritable plaer.

–La política, només com a actor?

–Sí i tant! No voto per convicció, per desafecció. Abans em preocupava molt més, però ara estic totalment desenganyat.

–Creu que néixer en una ciutat com Reus facilita dedicar-se al teatre?

­–Segur. Tenim una bona oferta, una bona resposta per part del públic i tenim una escola de qualitat. Tot ajuda, la veritat. Reus és una ciutat que culturalment l’he gaudit molt.

–Amb el Centre d’Arts Escèniques ha participat en el muntatge Angelus Novus, de Juan Mayorga.  Com va viure el naixement del CAER?

–Amb alegria i escepticisme. Professionalment he estat més vinculat als festivals d’aquesta ciutat i els considero molt més importants per Reus i la seva projecció. Tant de bo em doni molta més feina el CAER, però de moment…

–Com tasta per primera vegada el verí del teatre?

–Els meus avis van ser membres actius de l’Orfeó Reusenc, on he vist Els Pastorets, he anat a la rifa de la confitura… i els meus pares ens portaven sovint a Barcelona. És una passió compartida.

–Algun muntatge que encara conservi al seu imaginari?

–Un dels espectacles que més em va impressionar va ser El somni de Mozart del Musical Més Petit al Teatre Nacional de Catalunya.

–I ja no ha parat de consumir teatre.

–No. És curiós, perquè com a públic mai haguera anat a veure cap de les dues comèdies que he fet, però he tingut la sort d’encaixar en el càsting i trobar un director que fa que tot sigui molt fàcil, l’Àngel Llàcer.

–I com a actor, què li agradaria fer?

–M’agradaria molt fer una peça petita a la Biblioteca de Catalunya, com, per exemple, La mort d’Ivan Ílitx -que he vist fa poc i vaig trobar fantàstica- o un clàssic al Teatre Lliure.

–Dirigit per…

–Peter Brook, Lluís Pasqual, Oriol Broggi, Jordi Prat i Coll, Pere Riera, i podria continuar. M’interessa la feina que fan i seria un plaer compartir els seus coneixements.

–Té algun actor de referència?

–Tinc una actriu, Rosa Maria Sardà.

–Després d’Els bojos del bisturí al Condal, ara toca anar a molts càstings?

–Sí i esperar [es mira el mòbil que li acaba de vibrar]. Res.

–Una espera dura de passar?

–Intento que no ho sigui. Aquesta espera forma part de la professió que he triat. Em sento molt afortunat perquè faig el que vull i això no té preu.

–Hi ha algun càsting en el qual li haguera agradat molt entrar però no va poder ser?

American Buffalo, de David Mamet, dirigit per Julio Manrique.

 De Reus, Reus

Reusenc fins al moll de l’os, va fer un curs de cuina amb Mariona Quadrada, va passar pel grup de teatre de l’Institut Gabriel Ferrater -on va suspendre sempre les matemàtiques- i també va estar quatre anys a l’Aula de Sons. El seu timbal ha acompanyat el Ball de Gitanes i els Xiquets de Reus per la Festa Major de Sant Pere.

Un lloc per anar a fer una copa...

–Al Pòrtia o als jardins de la Casa Rull, a l’estiu.

En quin lloc del Mercadal es posa quan peta la tronada?

–Per davant de l’Ajuntament i ben a prop.

Quina ha estat la teva última celebració a la plaça de Prim?

–Alguna lliga del Barça fa uns quants anys.

El gegant que més li agrada?

–M’agraden tots.

Reusenc/a amb qui li agradaria fer un vermut.

–Gabriel Ferrater.

Si fos alcalde...

–No ho seria mai.