La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

ECONOMIA | Tecnoparc

Un informe del bufet Garrigues veu cinc presumptes delictes en les factures del Tecnoparc

'L'exregidor Josep Morató i l'empresari Ramón Urgellès és podrien considerar cooperadors necessaris en la comissió dels citats delictes', afirma el document.

16/04/2012 | Per Joan Carrion

‘Falsetat documental, malversarió de cabdals públics, frau i exaccions il.legals, estafa i apropiació indeguda i administració fraudulenta’. Aquests són els cinc pressumptes delictes que un informe redactat pel despatx d’advocats Garrigues –al que ha tingut accés NW Revista de Reus- imputa a l’ex President del Consell d’Administració i Conseller Solidari de Tecnoparc, Àngel Cunillera i a l’exregidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Jordi Bergadà.

Es tracta d’un dictamen -que no s’ha fet públic- redactat el passat mes de febrer i encarregat pel propi Tecnoparc, després que el grup municipal d’Ara Reus presentés una demanda judicial un cop es van conéixer els cobraments de diverses factures presentades per Bergadà i Cunillera.



En concret, segons recull l’anàlisi jurídica realitzada sobre aquests fets, l’objecte de l’informe és ‘determinar les eventuals accions civils que podria interposar Tecnoparc Reus SA, així com analitzar les conseqüències penals que es podrien derivar dels mateixos, juntament amb l’estatut processal que ostentaria Tecnoparc en el procediment penal iniciat com a conseqüència de la denúncia interposada per Ara Reus degut a la condició de perjudicada, que ostentaria la societat d’acreditar-se que els fets suceïts són presumptament constitutius d’algun il.lícit penal’.

Pel que fa a la situació d’Àngel Cunillera, el document explica que el setembre de 2008 va informar la gerència de la societat ‘de la seva intenció de percebre una retribució per la seva dedicació a la mateixa, presentant a tals efectes per al seu cobrament una factura d’un import de 54.160 euros, en concepte d’assistència a reunions del Consell d’Administració i altres funcions derivades de la seva condició de Conseller’. Una situació que va ser censurada per l’empresa auditora Faura i Casas, segons diu l’informe ‘en no quedar justificada la procedència de la factura’. Posteriorment, aquesta primera factura –de la qual Tecnoparc no disposa actualment de cap còpia- va ser substituïda per una de nova amb un concepte diferent, en aquest cas per ‘prestació de serveis d’assessoria i assistència tècnica especialitzada en l’àmbit financer i d’inversions societàries’. L’any següent, Cunillera va presentar i cobrar dues factures més a Tecnoparc amb el mateix concepte, una l’abril de 2009 per un import de 13.629 euros, i una altra el mes de juliol, de 13.483 euros (amb l’IVA i l’IRPF comptabilitzats).

Pel que fa a la via civil, segons l’informe Garrigues, Tecnoparc podria empendre accions per tal de reclamar aquestes quantitats cobrades per Cunillera (i també a Bergadà), si bé ‘no serà possible iniciar ara cap procediment civil fins que no quedin arxivades, en el seu cas, les diligències prèvies penals iniciades pel grup municipal d’Ara Reus’. Com dèiem, per la via penal, el citat bufet imputa fins a cinc presumptes delictes a Cunillera i especifica que ‘l’apreciació de la presumpta comissió dels esmentats delictes, en tot cas, dependrà de la condició de funcionari públic o particular que atribueixi al senyor Cunillera el Jutge Penal’.

Pel que fa a Jordi Bergadà, els arguments són similars als de Cunillera, tot i que pel que fa a les responsabilitats penals, Garrigues matisa que en el cas de l’exregidor d’urbanisme ‘si bé el presumpte delicte de falsedat documental el podríem entendre comès pel senyor Bergadà, els eventuals autors de la resta de presumptes delictes esmentats serien, tant aquella persona que hagués pres la decisió de que una part del salari fos retribuït per Tecnoparc, com el senyor Cunillera a l’haver fet possible la materialització dels mateixos. En aquests casos, Bergadà es podria considerar responsable civil a títol lucratiu’. Recordem que l’exregidor d’Esquerra Republicana, va facturar a la citada empresa mixta prop de 79.000 euros, una part dels quals -30 mil- encara restarien pendents de cobrar després de la revisisió d’aquests temes realitzat pel nou Consell d’Admistració de Tecnoparc. Unes factures que suposarien un complement a la nòmina que cobrava com a responsable de l’àrea municipal d’urbanisme del consistori reusenc.

Un altre dels punts a destacar de l’informe Garrigues és la possibilitat que en aquest procediment judicial iniciat, es pogués considerar a l’exregidor Josep Morató i a l’empresari reusenc Ramón Urgellès com a presumptes ‘eventuals cooperadors necessaris en la comissió dels citats delictes sempre que s’apreciés la concurrència de dol en la seva cooperació, fet que comportaria l’aplicació de les mateixes penes que les establertes pel presumpte autor del delicte’. Durant l’emissió i cobrament de les citades factures, els pagaments haurien sigut autoritzats per Morató com a Conseller delegat de Tecnoparc (mancomunat amb la Universitat Rovira i Virgili) i per Urgellès, com a Conseller Vocal i vicepresident del seu Consell d’Administració. Finalment, el dictament sol.licitat per Tecnoparc a Garrigues afirma que aquesta societat mixta (formada en un 48,22 % per l’Ajuntament de Reus a través de Redessa, un 29,95 per Reus Ciutat de Negocis, un 5,08 % per la Cambra de Comerç de Reus, un altre 5,08 % per Dream Reus, un 3,55 % per a la CEPTA, el 2,44% per al Foment Reus Empresarial i el 0,61 restant % per a la PIMEC) pot personar-se com a part en el procediment penal iniciat per Ara Reus i exercir l’acusació particular, una voluntat que podria ser ‘més o menys bel.ligerant contra els imputats, en funció dels seus interessos’. Queda clar doncs que queden les portes obertes perquè la citada empresa mitxa pugui exercir també accions judicials oportunes encaminades a recuperar els diners que –presumtament- s’haurien liquidat a favor de Jordi Bergadà i Àngel Cunillera de manera irregular.