La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

ECONOMIA | Comerç

Botigues amb futur?

El comerç de Reus treballa per poder adaptar-se amb rapidesa a la nova llei que crearà les Àrees de Promoció Econòmica Urbanes (APEU)

20/02/2020 | Per Francesc Domènech

Imatge del carrer de Monterols, durant la passada campanya de Nadal

Imatge del carrer de Monterols, durant la passada campanya de Nadal

Pels carrers de Reus cada cop es veuen més repartidors amb paquets que van de casa en casa a lliurar les compres que els ciutadans han fet per Internet. Un estudi elaborat pel BBVA Research amb dades del 2018 indica que més de la meitat de la població ja compra per Internet, i les xifres de facturació del comerç electrònic a Espanya presenten increments espectaculars, al voltant del 30% anual. Una altra data: 1 de cada 5 euros que es gasten els ciutadans amb targeta de crèdit ja es destinen a compres en línia. I encara una altra: el 60% de les vendes per Internet s’han fet en comerços de titularitat estrangera.

La consolidació del comerç electrònic és l’últim gran obstacle que afecta la continuïtat del comerç minorista tradicional. Ha arribat després de la generalització dels supermercats, primer, i de les grans superfícies comercials, després. De fet, hi ha estudis que indiquen que uns dels principals afectats pel fenomen de l’e-commerce són, justament, les grans superfícies i els centres comercials, que veuen minvar de manera notable la seva facturació, malgrat que es mantenen forts pel vessant d’oci que inclouen molts d’aquests centres.

Obres en un local comercial, el desembre de 2019Si a tot plegat hi sumem els anys de crisi econòmica que han fet minvar el poder adquisitiu dels compradors, no ha d’estranyar el fenomen que s’observa pel centre de Reus, la presència de locals buits en carrers on abans hi havia bufetades per emplaçar-hi algun establiment. És cert que el preu dels lloguers no ajuda a un relleu ràpid quan tanca o es trasllada un establiment, tan cert com que cada cop costa més distingir un carrer comercial d’una ciutat del d’una altra, perquè les grans marques, en forma de franquícia o de cadenes, han ocupat els centres comercials en detriment d’establiments independents que ajuden a marcar la personalitat d’una zona. El comerç minorista és estratègic: Cal tenir en compte que, segons la Generalitat, Catalunya compta amb més de 100.000 establiments comercials, que generen ocupació per a mig milió de persones i suposen el 16% del PIB del país.


Associacionisme

Un dels punts dèbils que ha tingut fins ara el sector comercial és la debilitat de les seves estructures associatives. Més enllà de la cultura individualista que tradicionalment ha tingut el sector comercial, les entitats associatives han treballat més des del voluntariat que des de la professionalitat, i sovint amb objectius poc clars. A Reus, hi ha hagut etapes de grans diferències entre la Unió de Botiguers (UB) i el Tomb de Reus, per exemple. Aquesta segona entitat va néixer amb voluntat de dinamitzar el comerç del centre i des del seu inici va despertar recels de l’entitat degana, la UB. A aquestes diferències cal sumar-hi la poca disponibilitat de recursos, tant públics com privats, per fer promoció, i la feblesa de les estructures tècniques d’aquestes entitats. 

Iniciativa de promoció al carrer Major, fa uns anys.El resultat de tot plegat és que el comerç tradicional no ha disposat d’eines potents per poder fer front a la competència que va suposar als anys noranta del segle passat l’expansió de les grans superfícies tancades entorn de la ciutat. La polèmica per l’obertura del Pryca a Reus (actual Carrefour) va ser especialment intensa. A Tarragona, les Gavarres i el Parc Central també van afectar i afecten el comerç reusenc, igual que ho fan altres centres més recents, com El Corte Inglés de Tarragona, o el centre que hi ha a Vila-seca. Aquest tipus d’establiments atreuen un perfil de públic molt determinat, i Reus no disposava d’eines per fer-se’l seu. Aquest era el principal argument de l’Ajuntament de Reus per facilitar la instal·lació del centre comercial La Fira, nascut com a alternativa a la instal·lació de El Corte Inglés a Tarragona, i que és on ara mateix es concentren les grans marques a la ciutat.


Les APEU

Des del Govern de la Generalitat i el Parlament es treballa de fa temps en la creació d’una nova figura, les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), previstes en la llei de comerç, servei i fires aprovada el 2017. El Govern ultima ara els treballs de redacció de l’avantprojecte de llei que regularà les APEU, i que haurà de debatre i aprovar el Parlament de Catalunya.

Les APEU són una adaptació a Catalunya d’una figura similar molt estesa en altres països, especialment anglosaxons, els Business Improvement Districts (BID). Els establiments de Times Squarte, a Nova York, en disposen d’un, i també n’hi ha a Londres (als voltants del mercat de Candem) i en moltes altres ciutats. Al món n’hi ha uns 2.500, la majoria als Estats Units, Canadà, Gran Bretanya, Austràlia, Sud-àfrica i Alemanya. Hi ha BIDs de moltes formes i mides: la mitjana és d’uns 400 establiments, però n’hi ha de menys de 50 i de més de 1.000. Disposen d’ingressos anuals de 500.000 euros de mitjana, molt lluny del pressupost anual d’El Tomb de Reus, que no arriba als 90.000 euros.

Aquestes estructures comunes de comerciants d’una zona determinada es dediquen a fer campanyes de màrqueting globals i sectorials i, en definitiva, es dediquen a identificar i donar sentit a la zona. Algunes, fins i tot, aporten solucions per als locals buits. El resultat és que s’incrementa l’atractiu de la zona, pugen les vendes i s’atreuen noves firmes.

Simplificant, les BIDs, el que fan és actuar com si fossin un centre comercial tancat, dotar-se de les mateixes eines que tenen aquests centres, de manera que tenen millors recursos per atreure el públic i prestigiar la zona sobre la qual incideixen.


Zones concretes

L’avantprojecte de llei que hi ha sobre la taula per desenvolupar les APEU deixa clar que es tracta d’estructures que s’han de crear en zones urbanes delimitades i parteixen d’un model público-privat gestionat per una entitat privada sense ànim de lucre que formen els titulars dels drets de possessió dels locals comercials, siguin llogaters o propietaris, segons el cas. En cada zona hi pot haver només una APEU, i es pot constituir a iniciativa dels titulars de més del 25% dels locals de la zona en qüestió. 

Els carrers que formen part del Tomb de ReusÉs important remarcar que les APEU han de ser aprovades pel Ple de l’Ajuntament, que establirà un conveni de col·laboració amb l’entitat creada per regular la relació entre les dues parts. Potser una de les claus del projecte és que les APEU es financen, en gran part, mitjançant contraprestacions econòmiques obligatòries (el caràcter obligatori és un element clau) que hauran d’afrontar els comerços inclosos a la zona. Estan previstes altres fonts de finançament, incloses subvencions de l’administració pública.

Les APEU es constitueixen per un termini de cinc anys, prorrogables. Val a dir que estan pensades no només per al comerç tradicional. Zones turístiques o polígons industrials també podran constituir-ne.


El paper de Reus

El Tomb de Reus i la Cambra de Comerç han presentat fins a sis al·legacions a l’avantprojecte de llei de les APEU, prova de l’interès que hi ha al sector comercial de la ciutat per aquest tema. El president de la Cambra de Comerç, Jordi Just, ha delegat en la persona de Jacint Pallejà, un dels botiguers més actius i impulsor, al seu dia, d’El Tomb de Reus, el seguiment dels treballs que s’estan fent al Govern i que aviat arribaran al Parlament. Pallejà ha dit que “El Tomb de Reus sempre ha somiat en ser un BID i tenir els mateixos drets que les grans superfícies comercials”, deixant clar, però, que a la ciutat i al territori hi ha espais per a altres APEUs, als quals la Cambra voldrà donar suport. 

Pallejà, defensor entusiasta del model, reclama rapidesa al Govern i al Parlament per tramitar la llei, a la vegada que reclama que el resultat final sigui prou flexible perquè es pugui adaptar a realitats diferents. “L’APEU s’ha de fer bé, i ha de ser una eina, no un objectiu en si mateix”, diu Pallejà, que reclama de l’Administració, també, “empatia”, ja que la feina de les APEU precisen de dotacions pressupostàries que difícilment podran sortir de les entitats promotores. En un document elaborat per Jacint Pallejà, es diu que una APEU vol “recordar el centre comercial dels avis, posar el dia el que hem heretat dels pares i poder lliurar-lo amb orgull als nostres fills”.

La intenció del Tomb i la Cambra és que Reus pugui ser una de les primeres APEU que es constitueixin i, de fet, ja treballen per preparar tot el que cal per poder anar de pressa un cop s’aprovi la Llei. La Llei preveu un procés llarg, que podria portar a la constitució de l’APEU el 2023, però es treballa per escurçar els terminis, fins al punt que ja s’ha presentat una sol·licitud de preinscripció per tenir l’APEU a punt el 2021. 

Val a dir que, en el cas de l’APEU que vol impulsar el Tomb de Reus, la seva creació implicaria la pràctica desaparició de l’associació, creada amb els objectius que assumirà la nova entitat.


L’Ajuntament

L’Ajuntament de Reus també segueix de molt a prop la tramitació del projecte de llei de les APEU i, de fet, “ja hem adquirit el compromís polític per acompanyar i assessorar en la tasca que facin les associacions”, segons el regidor d’empresa i ocupació, Carles Prats. L’Ajuntament ha donat suport a les al·legacions presentades per la Cambra i el Tomb de Reus i, segons Prats, s’ha començat a treballar per tenir-ho tot a punt un cop la llei estigui aprovada. La creació d’una APEU s’ha d’aprovar pel Ple de l’Ajuntament, “i per això volem tenir feina avançada i fer fàcil l’aprovació definitiva”.

Un dels aspectes en el que l’Ajuntament tindrà molt a dir és en la recaptació de les quotes. Tenint en compte que la llei preveu que les quotes siguin obligatòries, l’Ajuntament podrà utilitzar els seus recursos per garantir que tots els establiments inclosos en una APEU paguin.

 

Els mercats

Mentre s’avança en aquest procés, els mercats de Reus han pres una decisió estratègica important: els paradistes del mercat i l’operador en línia Ulabox han signat un acord que permetrà que es puguin comprar per Internet productes dels mercats de la ciutat. Des de l’aplicació d’Ulabox, es podrà accedir a l’espai dels mercats, des d’on podran adquirir-se productes de 17 parades del Mercat Central i del Carrilet, de manera que el comprador podrà rebre el producte a casa seva, en l’àrea del Camp de Tarragona.

L’acord, considerat estratègic, es considera una primera mesura, ja que “un cop en marxa la venda online hem d’adoptar altres decisions importants amb el màxim consens possible com l’ampliació dels horaris i la incorporació de noves activitats”, segons Carles Prats. Prats feia aquesta declaració el mes de desembre, abans d'anunciar la decisió de tancar el Mercat del Carrilet en no haver-se trobat cap operador disposat a finançar les obres de les instal·lacions. La dels mercats, però, és una història que mereix capítol a banda.

 


Reportatge publicat a la revista NW número 88 (desembre de 2019). Podeu obtenir la revista amb el reportate complet, aquí: NW número 88 (Desembre 2019)