La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

SOCIETAT | Aviació

Cèlia Martí, la primera reusenca amb llicència de pilot privat

Cèlia Martí i Teresa Alberich van ser, el 1957, excepció en un món eminenment masculí

10/08/2019 | Per Isabel Martínez

Cèlia Martí, damunt d'un dels avions que va pilotar

Cèlia Martí, damunt d'un dels avions que va pilotar

“Per a mi eren com heroïnes, vaig pensar que volia ser com elles de gran i aprendre a volar”. Recollits per Ramon Tàpias, aquests són alguns dels records d’Elena Durà Estradé sobre les visites al camp d’aviació de Reus en què el seu pare, Eduard Durà de la Cruz, passava moltes estones com a pilot. A banda de les evolucions aèries del seu progenitor i d’altres aviadors,  l’objecte de fascinació de Durà, però, s’estenia a Cèlia Martí Casas (1934-2010) i Teresa Alberich Soronellas (1934-2013), les primeres dones amb el títol de pilot privat de l’aeròdrom reusenc. Una llicència que les dues amigues van obtenir gairebé al mateix temps, el 1957, i que no deixava de ser una excepció en un món eminentment masculí. A benefici d’inventari, l’honor de ser la primera dona amb la titulació de pilot privat a Reus, però, correspon a Cèlia Martí, tal com corrobora la seva filla, Alícia Alegret Martí. Tant se val, perquè Martí i Alberich eren, aleshores, les dues úniques aviadores d’un aeròdrom en què tan sols 65 persones més eren capaces d'enlairar un aparell i evolucionar pel cel, una xifra que demostra l’excepcionalitat de la seva fita. Segons la “Cartilla de Vuelos” de Martí, l’aspirant a pilot va realitzar un total de 32 hores i 35 minuts de vols d’instrucció i un total de 580 vols, dels quals 8 en solitari a la data de 23 de gener de 1957, quan va aconseguir la titulació que li permetia solcar l’aire. De la magnitud del repte que van fer front les dues reusenques ens en parla, també, el fet que encara mancaven 12 anys més perquè una dona esdevingués la primera pilot d’avions comercials a tot l’Estat espanyol, Bettina Kadner. Una dona que, molt recentment, ha estat investida doctora honoris causaper la URV.

Cèlia Martí i Teresa Alberich, davant una avioneta Büker, a l'aeròdrom reusenc.Paral·lelament a la seva destresa amb els avions, el comportament social de Martí i Alberich també era singular en el Reus de la postguerra. En aquest sentit, les dues reusenques eren, per exemple, assistents assídues a les festes del club estudiantil de l’aeroclub que va existir entre els anys 1959 i 1963 a la ciutat. “Eren molt modernes” les descriu, avui, el conegut locutor Enric Tricaz qui hi va coincidir en aquesta breu experiència lúdica ideada per fomentar noves vocacions aèries entre el jovent i que, a la pràctica, es va convertir en un centre social. “Sempre anaven juntes” prossegueix Tricaz, qui recorda que, tot i ser més grans que els socis del club estudiantil, no es perdien cap ball oficial dels que s’hi organitzaven. Per la seva part, Tàpias assenyala que per la seva empenta i estil de vida, Martí formava part de la societat civil de Reus que es movia “entre la petita burgesia i les festes que sovintejaven a la Base Aèria, els militats de la qual es van integrar força a la ciutat on vivien” fins al punt que “alguns hi van trobar la seva esposa”. 

En tot cas, no seria aquest el destí de Martí que ja des de molt jove va triar un camí poc convencional.  I és que, per exemple, tan sols amb 18 anys, Martí havia viatjat dues vegades a Anglaterra per treballar-hi de babysitter. Responent a un model molt més comú a l’època, al seu retorn va estudiar secretariat, uns coneixements que li van possibilitar entrar a treballar a l’empresa Big Dutchman on ràpidament es va promocionar. Aquesta nova situació laboral li va permetre repetir visites a les illes britàniques on va estudiar anglès a Cambridge i també va poder conèixer Holanda. Emulant a una altra reusenca decidida, Teresa Fàbregas, en un Reus en què l’automobilisme començava a deixar de ser un luxe, una Cèlia Martí de tan sols 19 o 20 anys ja conduïa un cotxe descapotable vermell, un Seat Spider. Una possibilitat, la de conduir, que tan sols estava a l’abast d’un miler de reusencs a finals dels cinquanta, segons les dades recollides per l’historiador Joan Navais al llibre ‘Automòbils a Reus: del primer cotxe a l’actualitat’. “Elles arribaven al camp d’aviació amb un cotxe esportiu, eren guapíssimes i anaven vestides, almenys així m’ho semblava a mi, modernes i elegants” explicava Elena Durà en els mateixos records que va recollir Tàpias fa uns anys. 

Dels anys daurats a l’ostracisme social

Segons la recerca efectuada per Tàpias coincidint amb la restauració de l’anomenat hangar dels russos i la posada en valor del patrimoni material i immaterial de l’entitat, la independència de Martí la va fer viure els anys daurats de Salou i l’inici del turisme de platja. D’aquesta forma, com molts reusencs que des de principis de segle XX hi feien estada, va tenir un apartament a la capital de la Costa Daurada. Una trajectòria de dona independent que, per circumstàncies personals, es va trencar durant la dècada dels setanta quan, fins i tot, va abandonar el somni aconseguit de poder volar com a pilot. I és que Martí va deixar d’enlairar-se amb aparells a partir de l’octubre de 1973, data de la darrera renovació de la seva llicència oficial. 

Que viure fa moltes vegades mal s’aprèn d’acord al procés de maduració com a persona, una circumstància a la qual no va ser aliena tampoc l’aviadora reusenca que va acumular decepcions a partir dels anys setanta. Una situació que va generar un canvi radical de la seva vida i la va portar a una mena d’exili interior del qual no va sortir fins als darrers anys de la seva existència. L’atzar va fer que tan sols uns mesos abans de la seva mort, l’Aeroclub de Reus la convidés a un acte especial amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació, un acte al qual, finalment, no va poder assistir pel seu delicat estat de salut. Una veritable llàstima que qui, en altre temps, havia solcat de manera tan emancipada el cel no pogués recollir els fruits d’un humil homenatge abans de marxar cap al seu darrer viatge.



 

Aquest reportatge forma part de la sèrie "El passat té nom de dona" publicat entre els mesos de febrer i juliol de 2019 (números del 79 al 84 de la revista). Aquest, sota el títol "Cèlia Martí, ben a prop del cel" es va publicar el mes de juny, al número 83, que podeu recuperar en format paper o digital, des d'aquest enllaç: Número 83.