La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

OPINIó | Tribuna

El que vindrà

"El que vindrà està per veure i ho viurem amb intensitat i amb la confiança que tot plegat s'acabarà de la manera que aquest poble es mereix"

29/09/2017 | Per Francesc Domènech

Per a uns, l’1 d’octubre serà un referèndum amb tots els ets i uts i el resultat serà vinculant amb totes les conseqüències. Per a d’altres serà una gran mobilització ciutadana, a l’estil de la que ja vam viure el 9-N, sense valor jurídic pràctic. I encara per a uns altres, l’1 d’octubre no passarà res perquè no es podrà fer res. A hores d’ara es fa difícil predir què acabarà sent el que està previst que passi l’1 d’octubre, però queda clar que la negació de l’exercici del dret a decidir i el no reconèixer al poble de Catalunya l’estatus de subjecte polític capaç d’exercir la seva sobirania tal com una part molt significativa d’aquest poble reclama, continua sent la qüestió que encalla la situació política del país, que fa que no avancem.

Reus, està clar, no viu aliena a aquesta situació. El posicionament sobre la qüestió nacional marca també la política local fins al punt que fa inviables pactes que aportin una situació més còmoda al govern municipal, cosa de la que es queixava el mes passat l’alcalde, Carles Pellicer, a l’entrevista que publicàvem en aquesta revista. Un dels temes que caldrà resoldre aquests pròxims mesos serà el paper que haurà de jugar l’Ajuntament de Reus de cara a la convocatòria de consulta. Potser té raó el president del Consell Comarcal, Joaquim Calatayud quan diu, a l’entrevista que publiquem en aquest número, que al final el paper dels ajuntaments serà molt diferent l’1 d’octubre del que ara es preveu, però la pressió que rebran els alcaldes, els regidors i els funcionaris d’una banda i de l’altra no pot ser menyspreada. Es viu una situació de tensió evident entre les institucions catalanes i les de l’Estat que fa especialment difícil, per no dir impossible, trobar una sortida. Mentre, entitats i ciutadans partidaris del referèndum que ha de convocar el Govern, es mantenen mobilitzats, com demostrava l’exhibició de cartells del “Sí” després de la tronada del vespre del dia de Sant Pere. Un cop més, la festa major servia d’altaveu d’una reivindicació política, cosa que no agrada a tothom. En tot cas, val a dir que el moment triat, just després de l’esclat de la Tronada, era el que menys afectava el protocol festiu, molt tancat.


Propaganda

El que vindrà, doncs, és avui per avui molt incert i tot indica que tocarà viure uns mesos d’una especial intensitat. Hi ha la sensació que el xoc de trens que alguns fa temps que vaticinaven acabarà produint-se, però ningú s’atreveix a dir quines conseqüències tindrà aquest fet. La corda està tant tensada, que un diàleg o negociació que permeti trobar una sortida que desbloquegi la situació sembla impossible. I és clar, vivim i ens tocarà viure una temporada enmig de missatges amb una dosi molt elevada de propaganda en què les parts tendiran a exigir a tothom que es posicioni a favor de les seves tesis i en què el criteri propi i el pensament crític tenen i tindran mala premsa, a una banda i a l’altra. Cal reclamar, doncs, respecte a les posicions que pugui haver-hi, més encara quan des d’una banda i de l’altra s’apel·la al concepte de democràcia per defensar les respectives tesis. En aquest sentit, des d’aquestes pàgines ja hem reclamat en altres ocasions i reclamem que aquest país pugui exercir el dret a decidir que se li nega i que es respecti amb totes les conseqüències el resultat que se’n derivi. La democràcia és això. Una altra qüestió és si l’escenari de l’1 d’octubre, tal i com estan les coses, es pot considerar l’adequat per a aquest exercici, i aquí no hi ha unanimitat. Dit això, no volem caure en la trampa de la propaganda perquè creiem que aquesta no és la funció del periodisme, malgrat que el periodisme d’avui està molt contaminat de titulars que s’entenen millor des del concepte de propaganda que no pas del necessari exercici lliure del periodisme.

El que vindrà està per veure i ho viurem amb intensitat i amb la confiança que tot plegat s’acabarà de la manera que aquest poble es mereix.

 

(Carta del Director publicada a la revista NW del mes de juliol de 2017)