La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

OPINIó | Tribuna

Josep Prat, Traiber i Carles Pellicer

22/03/2017 | Per Francesc Domènech | comentaris comenta

A qui cal creure? A qui era director general d’Innova, Josep Prat? A l’alcalde, Carles Pellicer? Prat va dir al 2015 dit davant del jutge que l’alcalde Carles Pellicer, va tenir un tracte de favor amb l’empresa Traiber perquè pogués vendre les seves pròtesis a l’Hospital de Sant Joan com a agraïment per la seva contribució a la campanya electoral. S’ha sabut ara. L’alcalde nega rotundament l’existència d’aquest tracte de favor, malgrat reconèixer que es va reunir amb l’empresa i que va facilitar que l’empresa es reunís amb la Generalitat.

Quina credibilitat tenen l’un i l’altre? I parlem de credibilitat tant des del punt de vista jurídic o penal, com des del punt de vista polític.

El mes d’abril de 2013, la revista NW publicava un reportatge de l’empresa Traiber. Des de feia temps, aquesta empresa era considerada un exemple de la capacitat industrial de la ciutat i el seu empresari, Luis Márquez, com un prototip d’emprenedor per la seva capacitat d’innovació i per la complexitat tecnològica dels productes que creava. En aquell reportatge, Márquez es lamentava del fet que “tot i la qualitat contrastada del producte, les certificacions obtingudes, l’experiència internacional i la proximitat geogràfica, a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona mai s’ha utilitzat una pròtesi de Traiber. Potser és perquè les fem a Reus”, deia. Márquez era dels empresaris que, malgrat molts reconeixements, no entenia que a l’hora de la veritat, els hospitals que té al costat de casa es decantessin per altres productes en detriment dels que ell fabricava.

Serveixi la referència a aquest reportatge per posar en context el tema de què estem parlant. Cal tenir en compte que ni de lluny es podia imaginar que aquesta empresa acabaria sent centre d’un escàndol després d’una investigació policial que concloïa que havia servit pròtesis en mal estat i caducades a l’Hospital Universitari Sant Joan. En la conversa per fer aquest reportatge, Márquez no va citar l’Hospital de Sant Joan. Feia poc temps que havia tornat a vendre pròtesis al centre sanitari, després que, al 2011, s’aturés la compra perquè el cap de traumatologia qüestionava la qualitat de les peces. És el mateix metge que va dir al jutge que s’havia sentit pressionat a partir d’una reunió amb el regidor de promoció econòmica, Marc Arza, i la tinent d’alcalde Teresa Gomis, que aleshores ostentava la direcció política de l’Hospital. El jutge ja ha acusat Arza i Gomis per aquest fet.

El tema de fons, doncs, no és nou. L’aportació de Josep Prat en la seva declaració del 2015 coneguda ara (ha estat, doncs, gairebé dos anys guardada al calaix), és el fet que el tracte de favor era per “agrair” l’aportació de l’empresa a la campanya electoral de CiU.

Abans, els partits rebien donacions d’empreses i empresaris. I moltes d’elles jugaven a diverses bandes, és a dir, aportaven diners a diversos partits polítics. En el cas de Márquez, la seva figura, pel seu prestigi, era cobejada per diversos partits. El context d’una època determinada, doncs, dóna credibilitat al fet que un empresari ajudés a un partit polític i Márquez responia al prototip d’empresari a qui els partits –tots, aleshores- gosaven demanar diners. Pellicer ha negat que en la campanya del 2011 CiU rebés diners de Traiber ni d’altres empreses. Tota la campanya –ha dit l’alcalde- es va finançar amb l’aportació dels militants, els candidats i amb crèdits bancaris.

Josep Prat, l’antic director general d’Innova, figura com a imputat principal en totes les peces judicials obertes pel cas Innova i lògic és que a aquestes alçades de la instrucció de la causa es comenci a veure quina estratègia de defensa utilitza. En altres documents del sumari d’Innova Prat ha assenyalat els polítics de qui depenia com a responsables dels temes dels que se l’acusa.

A qui hem de fer cas, doncs? En els temps que corren, en què ningú posa la mà al foc per ningú, el jutge té la paraula. Dos anys després de la declaració, ara se n’ha conegut el contingut, però no hi ha hagut, que se sàpiga, cap escorcoll a la seu del PDeCAT a la recerca de factures de la campanya de CiU del 2011. Les reunions van existir i ja han estat reconegudes, però cal provar, primer, si Traiber va pagar a CiU, i si aquest pagament té a veure amb la recuperació de la relació comercial entre l’empresa i l’hospital.

Passa com en el cas Palau: Millet i Montull han explicat la seva versió del 3% que pagaven les empreses a CiU a través del Palau de la Música, però des de CiU es nega la trama i que s’adjudiquessin obres a empreses contribuents a la seva fundació. Cal provar-ho, i no s’ha provat, però la societat catalana en general ha donat credibilitat a Millet i Montull, i CiU ha fracassat a l’hora d’imposar el seu relat en relació a aquest afer. En el cas de Reus, la justícia va treballant, però falta veure com queda la batalla pel relat sobre el cas, que té com a característica que en aquesta ocasió no permet derivar responsabilitats sobre governs anteriors.

Políticament, el relat és l’element clau. Almenys, per ara.

Deixa el teu comentari

Nom

E-mail

Comentari