La Revista de Reus

Nous aires a la informació local

Segueix-nos

facebook twitter youtube google+

CULTURA | Entitats

Obrim les portes al Bravium

La feina del Bravium, vista des de dins, va centrar un dels reportatges del número 10 de la Revista NW, al novembre de 2012

05/12/2014 | Per David Fernández

Jaume Amenós, treballant al Bravium. Preparava l'acte de reinauguració del Teatre Fortuny per commemorar-ne el 130è aniversari (Foto: Arxiu/Xavi Jurio)

Jaume Amenós, treballant al Bravium. Preparava l'acte de reinauguració del Teatre Fortuny per commemorar-ne el 130è aniversari (Foto: Arxiu/Xavi Jurio)

Jaume Amenós va fer cap al teatret del carrer de la Presó quan va tornar del servei militar i després de veure que a l’Orfeó Reusenc ja no hi podia fer d’actor: “Havien deixat de fer teatre per començar a projectar cinema”. Ara és a punt de fer 70 anys i en fa 22 que presideix el Bravium. En el moment de parlar-hi queden quatre setmanes per a l’acte del Fortuny. Ens atén un dissabte a mig matí al despatx de l’entitat, on està sol i tancat amb clau des de primera hora perquè ningú el destorbi. S’encarrega personalment de gairebé tots els detalls de la celebració del 130è aniversari del Fortuny i està atabalat. Acaba de recomptar pressupostos per al dossier que la setmana següent entregarà en mà a l’empresa de Madrid on es llogaran els vestits d’època que calen després que s’hagin acabat els que se subministraven des de Barcelona. Durant aquests dies, entre setmana, arriba al teatre cap a les sis de la tarda i s’hi està fins a quarts d’una de la matinada. Sembla que ara només visqui per a això. “La resta del teatre ja funciona sol”, explica mentre en un calendari mostra com en els propers mesos quasi no hi ha cap dia el teatre disponible. Ell també s’ocupa d’elaborar la programació. Hi ha des d’un concert de Joan Masdéu el desembre fins a sarsueles. Just en aquell moment apareix, per acomiadar-se del Jaume, Helena Escuté, una actriu forjada al carrer de la Presó que el dia abans va presentar al Bravium un espectacle dins la programació del festival COS. Després, Amenós segueix: “El teatre es cedeix gratuïtament a qui el necessita, i en els espectacles es negocia una part del taquillatge, que varia en funció de qui el demana.”

Com cada dilluns a la tarda, des d’octubre i fins al mes de febrer, a l’escenari del Bravium una quarantena de persones segueixen un taller de teatre, que ha estat una de les sorpreses d’aquesta temporada. “El que havia de ser un curs s’ha transformat en dos. Amb tanta gent vam haver de fer un grup de joves i un d’adults”, explica Irene Benavent, una de les responsables del taller, al costat de les altres dues integrants de Les Artistes Locals, Georgina Llauradó i Alba Aluja. Les tres van coincidir en el primer curs d’iniciació al teatre que es va fer al Bravium, l’any 1996, “quan algunes no en teníem ni 18”, recorda la Irene. D’allà en va sortir ACME, un grup molt actiu de joves actors amb ganes d’aprendre i d’aprofitar el fet que tenien un teatre a l’abast. En aquella promoció hi havia gent com Antonio Florencio, que posteriorment va fundar la companyia El Circ de les Mussaranyes amb Marc Micheo, un altre company d’aquell curs. Abans d’això, ells dos ja havien establert al Bravium la seu de Tabernacle, un grup d’animació de carrer que es va convertir en una important cantera per a una cinquantena d’artistes del territori. També hi era el músic Albert Galcerà, que després va acabar muntant i dirigint la SÍMFIN, la primera orquestra simfònica jove de Reus, gràcies, en part, al fet de poder disposar d’unes instal·lacions adequades per assajar. Bandes com Insonora, Canya d’Or o la Cobla Reus Jove també han utilitzat o utilitzen el Bravium com a seu.

Irene Benavent corrobora amb enyorança que “s’hi han viscut moltes coses allà a dins”. Com a exemple, esmenta les Varietats Golfes, que durant uns mesos aquell grup de joves va organitzar al soterrani del teatre “després de pintar-lo i arreglar-lo”. L’espai va funcionar durant una temporada com a cabaret alternatiu amb actuacions de tota mena d’artistes, fins que “vam veure que venia massa gent i que era perillós seguir-ho fent per motius de seguretat”. Antonio Florencio en aquests moments treballa de tècnic al Teatre Bartrina i amb els seus 32 anys és, amb molta diferència, el membre més jove de la junta del Bravium, que de mitjana supera de llarg els 60. “Sempre hem seguit tenint les portes obertes i això s’ha de valorar i agrair”, apunta. Tant la Irene com les seves companyes Alba i Georgina ja fa anys que viuen de les arts escèniques. Han recorregut el país fent d’actrius, de ballarines o de titellaires per diferents companyies i espectacles, i han compaginat la interpretació amb la docència impartint cursos com el que ara fan al Bravium. Estan molt contentes per haver tornat “al primer lloc on les tres vam començar a somniar que volíem ser actrius” i perquè veuen que cada dilluns estan formant una altra generació que, qui sap, potser acabarà seguint els seus passos.

Dimarts l’escenari és buit, però del bar de l’entitat no hi para d’entrar i sortir gent com passa cada vespre des de fa setmanes. Dins els espera Jaume Casas, conegut exdependent d’una botiga de roba del carrer de Llovera i membre actiu dels Amics del Ferrocarril de Reus. Ara que està jubilat dóna un cop de mà al teatre: “L’Amenós m’ho va demanar i a ell no li puc dir que no”. S’encarrega de prendre mides a les 600 persones que el dia 16 de novembre es guarniran com ara fa 130 anys, per llogar els vestits d’època.

El dimecres l’accés a l’interior del teatre per la planta baixa està tancat, però sí que s’hi pot entrar a través del primer pis. Just allà, Jesús Llungueras i Carles Pitarch, els dos responsables de la productora audiovisual reusenca Juandesafinado, ajusten un projector i comproven com es veu en la pantalla gegant que omple l’escenari el curtmetratge Veritas, la seva darrera producció i una de les més ambicioses de la seva trajectòria professional. Al cap d’un parell de dies, 26 d’octubre, tot anirà sobre rodes i les butaques que ara estan buides s’ompliran en els dos passis de l’estrena de Veritas a Reus. De moment, però, a poques hores de la projecció, Llungueras i Pitarch no poden dissimular un cert nerviosisme perquè divendres serà un dia important. Després de l’estrena que va tenir lloc el 17 de setembre a Tarragona, ara tocarà passar la prova a casa. Tot i ser de Reus, Juandesafinado va projectar Veritas per primera vegada a la ciutat veïna perquè “Tarragona ens va oferir el Palau de Fires per fer l’estrena. En canvi a la Regidoria de Cultura de Reus no hi hem vist gaire interès”, explica Llungueras. Ja està tot dit. Davant d’això, van trucar al Jaume Amenós perquè “el 2003 ja hi vam estrenar el primer curtmetratge i ens feia gràcia tornar-hi”. A més, mostra admiració per la “filosofia” del Bravium:  “Aquesta gent té veritable amor per la cultura. Tenim sort que existeixi un espai així on et donin tantes facilitats.”

Com cada dia, pel teatre també hi volten algunes de les peces clau perquè l’engranatge del Bravium acabi de funcionar. Ferran Figuerola, com a secretari; Jaume Ciurana, que s’ocupa de l’ampli fons de vestuari i que fa de tècnic de so i de llums quan Antonio Florencio no pot; Siscu Marca, que fa anys que actualitza un complet arxiu documental sobre la història del teatre; o Paco Damunt que ve a obrir i a tancar sempre que convé. També cal anomenar Pere Virgili, el soci número 1 del Bravium, que, tot i venir poc, porta els comptes de l’entitat des de casa; i la Maribel i la Mercè, que distreuen el personal des de darrere el taulell del bar i de les quals destaquen els “famosos” entrepans. Elles centren l’atenció d’un espai, el bar, que després de la seva remodelació s’ha convertit en un altre dels focus d’activitat de la casa. S’hi fan presentacions de llibres, taules rodones i cada dijous al vespre acull un nou Club de Lectura en català que mou una vintena de persones. El mateix dia, pràcticament a les 10 de la nit, al bar del Bravium un grup d’homes s’asseuen remenant baralles de cartes però no pas perquè vagin a jugar. Són membres de la delegació a Reus de l’Associació de Mags i Il·lusionistes de Catalunya (AMIC), l’única que hi ha al país al marge de la de Barcelona. Van començar com a club de màgia el 1994 i al cap de cinc anys van establir la seu al Teatre Bravium, on es troben cada dijous i on tenen un despatx amb una petita biblioteca especialitzada. “Per a nosaltres, el teatre és una gran eina que ens permet fer actuacions, programar mags, autofinançar-nos i donar-nos a conèixer”, assenyala Miquel Àngel Guimerà. “Ser aquí és un tot un luxe” remata Rafael Ferrer, un altre dels pioners del club.

Queda clar que Jaume Amenós ha aconseguit el que pretenia. Absolutament totes les persones entrevistades l’assenyalen com a únic pilar de l’entitat. Jaume Ciurana diu que és “com una màquina de tren imparable, i més ara que s’ha jubilat”. “El dia que el Jaume no hi sigui no sé què passarà”, adverteix. Al mateix Amenós li costa veure un relleu “amb aquesta mateixa filosofia i implicació”. En tot cas, ara només el capfica l’acte del Fortuny. Ja és divendres, queden tres setmanes “i moltes coses per lligar”. Després de l’estrena de Veritas, igual com cada dia de la setmana, és al despatx en la mateixa situació que quan ens va rebre dissabte passat. Assegut al despatx i amoïnat. Acabarà sortint del teatre quan faltin deu minuts per a la una de la matinada.

 

Notícies relacionades
SOCIETAT | Ciutadans
Mor l'agitador cultural i president del Bravium, Jaume Amenós

05/12/2014 | Per NW Revista de Reus | comentaris comenta

La ciutat de Reus ha perdut un dels agitadors culturals més actius de les últimes dècades. Jaume Amenós, de 71 anys, moria aquest dijous, víctima d'un càncer que l'havia consumit durant els últims dos anys. Presidia el Bravium des del 1990 i figura a la memòria de molts reusencs pels personatges que va interpretar fent teatre amateur, com el Manelic o el Don Cuan Tenorio. Va guanyat el Tro de Festa el 2013 i havia estat el Pregoner de la Festa Major de Sant Pere en la seva última edició.

SOCIETAT | Perfil
Un corredor de fons

05/12/2014 | Per Enric Tricaz | comentaris comenta

El radiofonista i company de Jaume Amenós en moltes de les seves iniciatives, Enric Tricaz, signava el mes de juny passat el perfil que publicava la Revista NW. Designat Pregoner de la Festa Major de Sant Pere, la revista va voler sumar-se a l'homenatge i reconeixement a la figura de Jaume Amenós pel que suposa el ser designat Pregoner. Aquí teniu el que va escriure Enric Tricaz.